La meva parella no valora el que faig: tres maneres d'abordar-ho

Una relació de parella comporta una sèrie de bases que s’han d’assentar per poder avançar. La seguretat, el desenvolupament o l’equilibri formen part d’aquestes bases imprescindibles. Sense elles, podem arribar a sentir carències que ens afectin en el dia a dia. Ho atribuïm a problemes concrets, discussions puntuals o el frec que es produeix durant la convivència. No obstant, el problema ve de no caminar el camí pas a pas, sinód’haver-se saltat processos necessaris.

Quan prèviament hem creat l’esmentada base, en la relació poden sorgir una altra sèrie de problemes relacionats amb la comunicació, el repartiment d’obligacions o la gratitud. La falta de valoració en la parella, el no observar tot el que l’altre dona per nosaltres, genera el que es coneix com a ‘vincle feble’. Crea una sensació de desequilibri que només observa un, per la qual cosa hi ha dificultats a l’hora de resoldre-ho.

Gratitud equilibrada

La gratitud és una de les fortaleses personals que més es relaciona amb el benestar i la satisfacció vital. Protegeix i ajuda en processos de depressió, ansietat i baixa autoestima. Ens ajuda de manera individual, però també quan la compartim amb els altres. No es basa simplement a donar les gràcies cada vegada que algú ens regala alguna cosa, sinó a saber posar el focus en tot allò que compon la nostra vida i que ens ajuda a estar còmodes.

Lluny del que pugui semblar, la gratitud en la parella només té un efecte positiu si es troba en equilibri, si els dos membres són capaços de reconèixer i valorar el que tenen i el que l’altre aporta. De fet, l’estudi que van realitzar McNulty i Dugas ho confirma.

Durant un total de tres anys, es van seguir 120 parelles noucasades. Es va mesurar, d’una banda, la gratitud sentida i, de l’altra, la gratitud expressada, al començament, a l’any i al segon any. I es va introduir una variable més, preguntar cada quatre mesos la satisfacció general amb la parella. D’aquesta manera, el que relacionaven era la gratitud amb la qualitat de la parella. El que van observar és que, la qualitat de la relació només era bona si les dues parelles sentien i expressaven agraïment, tant al principi com als tres anys.

Paradoxalment, la pitjor qualitat en la relació no la sentien les parelles en què cap dels membres eren agraïts, sinó les que tenien un membre que sí que ho era i l’altre no. Van ser els que van donar pitjors resultats.

Consells

El fet de no sentir-nos valorats per la nostra parella no sempre implica un veritable desequilibri o que l’altre es negui a tenir-nos en compte. La falta de comunicació, el callar-se les necessitats o el tenir una prèvia baixa autoestima accentuen l’esmentat desequilibri. És en aquests casos en què podem buscar la manera de solucionar-ho.

A través dels següents consells, podem abordar en la nostra parella la falta de valoració i gratitud:

1. Autoobservació

En primer lloc, abans de tractar un problema amb la parella, hem d’observar si parteix d’una necessitat insatisfeta que estem provant de projectar en l’altre. Dependència emocional o baixa autoestima poden estar implicades.

2. Demanar

L’estratègia que solem utilitzar és donar i donar a l’altre perquè ell mateix s’adoni del que nosaltres necessitem. Creem un patró que l’altre no necessàriament ha de voler trencar. És moment d’equilibrar entre donar i demanar. Aquest esforç parteix de nosaltres mateixos.

3. Comunicació

Sempre que hi ha un problema, l’hem de posar en comú. Expressar el que ‘jo sento’ i el que ‘jo necessito’, en lloc del ‘tu no em dones’ o ‘tu no et fixes’.

Notícies relacionades

Quatre passos per superar una infidelitat

Cinc tècniques de teràpia de parella per salvar una relació

La gratitud accentua la unió i reforça el vincle de les parelles. Que ens valorin i tinguin en compte el que fem, ens satisfà i ens fa sentir que l’altre ens reconeix. En molts casos, no apareix l’esmentada valoració. Abans de parlar-ho, hem de ser conscients de si és una sensació real, si obeeix a problemes personals o de si aquest vincle en la relació es troba realment debilitat.

* Ángel Rull, psicòleg.