Rosa Valls, Mestra florista: "Ja hi ha un turisme que ve a Barcelona a viure Sant Jordi"

¿A què es dedica?

Soc mestra florista, jutge de copes d’art floral i també treballo per a la decoració d’ajuntaments.

Vostè és de família de floristes.

Sí, sóc la segona generació de floristes, la botiga ara ja té 50 anys. És a Molins de Rei. Va començar la meva mare.

¿Vostè forma floristes?

Sí. Formo gent que no té feina, faig certificats de professionalitat gent que està a l’atur o que cerca una nova oportunitat i que vol millorar el seu nivell com a florista. Fan aquests cursos que són del Servei d’Ocupació de Catalunya.

¿I això ho fa vostè com a directora de l’escola d’art floral de Mercabarna-flor?

Ho fa l’Escola Rosa Valls conjuntament amb l’àrea de formació de Mercabarna.

¿Quants cursos fa a l’any?

Dels de certificat de professionalitat, tres. I també monogràfics de dos o tres dies a ciutats com ara Pamplona, Múrcia o Mallorca. A més. aquest any també estic preparant professors que fan classes de floristeria. Perquè no tenen el títol de tècnic superior i perquè només amb una titulació universitària pots fer classes d ’especialització de floristeria.

La floristeria és complexa, diu.

No és agafar quatre flors i mira que bonic. S’han d’estudiar tècniques de color, dibuix, escaparatisme. Com mantenir una flor, saber de quina època és. Quines flors van bé amb d’altres. No amb totes les flors es poden fer rams i no es poden fer rams amb totes les flors.

¿Vostè coneix el procés d’una rosa des del principi al final?

Només a partir que la tallen. Sé d’on ve, perquè m’interessa saber-ho, per conèixer les condicions del transport d’aquesta flor, però no sé com ha pujat.

S’ocupa de com la flor acabarà en mans del consumidor.

Exacte. I perquè li durin molts més dies del que el consumidor pensa. No és només decorar-la.

¿Què és?

Viure-la. Mirar-la, agafar-la; la flor té la seva posició, el seu acompanyament. Depèn d’on vagi i per a qui sigui has de fer un ram o un altre.

Ara per Sant Jordi comprarem moltes roses. ¿Comprarem poques flors la resta de l’any?

Sí, a Catalunya.

¿Per què?

Perquè tenim una vida exterior. Quan fa bon temps, sortim. On es compren més flors és als països nòrdics, perquè allà passen moltes hores a casa, i necessiten portar la natura a l’interior. Amb tot, és veritat que aquí ara comprem més flors: abans només es feia per als funerals i les comunions. Ara també per a aniversaris, per a una benvinguda. No tant en floristeria, hi ha molt online. Però es consumeix més flor.

¿La flor també es ven més pels immigrants i els turistes?

És així. La nostra escola, Rosa Valls Formació, posa una parada al passeig de Gràcia per Sant Jordi perquè els alumnes aprenguin què és. I sempre ve algun turista que ens pregunta per què hi ha tanta gent amb una flor i n’acaba comprant. Ja hi ha un turisme que ve a Barcelona a viure Sant Jordi.

¿És un drama que gairebé no hi hagi roses catalanes?

Ho és, et fa mal el cor. Perquè abans totes les roses que compràvem eren d’aquí. Fa 50 anys. No s’ha apostat per la mecanització, per la informatització, per la modernització dels cultius. No s’ha ajudat a modernitzar les plantacions de roses del Maresme i han quedat obsoletes. Per això la seva producció és molt més cara i comprar fora surt a compte.

I per això en aquests terrenys del Maresme s’ha apostat per altres activitats, com l’immobiliari.

Al Maresme, sí.

¿L’increment del preu de les roses en un 2% pel preu del combustible dels avions que les porten de Colòmbia i l’Equador es notarà en la seva venda?

El florista no apujarà el preu de les roses. Perquè d’un any per l’altre no s’apugen els preus. S’apugen cada dos o tres anys.

Mercabarna-Flor fixa en cinc euros el preu mínim d’una rosa de qualitat, de fins a 20 per a les roses d’autor. ¿Què recomana?

Recomano buscar un professional. Quan vols un bon pastís, el compres a un bon professional.

¿I no als llocs que tants estudiants posen als carrers de Barcelona per Sant Jordi?

Això és una cosa afegida.

¿Creu que els que no són professionals no haurien de poder vendre roses per Sant Jordi?

Crec que no.

El sector s’ha queixat molt però no ha aconseguit evitar-ho.

En la venda dels llibres només hi participen professionals, en les flors hauria de ser igual. Perquè el problema que tenim és que això fa que minvem la qualitat.

Potser molta gent no sap quant costa la resta de l’any.

Tres euros sense fer-li res. Amb alguna cosa que hi posis ja te’n vas a sis euros.

¿Li agradaria poder vendre més roses la resta de l’any i menys per Sant Jordi?

Sí, ho preferiria. Però m’agrada la festa de Sant Jordi.

¿Quant temps fa que es dedica a aquest ofici?

38 anys. Vaig començar a formar-me amb la meva mare, als 10 anys, després a l’Escola Catalana d’Art Floral, també a l’Escola Espanyola d’Art Floral, i a l’estiu anava a l’Escola d’Art Floral Italiana, a Torí. Després he treballat i he fet classes a Finlàndia, Itàlia, Alemanya, Portugal.

Notícies relacionades

El nou mercat de Nou Barris conquereix "gent que no venia"

La vida al cel d’un comandant viral

Des de fora es diria que dedicar-se a les flors fa feliç qui treballa amb això.

No és un ofici fàcil, has d’anar al mercat, agafar les flors, arreglar-les, portar cubells d’aigua. Però si t’entra la vena, no ho deixes.