'Efecte Mandela': quan la societat té records falsos

Nelson Mandela va ser el primer president de color de Sud-àfrica, va encapçalar la lluita contra l’apartheid i va passar anys a la presó per això. Una icona mundial que ha donat nom a un efecte psicològic per les seves dues morts, la que recordem i la que va passar de veritat.

Mandela mor el desembre del 2013 a causa de problemes respiratoris. No obstant, abans d’aquesta data, moltes persones creien que ja havia mort anys enrere mentre era a la presó. No es va deure a mentides ni hi va haver notícies sobre allò, no obstant, els falsos records existien i creien recordar veure imatges de la seva vídua plorant al funeral. No és la primera vegada que passa una cosa així, de fet, hi ha nombrosos casos recollits, però l’efecte rep el nom del president sud-africà.

Falsa memòria

Al llarg dels anys que fa que s’estudia la memòria, s’han anat datant casos en què el cervell té records d’alguna cosa que mai ha passat. Normalment són casos aïllats individuals o, a tot estirar, entre persones que van creure viure aquesta experiència de manera conjunta. No obstant, el que és cridaner és quan les falses memòries apareixen entre tota una societat sense que existeixi una explicació aparent. Això és el que es denomina ‘Efecte Mandela’.

Aquest efecte apareix davant de situacions en què un nombre elevat de persones creuen recordar un fet històric que mai ha passat, o almenys com ells creuen. Aquest record és similar o idèntic i no existeixen dades que puguin recolzar-lo. Al ser un record que es viu com a real, les persones no són conscients de la veritat fins que altres persones els hi fan veure o alguna notícia a la televisió els treu del seu engany, com va passar amb la mort real de Nelson Mandela el 2013.

Explicació

La memòria es conforma al nostre cervell com un edifici en què no pot faltar cap maó. Si ens falta una dada, el cervell se l’inventa sense que ens n’adonem i omple aquest buit. Passa que no podem viure en la incertesa de no haver emmagatzemat tot el que ha ocorregut. És un procés inconscient, real i estès a totes les persones.

Si volem explicar individualment perquè ens hem inventat un record, és fàcil fer-ho a través de la teoria que la memòria necessita construir-ho i ocupar-ho tot. No obstant, és més difícil arribar a l’arrel quan el fals record passa a escala social i tot un grup de persones que no es coneixen ni tenen contacte directe entre si tenen el mateix record.

Exemples

No és la primera vegada que a escala històrica i social apareix l’‘Efecte Mandela’. Són nombrosos els casos senzills on podem veure que el nostre cervell s’equivoca, però que el dels altres s’equivoca exactament de la mateixa manera. Tot i que en Psicologia anomenem l’efecte gràcies a Nelson Mandela, ja hi va haver anteriorment falses memòries.

Els següents són exemples de l’‘Efecte Mandela’:

1. “Mirallet, mirallet”

“¿Qui és la més bonica del regne?” La madrastra de Blancaneu mai va arribar a pronunciar les paraules “mirallet, mirallet”,, però tots les recordem. De fet, Julia Roberts va protagonitzar una pel·lícula amb aquest títol.

2. “Luke, jo soc el teu pare”

Una altra de les frases mítiques del cine està basada en un fals record. Darth Vader mai va arribar a pronunciar-la. El que sí que va dir va ser: “No, jo soc el teu pare”.

3. El senyor del Monopoly

¿Portava monocle? No, realment mai l’ha portat, almenys en la seva versió original. No obstant, la memòria col·lectiva l’associa d’aquesta manera.

4. Pikachu

Pikachu és el personatge més emblemàtic de ‘Pokémon’. A ell també se li associa un fals record, i és que moltes persones asseguren que la seva cua acabava en una franja negra.

5. La melmelada i Ricky Martin

¿Quantes persones coneixes del teu entorn que assegurin haver vist el famós vídeo de Ricky Martin a ‘¡Sorpresa, sorpresa!’? Doncs mai va passar o, almenys, ni es va emetre ni es van difondre les imatges.

6. 23-F

L’intent de cop d’estat ocorregut el 1981 és el protagonista d’un altre fals record. Moltes persones asseguren haver-ho vist en directe per televisió, quan només es va retransmetre en viu per la ràdio.

Notícies relacionades

Síndrome de Stendhal: quan la bellesa et fa mal

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

El nostre cervell experimenta, viu, processa i també emmagatzema mentides que ell mateix crea. Des de fets històrics fins a morts de personatges o frases de pel·lícules. Qualsevol cosa que afecti un grup de persones és sensible de tenir falses memòries, algunes de tan significatives com la que ha donat nom a l’‘Efecte Mandela’.

* Ángel Rull, psicòleg.