Tornada a l'escola: com fer que els nens s'hi adaptin millor

Els nostres fills poden patir especialment la tornada al dia a dia amb l’arribada del setembre. El seu període vacacional és especialment ampli. Tres mesos en què s’acostumen a tenir horaris més oberts, anar a dormir més tard i jugar més. La tornada a l’escola, tot i que en puguin tenir ganes, els suposa reprendre uns hàbits que ja havien oblidat, sempre tenint en compte que són molt sensibles als canvis.

És normal que experimentin més ansietat o tristesa, que estiguin més irritables, que els costi adaptar-se als cicles de son i que se’ls alteri la gana, o bé menjant menys o, al contrari, amb gana a tota hora. Són símptomes molt similars als que apareixen en un adult després de les vacances, però amb la complexitat que la seva curta edat no els permet entendre per què de sobte estan malament. Com a adults, hem d’acompanyar i ajudar que gestionin millor la tornada a l’escola.

Classes més suportables

Reprendre les classes, independentment de l’edat, suposa un dels moments més estressants, que no només pateixen els fills. Els pares han de suportar les emocions negatives de les dues parts, mostrar suport i procurar que no s’alteri substancialment la rutina que encara no s’ha reprès del tot. Això fa que a casa s’experimenti una ansietat més gran o irritabilitat, depenent de la gestió de cadascú.

Com a pares, hem d’ajudar els nostres fills que adoptin les eines necessàries per poder enfrontar-se als canvis, com passa amb els hàbits i la incorporació a l’escola. Aquestes eines hem de ser nosaltres mateixos els que els les donem, però per a això hem de saber com fer-ho. Les següents pautes ens ajudaran a aconseguir-ho:

1. Sigues un exemple

En primer lloc, si el que volem és que els nostres fills no estiguin ansiosos, el que hem de fer és estar nosaltres més tranquils. Això no sempre és fàcil, per la qual cosa podem posar en pràctica tècniques de relaxació, com la respiració diafragmàtica, que ens ajudarà a deixar anar l’estrès. Si els nostres fills ens veuen alterats, normalitzarem les nostres emocions i li explicarem que, tot i que estiguem desbordats, estem buscant la manera d’estar tranquils i que podem ensenyar-los a fer-ho.

2. Expressar i categoritzar les emocions

Això és útil a totes les edats. Els nens i els adolescents no sempre identifiquen que els passa alguna cosa. La irritabilitat o la tristesa surten soles sense que en siguin conscients. Primer han d’identificar canvis en les seves emocions, saber a què es poden deure i col·locar-hi l’etiqueta corresponent. Això farà que normalitzin el que els passa i que ho puguin gestionar millor.

3. Temps en família

Perquè el canvi no sigui gaire brusc, els primers dies s’han de sentir més avalats per nosaltres. És especialment important que hi hagi un temps familiar conjunt, amb més hores de joc i de lleure. El temps que hi ha per als àpats ens pot ajudar a millorar la comunicació, tant en l’esmorzar, com en el dinar i el sopar.

4. Reforçar

Els nens necessiten veure que fan coses bones. Tot l’esforç per la seva banda per adaptar-se ha de ser reforçat. És important centrar-se en allò que fan bé i deixar de banda els càstigs per allò negatiu. En aquest últim cas, més que castigar, ens hem de centrar a explicar què està malament, per què i com s’hauria de fer millor.

5. Implicació

El nen necessita estar implicat en tots els esdeveniments. Sentir que ajuda i que pot ser útil reforça la seva autoestima i genera emocions positives. Pot acompanyar-nos a comprar el material o escollir la roba que portarà a classe. Ser-ne partícip fa que també senti que té control sobre la seva vida.

Notícies relacionades

Cinc pautes perquè els teus fills tolerin la frustració

Què significa desbloquejar el mòbil cada poc temps, segons la psicologia

La tornada a l’escola pot suposar un moment de desbordament per a totes les famílies. Moments en què el nostre propi estrès se suma al dels fills i no sabem gaire bé com gestionar-lo. No obstant, el setembre pot veure’s també com una època per entrenar eines que ens ajudin en els canvis i que generin resiliència.

* Ángel Rull, psicòleg.