Entitats i activistes demanen un canvi de cultura empresarial

Al reincorporar-se, tot semblava tornar a la normalitat fins que la van fer fora de la feina per reducció de plantilla. Després de dos anys buscant-se la vida i treballant en negre, es reincorpora a una ocupació formal. "Vaig parlar amb el meu director i li vaig dir que necessitava suport per sentir-me segura", descriu. Allà és on intervé l’autoestigma, la por de no ser prou bo o bona per tenir un problema de salut mental. "Recordo que pensava: ‘Se’m notarà la tremolor de mans, que estic suant més, que estic més grassa’", diu la Raquel.

Muñoz sí que ha constatat canvis en positiu en la cultura empresarial, de la mà d’una nova generació que no vol passar més hores de les necessàries al lloc de treball, sinó ser productiva i sortir abans. Però també persisteixen, denuncia, "les empreses que només miren els números i diuen: ‘Això ha de sortir’". Les situacions esmentades són més freqüents, segons relata, en microempreses o empreses familiars amb una cultura tradicional de l’ocupació, que no evolucionen "si no s’hi veuen arrossegades".

Una de les mesures en què insisteixen els sindicats i que aplaudeixen les entitats d’activistes és la reincorporació gradual després d’una baixa per un trastorn mental. "Cada vegada més empreses la utilitzen i està molt bé, i també hi ha persones que no la volen, i d’altres amb una gran càrrega familiar; jo mateixa hauria preferit cobrar menys i fer quatre hores un mes, sis hores el següent o teletreballar per conciliar i fer una tornada més progressiva", afirma Muñoz.

Notícies relacionades

El psicòleg Álvaro Bilbao recorda les cinc preguntes que has de fer al teu fill abans que sigui tard

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Eva Sánchez, directora de la Fundació Privada Horitzó del Berguedà, descriu també la seva vivència, a SanaMente: "Els rols de diferents persones en el meu lloc de treball i el menyspreu rebut van fer que emmalaltís i hagués de passar un llarg temps en tractament psiquiàtric i teràpia. A tot això es van afegir companys que giraven el cap per por o perquè creien que la cosa no anava amb ells". "La malaltia –denuncia– es va convertir en una allau d’opinions i crítiques que van despertar els meus dimonis interns, i em van fer sentir culpable de trobar-me en aquella situació". Sánchez fa una petició als directius: "Envoltin-se de persones expertes en salut mental, de persones amb experiència pròpia; l’esforç invertit els retornarà en forma de capital econòmic i humà".

Per casos com el de la Raquel i l’Eva, les entitats socials del sector dedicaran el Dia internacional de la Salut Mental a cridar l’atenció respecte a xifres com la de l’augment creixent de baixes per problemes psicològics. Unes xifres que no sorprenen les persones com l’Eva o la Raquel, que ho han experimentat en primera persona.