El meu fill pega altres nens: quatre consells per solucionar-ho

Els nens petits tenen un mal discerniment entre el que és acceptable i el que no. No saben gaire bé on són els límits i poden transgredir els dels altres, com quan els treuen les seves joguines, trenquen coses o peguen altres nens. Això últim, de manera ocasional és normal, però es converteix en problema a mesura que s’estableix com un patró de comportament. Apareix una necessitat de recamar atenció, guanyar o marcar un territori a través de la violència, tot i que no sempre d’una manera plenament conscient.

Els pares actuem com a models davant dels nostres fills. Les conductes que ells tenen, la seva forma de manejar les emocions o com es relacionen, l’han assimilat per nosaltres. Això no vol dir que, si un nen pega un altre, és que hagi vist aquesta forma de violència dins de casa, sinó que la baixa tolerància a la frustració que hi pot haver sí que sigui una cosa que veu en el pare o la mare. Però el positiu és que, una vegada que hem vist aquest comportament, li podrem ensenyar a manejar millor les seves emocions, expressar-les d’una altra manera i relacionar-se d’una manera més constructiva.

Sense violència

Quan observem que el nostre fill pega un altre nen, ens pot entrar el pànic i pensar que hi ha un problema de mala conducta que es pot perpetuar i arribar a complicar-se en l’adolescència. No obstant, la violència entre els més petits és la forma més natural de comportament, ja que apareix com una descàrrega davant d’elements que no saben entendre i/o controlar. Peguen, no perquè siguin agressius, sinó perquè no coneixen cap altra manera de resoldre algunes situacions. Quan això és una cosa constant i gairebé es pot observar com un tret de la seva personalitat, és quan sí que ens hem de preocupar.

Si els nostres fills són violents amb els seus companys o amics, els hem d’ensenyar alternatives de comportament, millors habilitats que els serviran ara i en el futur, i que també siguin aplicables a com ens relacionem dins de casa amb ells i amb els altres membres.

A través de les següents pautes, podem ajudar que els més petits resolguin millor els conflictes i no trobin com a solució pegar altres nens:

1. Sense generalitzar

Una vegada veiem que el nostre fill comet una cosa que no aprovem o que no és correcta, li hem de fer veure la situació, sense generalitzar, sense fer que aquest tret es converteixi en el que el defineixi. Els nens no són bons ni dolents, els nens tenen comportaments específicament bons o específicament dolents. Caure en la generalització té conseqüències negatives per a la seva autoestima i l’acaba convertint en el que li estem dient.

2. Etiqueta

¿D’on ve que hagi pegat un altre nen en aquesta situació? Dialogar amb ell, entendre quina emoció no ha manejat bé i ensenyar-li com fer-ho la pròxima vegada ens ajudarà que la violència vagi, a poc a poc, desapareixent. La baixa tolerància a la frustració o un mal maneig de la tristesa són causes molt comunes.

3. Mirall

Si maneges els conflictes d’una manera agressiva i el teu fill ho observa, tendirà a imitar-te, tot i que tu no hagis agredit físicament ningú. Veure el teu fill com un reflex del que ets i fas també t’ajudarà a tu a manejar millor els conflictes.

4. Canvia el focus

Els més petits necessiten un determinat grau d’atenció. De vegades, la seva manera d’aconseguir-ho és a través d’aquelles conductes que veuen que sí que fan que et fixis en ell. Tendim a veure allò negatiu i donar per descomptat allò positiu, per la qual cosa la violència podria venir d’això. No es tracta només d’erradicar la conducta, sinó de potenciar tot allò positiu. També generarà millors eines i emocions positives fortes.

Notícies relacionades

Marián Rojas, psiquiatra: «La bona notícia és que l’aferrament es pot curar»

Álvaro Bilbao, psicòleg: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil"

La violència infantil té un determinat grau de normalitat, sense que impliqui que hi hagi problemes reals. Sí que cal observar i parar atenció al fet de si es deu que hi hagi problemes a casa i generar eines alternatives de resolució de conflictes. Això repercutirà de manera positiva en aquella etapa i en totes les que vindran després.

* Ángel Rull, psicòleg.