Síndrome de Stendhal: quan la bellesa et fa mal

Quan ens relacionem amb altres persones o amb el món, les nostres emocions pateixen una alteració. Independentment de si el seu valor és positiu o negatiu, en nosaltres notarem canvis fisiològics com a resposta. Aquests canvis, davant d’estímuls grans, també seran intensos. El món impacta en nosaltres més del que creiem, i és davant d’aquest impacte on apareix la "síndrome de Stendhal" o "síndrome del viatger". Aquesta afecció, no catalogada a cap manual diagnòstic, es caracteritza per l’experimentació d’emocions molt intenses davant d’una cosa que ens resulta bonica, com un quadro o un monument. Aquestes emocions poden sobrecarregar la persona i alterar considerablement el seu estat de salut.

El seu nom es deu al novel·lista francès Stendhal, pseudònim d’Henri Beyle, conegut per novel·les com "El roig i el negre", un autor de gran sensibilitat que va patir una alteració al viatjar a Florència, descrivint les sensacions amb irregularitat del ritme cardíac, por, sensacions de mareig i emocions elevades de passió.

Causes

La "síndrome de Stendhal" es relaciona amb el turisme a grans ciutats artístiques com Florència o París, plenes de museus, edificis emblemàtics i obres d’art. Apareix al sobrecarregar els nostres sentits amb una bellesa que la persona pot considerar desmesurada. De la mateixa manera que certs llocs o pel·lícules generen terror i sensacions de por intenses, aquesta afecció produiria el contrari en la persona, i pot també posar a prova la salut de qui ho viu.

Al relacionar-nos amb el món, els estímuls impacten en nosaltres, segons la nostra predisposició, la importància que sentim o la seva mida. Aquests estímuls afecten el nostre cervell i el nostre cos, i aconsegueixen una alteració que, si fos molt intensa, produiria danys en la salut. Tot i que normalment ho relacionem amb elements negatius, també la bellesa i les coses positives poden afectar el nostre estat físic i emocional.

Símptomes

L’apreciació de la bellesa, en línies generals, té un valor positiu per a nosaltres, la qual cosa fa que ens sentim bé, que millori el nostre estat d’ànim o que ens relaxem. No obstant, portat a l’extrem, tal com passa amb la "síndrome de Stendhal", podem començar a sentir símptomes fisiològics amb un inici brusc, de curta durada i amb conseqüències negatives per a nosaltres mateixos. De fet, aquestes conseqüències són les que es poden mantenir fins i tot una setmana després.

¿Quins símptomes acompanyen la "síndrome de Florència"?

• Fatiga i cansament.

• Elevació del ritme cardíac.

• Ofec i pressió al pit.

• Sudoració.

• Sensació de desorientació.

• Marejos i visió borrosa.

• Emocions extremes d’alegria o tristesa.

• Alteracions en el pensament, com deliris o al·lucinacions.

• Ansietat i sensació d’estrès descontrolat.

Sense catalogar

Els símptomes que acompanyen la "síndrome de Stendhal" poden sentir-los qualsevol persona, ja que influeix en el nostre estat corporal d’una forma directa i senzilla. De fet, en els viatges turístics, l’esgotament és elevat, i no només a nivell físic, sinó que també apareix una sobrecàrrega cognitiva i emocional. Però, tot i que tots tinguem un potencial per patir-lo, no sempre apareixeria: hem de tenir una predisposició a deixar-nos portar per l’art i trobar-nos en un lloc que pugui alterar substancialment les nostres emocions. És, per tant, una cosa que es veurà més en viatgers relacionats amb el món artístic.

Notícies relacionades

Sis maneres d'estimular la curiositat

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Aquesta síndrome no ha sigut mai catalogada en manuals diagnòstics mèdics o psicològics. Es reconeix més a nivell social, apareixen símptomes concrets, però no tindria una base fisiològica que creés una vulnerabilitat. No pot ser tractada, per tant, com una malaltia.

* Ángel Rull, psicòleg.