L'era del pacient: la salut mental deixa enrere el paternalisme mèdic

"Col·locar els usuaris al centre és fonamental", recorda el cap de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, Narcís Cardoner. "El meu pare també era metge, però la relació amb el pacient era molt vertical. Ara intentem equilibrar el poder del diàleg". Cardoner, que alerta del risc de patologitzar qualsevol malestar emocional, insta a “horitzontalitzar” la relació entre professional i usuari i a recuperar el valor de les emocions com a part inevitable de la vida. “Estar tristos o frustrats no vol dir estar malalts”, remarca.

Transformació col·lectiva

La cofundadora de Som VIA, Carmen Armengol, té clar que “la transformació només és possible si és col·lectiva i valenta”. "Cal capacitar les persones perquè puguin expressar el que necessiten i fer-los la vida més fàcil. Massa vegades, els professionals ens trobem amb la barrera de la nostra pròpia por. Només confiant en la recuperació dels usuaris podrem avançar."

Professionalitzar el voluntariat

La idea de reconèixer-se vulnerable i convertir aquesta experiència en una eina per cuidar altres persones centra bona part del debat. Carme Llanes, tècnica d'assistència entre iguals i voluntària del programa Ments Despertes, explica com les seves crisis depressives l'han portat a ajudar altres joves. "Sóc molt més que un diagnòstic", va afirmar. "Hem d'homologar i professionalitzar la figura peer to peer. No és voluntariat, és una feina que mereix ser reconeguda i remunerada".

En la mateixa línia, l'escriptor Matthew Tree relata el seu propi recorregut per l'ansietat i la depressió: "Quan em van diagnosticar, em vaig sentir alleujat: no era l'únic. El procés de recuperació és important, però cal aprendre a confiar i a formar part activa de la seva teràpia".

Els exconsellers reclamen un canvi estructural

Els exconsellers de Salut Marina Geli, Boi Ruiz i Josep Maria Argimon arriben a un consens poc habitual: la salut mental requereix una mirada global i transversal. “Hem introduït la societat en un clima de desassossec permanent que empeny la gent cap a emocions negatives”, adverteix Geli. I afegeix: “Cal ordenar la demanda i distingir el malestar vital del trastorn mental”.

Ruiz lamenta que la salut mental “segueixi sent la germana pobra del sistema sanitari”, mentre que Argimon recorda que “parlar de salut mental és parlar d'habitatge, feina, educació i drets”. Tots reclamen passar del model vertical a un altre participatiu i comunitari.

Alfabetització emocional

Notícies relacionades

Maria José Valiente, psicòloga: "Si ens obliguen a reprimir-la, la tristesa s'arrossega i hi ha un daltabaix"

Una setmana sense xarxes socials pot reduir símptomes d'anisetat en els joves

La pedagoga Eva Bach adverteix que “hem confós el benestar amb la felicitat permanent” i reivindica una educació emocional “que no eviti el dolor, sinó que ens doni eines per afrontar-ho”. “Desatendre les emocions ens fa més vulnerables i manipulables”, afegeix i conclou: “Una bona educació emocional ha de ser humanitzadora i començar per un mateix”.

Begoña Román, filòsofa, qüestiona com mesurem la dignitat en una societat que “reconeix drets, però no els posa en pràctica”. "Les cures -afegeix- no són una qüestió de dones, ni d'infermeria ni de voluntariat. La cura ens fa humans. Ningú arriba a ser humà si ningú se n'ha fet càrrec".