Així pots abandonar el perfeccionisme per arribar a l'optimalisme

El perfeccionista, aquell que es basa en l’autoexigència i en uns elevats estàndards de vida, sembla ser el tipus de persona que més podria acostar-se a la plenitud. Podria tenir allò que volgués, sempre per sobre de la mitjana, i vivint feliç. No obstant, un tret que podria relacionar-se amb l’èxit, sol amagar frustració i baixa autoestima. Lluny d’aquesta vida que sembla que assoliran en algun moment, són persones insatisfetes que arriben a adonar-se del mal que el perfeccionisme està generant en la seva vida, però amb la creença que només aquest mode de vida serà el correcte i el que els podrà fer complir els objectius. Un biaix cognitiu que actua com a cercle viciós.

Quan anem encadenant èxits i es van complint les nostres metes, és d’esperar que ens sentim plens i orgullosos de nosaltres mateixos, però alguns trets de la nostra personalitat ens poden impedir validar els èxits. El perfeccionisme pot impulsar-nos a seguir i avançar, però sense donar-nos una treva per disfrutar. Només se centra en el fet que res és suficient, per la qual cosa genera un malestar elevat. No obstant, hi ha un model més eficient, relacionat amb l’èxit i amb la satisfacció, l’optimalisme.

Eficiència feliç

El perfeccionisme es podria definir com aquest tret que ens impulsa a assolir metes elevades i d’una manera basada en l’absoluta eficiència i eficàcia. Acaba perdent el contacte amb la realitat, ja que aquestes metes podrien ser impossibles d’assolir o la manera per assolir-les no és aplicable de manera realista. Perd, per tant, contacte amb l’esmentada realitat. No obstant, si busquem un model que sí que tingui els peus a terra i que se centri en l’optimisme, podríem basar-nos en l’optimalisme, un concepte encunyat per la Psicologia Positiva i que pretén assolir l’èxit sense autoenganys ni exigències nocives. Ser optimalista és saber que hi ha obstacles, però que podrem generar prou eines per superar-los, amb motivació i utilitzant els nostres propis recursos.

A nivell emocional, el canvi que s’aconsegueix de passar d’un model perfeccionista a un optimalista és molt significatiu. El primer sol generar un alt malestar amb petits punts de gaudi, mentre que el segon assumeix reptes, valora les fites i a l’arribar el final, sap disfrutar-ho i assaborir-ho. A més, cal tenir en compte que cap, si ens basem només en els resultats obtinguts, es relaciona més amb el fracàs, tot i que sí el perfeccionisme pot tenir temporades de bloqueig amb més errors de l’habitual.

Però ¿com podem passar d’una manera de viure perfeccionista a poder ser optimalistes? Per a això, les següents pautes les hem de seguir sempre:

1. Controla els pensaments absolutistes

Un dels biaixos cognitius que acompanyen el perfeccionisme és el pensament «tot o res», de si alguna cosa no és perfecta, llavors és un fracàs absolut. Hem de ser més flexibles, especialment amb la manera de treballar i les metes.

2. Futur realista

Hem de fer un pla d’acció comptant amb tots els errors possibles, els obstacles i la falta d’eines, per poder generar alternatives o maneres d’encarar-lo.

3. Valoració en el present

El focus passa de la carència i la necessitat a la validació del que ja existeix. Així ens centrem a augmentar el nostre benestar.

4. Felicitat en el camí

No tindrem la felicitat només quan assolim el que volem, sinó durant tot el procés, fins i tot abans de començar.

Notícies relacionades

La regla per acabar amb el perfeccionisme i ser feliç

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Utilitzar un model basat en l’optimalisme implica canviar esquemes de pensament i d’actuació molt arrelats en nosaltres mateixos, però que sempre es pot aconseguir. Per a això, cal tenir en compte que el perfeccionisme ni estava sent eficient ni ens estava generant benestar. Un altre model és possible i molt necessari per a nosaltres.

* Ángel Rull, psicòleg.