PSICOLOGIA

Quatre passos per superar una infidelitat

La ràbia i el ressentiment impedeixen l'arribada del perdó

83043312 l

83043312 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Quan apareix la infidelitat en una parella, la confiança es trenca. Apareix la por, la tristesa i la ràbia com a resultat de la traïció, però també la culpa, i s’arriba a pensar que potser la responsabilitat és del que ha sigut enganyat. És en aquest moment quan moltes parelles es plantegen, en primer lloc, si han de seguir junts i si, de fer-ho, podran superar aquest fet.

Si la parella decideix continuar, s’han d’enfrontar a emocions negatives per les dues parts, envoltats de la desconfiança i la decepció. Toca replantejar-se en quin punt s’estava abans, si es podia haver evitat i si és l’oportunitat d’establir unes bases que abans no hi havia. Això sí, el perdó és la primera porta que s’ha de travessar, cosa que no és fàcil. S’ha d’estar preparat i estar disposat a acceptar el que ha passat.

Visió inversa

Quan pensem a superar una infidelitat i en qui ho està passant malament, solem posar el focus en la persona que ha sigut traïda. No obstant, el que l’ha comès també pateix emocions negatives. El que normalment se sent és vergonya i culpa. Hi ha un convenciment, a més, que mereixen sentir-se així, com un càstig infringit a l’haver posat les banyes a la seva parella. De fet, això és vist com a positiu: mereixo patir pel que he fet. La persona no busca que el que senti desaparegui i sembla turmentar-se.

Els pensaments obsessius sobre la culpa fan que no hi hagi accions dirigides a recompondre la parella o preocupar-se per l’estat de l’altre. Hi ha una baixa autovaloració i s’abandona la cura d’un mateix. Creuen merèixer el càstig, cosa que no farà més fàcil el camí per a cap de les dues parts.

Girar full

Una vegada que hem decidit que volem lluitar per la relació i establir noves bases, la confiança és el primer que s’ha de restaurar. Per a això hem de ser conscients del que sentim, del temps de relació i del que hi guanyem quedant-nos. És moment de superar la traïció i començar des del punt en què s’havia deixat, però amb una altra visió. No ha de ser un camí llarg, però sí intens, en què les dues parts treballaran per superar-ho.

Amb els següents passos i tenint clar que volem recuperar la confiança, podrem superar una infidelitat:

1. Ràbia en lloc de tristesa

Tendim a sentir ràbia quan sentim que algú ens ha fet mal. Tot i que en un primer moment això és correcte, quan hi ha hagut una pèrdua, de confiança en aquest cas, l’emoció que ve a continuació és la de la tristesa. Si ens quedem ancorats en la ràbia, sentim frustració i no podrem avançar. Toca plorar la pèrdua i buscar el desenvolupament.

2. Acceptació

Ens costa creure que ha passat i volem saber-ne com més detalls millor, quan això realment pot fer-nos encara més mal. Necessitem acceptar que, sigui com sigui, ha passat. Amb l’acceptació de la realitat és quan podrem començar a avançar.

3. La teva responsabilitat

¿Per què ha sigut infidel? ¿M’ho mereixia? Que ens hagin traït no és responsabilitat nostra. La infidelitat és únicament responsabilitat del que la comet i nosaltres no tenim res a veure en això. No és una cosa personal. Pensant el contrari, només ens desvalorarem i generarem por.

4. Perdonar

Abans d’arribar a aquest pas, ha d’estar acceptada la realitat, des de la tristesa i traient-nos responsabilitats que no són nostres. El perdó requereix temps i espai, ens hem de recolzar també en l’altre i reprendre a poc a poc la vida diària.

Notícies relacionades

Quan ens traeixen, posen a prova tota la confiança dipositada i toca començar de nou. És un camí que es talla i pel qual ja no es pot caminar. La parella ha de treballar la pèrdua i el perdó per poder estar junts i millorar la relació amb el pas del temps.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia