PSICOLOGIA

El got mig ple: pautes per potenciar l'optimisme

Ajustem la nostra visió del futur partint de la nostra educació i experiències passades

feliz-uno-mismo

feliz-uno-mismo / Stefano Tinti

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Totes les persones tenen la fortalesa de l’optimisme. Es modula a través de l’educació i l’experiència viscuda, però mai és estable. Algunes persones poden ser-ho massa i tenir una percepció distorsionada de la realitat, mentre que d’altres no ho són, cosa que dona lloc a símptomes més depressius i ansiosos. La falta d’optimisme dificulta molt l’orientació a assoliments i metes i impedeix que es pugui abastar un benestar: com que no crec que el futur millori, ara no faig res, em deixo portar pels esdeveniments.

Potenciar l’optimisme ens permet reprendre el control sobre la nostra vida, sobre les coses que ens passen i ser responsables dels nostres propis actes. Potencia emocions positives, com la sensació de seguretat i desenvolupament. Assenta les bases perquè puguem orientar-nos a aconseguir el que volem, obtenint pel camí les eines necessàries. És una de les fortaleses que es pot oblidar més fàcilment, especialment pels mites que l’envolten. No obstant, és també una de les més importants per a la nostra felicitat.

Mites

L’optimisme està ple de mites, la majoria procedents de la publicitat i el màrqueting dels últims anys. Es considera una fortalesa cega que obvia aspectes de la realitat i de la qual hem de fugir. No obstant, al contrari del que es pensa, l’optimisme no es basa en l’esperança que, passi el que passi, les coses sempre aniran a millor. El que fa és donar-nos responsabilitat sobre el present i projectar-nos a buscar el que fa falta per poder estar millor en el futur, tot i que no sempre és possible. S’ajusta més a la realitat del que ens diuen i treballar-la no acaba generant frustració, sinó tot el contrari.

La publicitat està generant una falsa idea a nivell social, determinant una dictadura del pensament positiu. Això no s’assenta sobre les bases reals de l’optimisme i podria fer que busquéssim punts totalment oposats i desesperançadors.

Realitat a treballar

L’optimisme es basa en l’esperança que el futur pugui ser millor, independentment de quant temps ens falti per arribar-hi, i sempre des de la premissa que haurem de fer certs canvis perquè es produeixi. No hi ha un mandat diví ni milloraran les coses només desitjant-ho, sinó que cal treballar. No obstant, sense l’optimisme necessari, tampoc ens podrem posar en marxa. És un cercle viciós que hem de trencar canviant la visió que tenim en aquest moment.

A través de les següents pautes, podem començar a veure el got mig ple:

1. Orientats a les solucions

Col·locar el focus només en el problema que tenim davant, mai ens ajudarà. Pot fer que ens estressem i no busquem totes les alternatives possibles. Hem de traçar metes i plans d’acció i, cada cert temps, avaluar si anem pel bon camí.

2. Aprenentatge

Cada part de la nostra vida pot ensenyar-nos alguna cosa. Seria ideal aprendre sense haver de patir, però ja que estem passant per això, buscarem certs aprenentatges. No és treure el costat bo de les coses sinó adquirir noves eines.

3. Accepta

Aquestes són les circumstàncies que estem vivint en aquest instant, les vulguem o no, sense parar-nos a pensar si és el que ens mereixem. Acceptar el present sí que ampliarà el nostre focus perquè puguem buscar eines que ens treguin del problema.

Notícies relacionades

L’optimisme no és la visió cega que no ens passa res dolent, sinó ancorar-nos en el present, veure el que no ens agrada i ser responsables de poder canviar-ho. Tot i que no sempre és fàcil el camí que tenim davant, sí que podem canviar les coses si la nostra actitud també canvia.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia