PSICOLOGIA

El meu millor amic és tòxic: això és el que has de fer

Les relacions no sempre es basen en el respecte i el recolzament mutu

71249498 l

71249498 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

L’amistat és una relació basada en la confiança, la seguretat i el desenvolupament. Apareix l’afecte amb el temps i l’alegria acompanya les dues persones. Aquest tipus de relacions les estenem a diverses persones de la nostra vida. Amb el pas del temps i per les circumstàncies naturals, unes relacions creixeran, d’altres desapareixeran i se n’aniran sumant d’altres. En aquest desenvolupament, sempre tindrem una afinitat més gran per una o dues persones, que solem denominar millors amigues. Això es nota visiblement en la infància i en l’adolescència, amb el pensament polaritzat típic d’aquestes etapes i l’emocionalitat extrema.

Els nostres millors amics són aquells que sempre estan al nostre costat, amb els que tenim més confiança i ens mostrem tal com som. Hi comptem i els entreguem gran part del nostre temps. Es forja la relació amb el pas del temps, i allò positiu serà molt més gran que tot allò negatiu que hi podria haver. Però no sempre és així. La toxicitat també pot aparèixer en les relacions de millors amics, i ens fa mal a nosaltres mateixos, fa baixar la nostra autoestima i vivim un tipus de relació negativa i cruel. Identificar-ho és el primer pas per poder sortir-ne.

Senyals

Les amistats tòxiques generen emocions negatives i addictives que ens atrapen i fan que sentim que no mereixem estar bé. Molt similar al que passa amb la toxicitat en la parella o en la família, amb conseqüències similars, destructives per a tot el que gira entorn de la relació. Un tipus de relació molt perillosa en què existeix un abús i un desequilibri, que no sempre va existir des del principi.

¿Què ens indica que el nostre millor amic és tòxic?

  • Apareix competitivitat, com si un hagués de guanyar sempre l’altre, fins i tot en les coses negatives que passen.
  • Menteixes o li ocultes coses, ja que no estàs còmode i sents que et jutja sempre.
  • No hi ha res positiu. Només et truca per explicar-te coses negatives i hi ha una tendència a la dramatització. Tot és urgent.
  • No hi ha límits, ni de temps ni d’espai.
  • Inventes excuses per no estar amb aquesta persona i no fer plans amb ell o a ella.
  • Cada vegada que surts amb aquesta persona, hi ha conseqüències negatives, a nivell físic o emocional, com un desgast d’energia o una despesa excessiva de diners.
  • Tot gira entorn d’ell, i si es parla de tu és des del judici i des de la premissa que només ell sap el que és millor per a tu.

Allunya-te’n

Les relacions socials es consoliden en Psicologia com un punt favorable per a cada persona. Esmorteeixen malalties o trastorns mentals, ens ajuden a superar els problemes i generen nombroses emocions positives. Llavors, ¿com és possible que tinguem la sensació que el nostre millor amic ens fa mal? Es deu a la toxicitat de la relació, una dinàmica que ha generat rols desequilibrats, amb tendència a la destrucció i amb conseqüències molt perilloses. És en aquell moment quan hem de prendre una decisió.

Notícies relacionades

Les amistats s’han de basar, en primer lloc, en la seguretat per a les dues parts, creant un entorn còmode en què ningú pateixi agressions per part de l’altre. Assegurat això, comença el desenvolupament i l’admiració mútua, amb l’afecte i l’alegria. Negat algun dels condicionants hem de tenir en compte que la relació està malmesa de tal manera que no serà possible que hi hagi una recuperació. Ens plantejarem protegir-nos a nosaltres mateixos i, per a això, sempre hem de saber que no és la nostra responsabilitat salvar ningú, que cadascú és amo del que fa i que pren les seves pròpies decisions. Hem de buscar el que ens faci estar millor, el que sumi, i un millor amic tòxic sempre resta.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia