Anar al contingut

PSICOLOGIA

Com controlar les manies per ser feliç

Les obsessions deterioren la nostra autoestima i les nostres relacions

Ángel Rull

Com controlar les manies per ser feliç

Les manies es componen de tots aquells rituals que necessitem per no disparar la nostra ansietat. Col·locar els coixins abans d’anar a dormir, netejar els vidres diàriament o posar el volum de la televisió en nombre imparell creen una falsa aparença de benestar. Realment no fan que estiguem millor, sinó que, el que aconsegueixen, és que no hi hagi un malestar. Això crea un estat de tensió en el qual necessitem assolir la mania cada vegada amb més freqüència. S’acaba generalitzant i apareixent en altres àrees de la nostra vida.

La necessitat de control que s’exerceix amb les manies crea en nosaltres la certesa que així és com han de funcionar les coses, que la raó és nostra i que els altres viuen en un estat caòtic. No obstant, no som conscients que no necessàriament viure com volem fer-ho nosaltres és millor. Aquestes manies acaben perjudicant les relacions, especialment amb aquelles persones amb les quals més contacte diari hi ha.

Supera l’obsessió

Quan les coses no surten com nosaltres volem o quan alguna cosa no arriba a l’altura de les nostres expectatives, sentim frustració, ira, irritabilitat, tristesa i, de vegades, por. Això és el que passa quan no podem dur a terme la nostra mania, la qual cosa passarà amb bastanta freqüència. Ens generarà emocions més negatives que positives, ja que, com dèiem abans, per si mateix no tenen com a objecte que estiguem millor, sinó que no hi hagi ansietat. Per tant, gestionar-les és necessari perquè no augmentin, com pot passar en casos de trastorn obsessiu compulsiu, on l’ansietat pren el control de totes les àrees.

¿Com puc fer per identificar, gestionar i superar les manies que m’impedeixen ser feliç?

1. Anàlisi

La primera barrera que ens podem trobar és la de la negació. El que considerem una rutina i necessari per a un bon funcionament de la nostra vida, acaba emmascarant una mania. Per identificar-ho hem de tenir en compte que només ser una conducta poc freqüent en els altres, que si no la féssim sentiríem malestar però que no afectaria realment la nostra vida. És allà on hem de posar el focus.

2. Ansietat

Com la mania comporta estats d’una falsa relaxació amb ansietat alterna, hem de buscar la manera, a l’intentar disminuir i eliminar la mania, de trobar-nos més tranquils. La respiració o la relaxació muscular progressiva són tècniques molt efectives per tranquil·litzar-nos.

3. Mirar i no actuar

Per superar una mania, ens hi hem d’enfrontar. En psicologia això es coneix com a ’exposició amb prevenció de resposta’. Si, per exemple, la nostra mania és col·locar el volum en nombre imparell, la tècnica consisteix a fer, en aquest cas el contrari. Posem el volum en un nombre parell, allunyem el comandament de nosaltres, i fem alguna cosa que disminueixi l’ansietat, com respiracions profundes. D’aquesta manera, amb la repetició, anirem veient que l’ansietat desapareix.

4. Excuses

¿Què fa que necessitem realitzar la mania? ¿Ens excusem amb la necessitat d’ordre o amb la productivitat? Totes les justificacions que tinguem amb les obsessions amagaran darrere certes necessitats que hauran de ser satisfetes amb activitats diferents de la mateixa mania. És, a més, una bona manera de conèixer-nos.

En els últims anys, a mesura que hem avançat en la individualitat i en la recerca de la diferenciació de la resta, hem sigut partícips de tot allò que ens fa únics. Mentre que hi ha aspectes molt positius, com l’ús dels nostres valors o de les nostres fortaleses personals, hi ha altres aspectes, com les manies, que sí que posen èmfasi en aquesta diferència, però ni són positives ni ens ajuden a estar millor o relacionar-nos amb els altres. Uns punts que ens fan mal i que podem aprendre a controlar.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes: Psicologia