La regla per acabar amb el perfeccionisme i ser feliç

El perfeccionisme es defineix com la necessitat imperiosa que tot arribi a un estàndard elevat de qualitat partint d’un model mental de com han de ser certes coses. Moltes vegades, la persona es guia per models interioritzats partint de l’educació rebuda i, altres vegades, és un tret que s’ha anat desenvolupant per exigències laborals o en l’entorn personal. Normalment, les persones que el tenen justifiquen la seva conducta, ja que creuen que és correcte i que és una manera millor de poder fer les coses. El problema és que el perfeccionisme sempre és irreal, no és possible aconseguir-lo i genera contínuament frustració i insatisfacció. S’associa especialment a la culpa, i genera emocions negatives que predisposen a nous errors. El cercle viciós cada vegada és més gran i les relacions i la qualitat de vida comencen a veure’s afectades.

A simple vista, voler arribar a complir uns mínims de qualitat sembla que portarà a més productivitat. No obstant, com que genera sentiments negatius en la persona, acaba per ser contraproduent. Comporta diversos desavantatges i tendeix, amb el pas del temps, a perpetuar-se i formar part del caràcter d’aquesta persona. Tot i que pot començar a rebaixar-se, sempre és reversible i hi ha una regla bàsica que pot ser utilitzada per a això.

Desavantatges

Quan ens criem en un ambient familiar o en un entorn on hem de donar sempre el millor de nosaltres, caiem en el perfeccionisme. Hem de projectar una imatge de triomf i estar a l’altura de les expectatives. No consisteix a cenyir-se a la realitat, sinó que apareix una versió distorsionada del que està bé i és perfecte i del que ha de ser descartat. De fet, sol descartar-se tot, mai hi ha satisfacció i res val.

Viure amb el tret de l’autoexigència genera no només culpa i frustració, sinó que té diversos desavantatges més:

1. Falta de fluïdesa

La persona comença a marcar cada vegada més normes que guien maneres de comportament i d’actuació, sempre entorn de la rigidesa. La improvisació, de fet, crea sensació d’estrès i ansietat.

2. Falta de confiança

La nostra autoestima es basa en totes les fites que ens fan sentir vàlids. Si l’estàndard de qualitat és massa alt, aquestes fites mai arriben. D’aquesta forma, la confiança va minant.

3. Pensaments obsessius

El cercle viciós que genera el perfeccionisme implica que els pensaments cada vegada siguin més tancats i obsessius. Augmentaran a mesura que passi el temps.

4. Visió negativa

El cervell necessita confirmar les creences que ja té sobre el funcionament del món. El negativisme aquí genera males expectatives sobre el que vindrà, i no s’equivoca, ja que el perfeccionisme mai arribarà.

És suficient

L’autoexigència, lluny del que pugui semblar, mai es conforma i res és suficient. És igual com de bé alguna cosa estigui feta o els bons resultats que es tinguin, la persona mai estarà tranquil·la. No es pot mesurar el rendiment de forma objectiva i sempre semblarà que falta alguna cosa. Això es va consolidant quan l’experiència va demostrant que allò perfecte no és possible. Per poder combatre-ho, s’ha d’aplicar una regla, la qual s’utilitzarà en tot moment i tindrà ja efectes a curt termini.

El procés que cal seguir per poder rebaixar el perfeccionisme és que, cada vegada que s’hagi d’avaluar alguna cosa, n’haurem de tenir prou que estigui bé al 75%. I haurà de ser aplicat a tot. Si estic buscant un nou pis, que m’agradi al 75% estarà bé. I, de fet, a l’aplicar-ho, després de l’ansietat inicial que es pot sentir, la persona comença a veure com en primer lloc es relaxa. Després la confiança i la rapidesa en la presa de decisions augmentarà. Això generarà sensacions de benestar i una millor qualitat de vida.

Notícies relacionades

¿Pot protegir-se l'autoestima? Així ho podeu fer

Les dues emocions que et provoquen ansietat i no et deixen ser feliç

El perfeccionisme i l’autoexigència ha augmentat com a tret en els últims anys. La societat necessita persones que destaquin i que donin el millor d’elles i aquesta manera d’actuar sembla l’adequada per a això. No obstant, just crea l’efecte contrari: bloquejos, ansietat, baixa autoestima i obsessions cada vegada més grans. A través de la regla del 75%, el perfeccionisme es redueix i l’autoexigència acaba desapareixent.

* Ángel Rull, psicòleg.