De Rosalía a Josep Oliu

Ara que l’escriptor Eduardo Mendoza ha suggerit canviar el nom de la diada de Sant Jordi i que no pocs radicals se li han tirat al damunt sense captar la ironia d’un dels autors amb més sentit de l’humor del nostre país, em permeto una proposta: rebatejar el Palau Sant Jordi com a Palau Santa Rosalía.

I és que això de Rosalía aquesta setmana ha sigut descomunal. Dimecres van acudir al concert des del president Salvador Illa, acompanyat de la seva família, tot i que sempre pendent del mòbil; fins a l’alcalde Jaume Collboni, que va assistir al costat del seu marit, Lluís Sanz; passant per l’exalcaldessa Ada Colau; el líder del PP barceloní, Dani Sirera; Elisenda Alamany, d’ERC; o Josep Rius, de Junts. Polítics de procedències i ideologies molt diferents, tots entregats a un mateix ritme.

Des dels Jocs Olímpics, el Sant Jordi i l’Anella Olímpica difícilment havien assolit una projecció internacional semblant. Aquella nit van passar pel Palau la promotora musical Gemma Recoder, la futbolista Aitana Bonmatí i els actors Carles Sans i José Corbacho, que va viure tota l’actuació plorant d’emoció. Abans, Joan Manuel Serrat mostrava la seva resignació per l’eliminació del Barça mentre comentava, com a bon aficionat al ciclisme, el seu entusiasme davant la pròxima sortida del Tour de França. Al seu costat, amb Joan Dausà, recordàvem el lloc exacte de Cadaqués on va conèixer la que és la dona de la seva vida, la mare de les seves filles i una persona fantàstica, Eli Dalmau. Molt a prop, els periodistes Albert Om, Eva Arderius i Ricard Ustrell esperaven l’inici del concert amb gran expectació.

Entrades esgotades

Una de les claus de l’èxit de Rosalía és que balla, canta i, sobretot, que comunica com ningú. Fins i tot empreses com Azulmarino, la xarxa d’agències del grup World2Meet que comercialitza paquets oficials de viatge per als concerts de grans artistes, van veure com s’esgotaven totes les entrades. Doncs això, penseu-hi: Palau de Santa Rosalía...

El millor director de relacions institucionals i comunicació del Banc Sabadell és el seu president, Josep Oliu. N’hi ha prou amb observar-lo al village del Godó. Saluda, somriu, riu, abraça i mai té un no per a ningú. La seva figura va ser decisiva durant la batalla de l’opa i ho continua sent en l’actualitat. Això sí, en matèria de comunicació, el banc compta amb directius de gran nivell i del seu mateix tarannà, com és el cas del director general, Carlos Ventura; el director territorial, Xavier Comerma; o la directora de la Fundació Sabadell, Sonia Mulero. S’hi van sumar aquesta setmana dos ex de les seves mateixes característiques. El que va ser CEO, César González-Bueno, que continua sent tan estimat com Álvaro Echevarría, que avui és un dels executius de pes del president de Telefónica, Marc Murtra.

Estopa i el Barça

També hi vam veure el delegat de la Zona Franca, Pere Navarro; la directora general, Blanca Sorigué; i David Muñoz, d’Estopa, conversant de manera animada sobre el Barça amb la presidenta d’Holaluz, Carlota Pi.

Notícies relacionades

El nou mercat de Nou Barris conquereix "gent que no venia"

La vida al cel d’un comandant viral

Qui no necessita millorar la seva política de comunicació és Esteve Rabat. És el número u. La prova és que dimarts mig Barcelona va passar per l’estand de Rolex per saludar-lo. Entre d’altres, el president de l’Ecuestre, Enrique Lacalle, el president de Mesoestetic, Joan Carles Font; el reconegut arquitecte José Ribas; l’amable registrador mercantil José Ignacio Garmendia o l’empresari José María Xercavins.

D’altres que treballen més hores que un rellotge, sempre amb eficàcia i amb un somriure, són el conseller de la Generalitat Berni Álvarez, i el secretari general d’Esports, Abel García. En fi, que en aquests temps, saber comunicar ho és gairebé tot. Ho sap prou bé Silvia Rubió, d’Orbyce, que gestiona la llotja del club amb una solvència admirable. Llàstima que Alcaraz caigués lesionat tan aviat...