PSICOLOGIA

Solitud a casa: com es pot potenciar el benestar amb un mateix

Quan passem algun tipus de període sense contacte social poden aparèixer la tristesa o l'apatia

65304711 l

65304711 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Viure sol no és sempre un estat que ens produeixi benestar en la totalitat del temps. Moltes persones, saben que a nivell general ho necessiten, però procuren no passar gaire temps a casa. Ho compaginen amb la feina, la vida social, els viatges i només petits moments de tranquil·litat. Quan, per les circumstàncies que siguin, ens veiem obligats a estar-hi més temps del que ens agradaria, no ho portem bé, i poden aparèixer estats emocionals negatius que ens ho facin tot més difícil. No obstant, és una bona oportunitat per aprofundir en el coneixement de nosaltres mateixos, en la millora de la gestió emocional o en un increment de la nostra autoestima.

La solitud és un estat totalment neutre al qual cada persona li atorga un valor, depenent de la seva relació amb si mateix. Unes persones la viuen com una cosa dramàtica a què no es volen enfrontar, mentre que d’altres la busquen de manera freqüent i la disfruten en la seva totalitat. La nostra autoestima marca aquesta diferència i es pot utilitzar a la inversa: mitjançant la solitud puc millorar el meu autoconcepte i la meva valoració personal.

Estimar-se des del sofà

Quan pensem en la influència de l’autoestima en la nostra vida personal, l’associem a com ens relacionem amb els altres, els vincles que generem, l’èxit professional que tenim o el tipus d’entorn que construïm. Ho fem des de veure’ns en els altres, en l’extern, quan el pas principal és saber observar-se i tenir cura de la manera que tenim de relacionar-nos amb nosaltres mateixos. La millor manera que tenim de comprovar com és aquesta relació o de millorar-la és a través de la solitud, quan no ens queda més remei que enfrontar-nos a nosaltres. És aquí on es posa a prova aquesta autoestima i també on podria treballar-se.

La solitud és l’estat en el qual ens mirem a nosaltres i decidim com passarem aquelles hores. Pot ser font de malestar o benestar, depenent de la nostra autoestima, però també és el vehicle que ens portarà a estimar-nos més. Les següents pautes ens ajudaran a fer-ho:

1. Llista de plaers

¿Quines són totes aquelles coses que no podem fer amb altres persones? En molts casos, els nostres amics o la nostra parella no comparteixen la totalitat dels nostres gustos i en la solitud podem tenir l’ocasió de fer allò que tenim pendent. Veure determinades pel·lícules, buscar fòrums temàtics o dedicar-nos a una afició són camins pels quals començar.

2. Autocura

En aquest punt mirem de ficar-hi totes aquelles coses que van destinades a cuidar-nos per dins i per fora. Realitzar una activitat física, cuinar de manera sana o fer meditació busquen potenciar la nostra salut física i mental. La gestió emocional podríem tenir-la a part.

3. Escoltar les nostres emocions

Podem separar el nostre món emoció i treballar-lo de manera independent, ja que engloba un món molt ampli. La millor manera és realitzar un diari emocional, un registre d’aquelles emocions que anem sentint en solitud, el que les dispara i què fem per gestionar-les. A més, seria important anotar activitats que estiguem fent o que puguem estar ometent.

4. Rutines felices

Podem dividir el nostre dia en diferents apartats, en els quals treballarem diferents àrees. Aquesta rutina ens ajuda a no perdre el focus sobre nosaltres mateixos. Podem treballar àrees com l’esport, la relaxació, el menjar saludable, el diari emocional i el plaer de no fer res al sofà. Tot això amb temps d’inici i final relativament marcats. Evitarà pèrdues de temps i sensacions d’apatia.

Notícies relacionades

Estar sol a casa pot ser un dels plaers més grans si traiem la por i ho comencem a gestionar d’una manera diferent. És especialment útil quan aquesta solitud sigui prolongada i la persona més pròxima siguem nosaltres mateixos. S’hi pot aprendre molt i s’hi poden potenciar conceptes com el d’autoestima i la valoració personal.

Ángel Rull, psicòleg.