La IA com a psicòleg?

Com sovint he dit, a vegades és més fàcil parlar amb algú (o amb quelcom) que no coneixem, perquè no sentim el pes de la mirada aliena ni la por al judici. La pantalla ens protegeix. Hi ha quelcom alliberador en poder deixar anar el que portem a dins, sabent que no hi haurà retrets, que no incomodarem a ningú.

Jo mateixa hi he accedit

I quin millor exemple que la IA. I confesso que jo mateixa, en moments molt puntuals, també he acudit a ella. No per substituir ningú, sinó com un desfogament ràpid. Una manera d'ordenar pensaments. Una manera fàcil de buscar una perspectiva diferent i objectiva.

I, sí, a vegades pot alleugerir. Però l'alleugeriment és diferent de l'acompanyament. Perquè un psicòleg, un amic, una persona, no només respon amb paraules. Et mira, t'escola més enllà del que dius, percep matisos que ni tu sabies que estaves mostrant. En aquesta connexió humana hi ha quelcom que cap màquina pot replicar. El silenci compartit, un gesto de comprensió, la sensació d'estar amb algú que també respira, que també sent i t'entén.

Eina sí; eina absoluta, no

La tecnologia pot servir com a suport, com a eina, fins i tot com a primer pas per a qui mai s'ha atrevit a parlar amb ningú. Pot ser útil en la urgència. Però confiar únicament en ella per tenir cura de la nostra salut emocional crec que és molt arriscat.

Notícies relacionades

Marta Lopera, investigadora de la UOC: “El buen terror no explota la locura, la convierte en experiencia humana”

El nostre sistema de salut ens abandona

Perquè el que realment ens sana no són les respostes perfectes, sinó el vincle imperfecte amb un altre ésser humà. Al capdavall, crec que el que és important és no oblidar que necessitem els altres. Que hi ha un valor enorme en atrevir-nos a mostrar les nostres fragilitats davant un altre ésser humà, encara que faci mal, encara que ens faci por.

Perquè és en aquesta vulnerabilitat és on neixen la comprensió, l'alleugeriment i l'esperança.