¿Puc programar la meva ment? Tècniques per generar esquemes més positius

El cervell neix amb determinats esquemes prefixats que ens ajuden en la supervivència. Algunes emocions bàsiques ja es troben des del naixement igual que els reflexos. Això permet la interacció amb el medi i que s’obtinguin elements com l’afecte o l’alimentació. A mesura que creixem anem produint una altra sèrie d’esquemes mentals i de comportament que ens ajuden a relacionar-nos amb el medi. Aquests esquemes són útils en la situació en què els aprenem, però ¿en el futur també ens ajudaran? Molts d’aquests esquemes perden la seva utilitat, els continuem repetint i acaben perjudicant-nos. Ho podem veure quan, malgrat saber les conseqüències que vindran, continuem actuant de la mateixa forma i tenim la sensació que el nostre cervell va en contra nostre.

El cervell està dissenyat per ajudar-nos en tot moment. Per això adquireix patrons de comportament que ens estalvien temps i ens permeten enfrontar-nos a les diferents situacions. El problema és que la vida canvia i evoluciona i el cervell no sempre va amb la mateixa rapidesa a l’hora de canviar els seus esquemes. És en aquests moments en què nosaltres, de forma conscient, hem de propiciar aquest canvi. Per això, programarem la nostra ment cap a les noves situacions.

Marca el nou camí

Quan observem que el nostre cervell insisteix a repetir vells patrons, som nosaltres els responsables d’induir el canvi. Sembla una tasca complicada en un primer moment, però necessària perquè puguem alinear els nostres objectius amb el que el nostre cervell ens va marcant. Això implica crear nous esquemes que siguin més positius i conformes al que la situació ens està demanant. Si, per exemple, he après que davant situacions de frustració he d’actuar amb ràbia perquè en algun moment de la meva vida sí que em va ser útil, ara puc canviar aquest esquema de forma deliberada. Tot i que això també implica ser conscients dels nostres errors.

A través de les següents pautes podem identificar els nostres vells patrons de comportament, veure que són erronis i propiciar que n’apareguin d’altres de millors i més positius:

1. Situació en què estem

La primera pauta és la d’identificar el moment en què ens trobem, definir-lo de forma clara i veure què és el que la situació ens estaria demanant que fem per enfrontar-nos-hi. Per exemple, em trobo en un moment de decidir que vull canviar de feina. El que se’m demana és que valori com dir-ho al meu cap i que m’enfronti a la por que em suposen els canvis.

2. Patrons antics

En aquest punt observem com reaccionaríem de forma habitual davant aquesta situació. Puc fer-me petit, conformar-me i deixar-me endur per la por. Això implica no sortir de la situació ni moure’s cap a la que vull.

3. Descriu i practica

Comparant el que la situació ens demana i el que nosaltres tendim a fer, elaborem una sèrie de conducta i patrons nous. Hem de ser concisos i, fora del context en què els hem d’aplicar, començar a practicar-los. D’aquesta forma, en situacions més senzilles, ens serà més fàcil practicar-los.

4. Repeteix

Qualsevol patró mental necessita una sèrie de repeticions necessàries perquè s’estableixi i ja quedi en el nostre repertori. És necessari que en diferents contextos anem practicant tots aquests esquemes, però sense quedar-nos a esperar les oportunitats. Mourem certs elements que ens facin posar-los a prova.

Notícies relacionades

Emocions i raó: així s'equilibra el que sentim

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Els esquemes cognitius estan dissenyats per ajudar-nos a enfrontar-nos al medi, però perden la seva utilitat si passa el temps o canviem de context. Per això, cal empènyer el canvi i que hi hagi nous patrons en el nostre cervell. Això implica un esforç inicial que acaba convertint-se en una cosa senzilla a mesura que practiquem.

* Ángel Rull, psicòleg.