Anar al contingut

PSICOLOGIA

Pots cultivar la paciència amb aquestes pautes

La tolerància a la frustració determina el grau d'acceptació i benestar

Ángel Rull

Pots cultivar la paciència amb aquestes pautes

Saber cultivar la paciència s’ha convertit en un dels aspectes més importants en l’àmbit personal. Una habilitat extraordinària que ens ajuda a perseverar i assolir les metes que ens proposem. De fet, tant en ambients socials com laborals, saber esperar és imprescindible per no només estar en harmonia amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos.

Estudis fets amb nens ens demostren que aquesta habilitat té un factor determinant a l’hora de predir l’èxit futur. I és que la paciència no és tan inofensiva com sembla, sinó que influeix en tota la nostra personalitat i en com ens relacionem amb els altres. No es tracta només d’una cosa de persones tranquil·les o nervioses, sinó que expressa una complexitat emocional més gran.

Gratificació ajornada

¿Pot la paciència indicar-nos l’èxit laboral o acadèmic que tindrà un nen en el futur? La resposta és afirmativa, i va ser W. Mischel qui va tenir la idea d’investigar-ho en nens de quatre anys. Mitjançant una senzilla prova amb una gominola, va observar com alguns nens eren capaços d’esperar i d’altres, sense remeiar-ho, se la menjaven al cap de pocs minuts. En l’adolescència es va avaluar de nou aquests mateixos nens, en habilitats i competències tant en l’àmbit escolar com emocional. El que es va veure va ser que els nens que amb quatre anys sabien esperar en l’adolescència eren socialment més competents, afrontaven millor la frustració i tenien una responsabilitat més gran. Els nens més impacients tenen una autoestima més baixa, eren més indecisos i més proclius a les discussions.

Si la paciència és un predictor d’una millor execució en tasques socials i educacionals, és un tret que, al cultivar-se, ens ajudaria a mitjà i llarg termini a adaptar-nos millor i tenir una més gran autoestima i satisfacció amb nosaltres mateixos.

Cultivar la paciència

Actualment ens relacionem en un ambient d’immediatesa, on la paciència es va reduint. L’entorn ens empeny a resoldre-ho tot ara, sense esperar, i quan alguna cosa es retarda caiem en la frustració. Aquesta impaciència és font de frustració i apunta a una insatisfacció general més gran. Ens impedirà prendre bones decisions i no arribar a treballar de forma constant en la consecució de metes.

Com s’ha vist, la paciència pot ser capaç de predir l’èxit futur i la baixa tolerància a la frustració, per això és important que aprenguem a cultivar-la amb les següents pautes:

1. Identifica els detonadors

Hi ha elements que ens empenyen a una impaciència més gran, els quals hem d’identificar i controlar. Per exemple, actualment en la interacció per missatgeria instantània, hi ha un sistema que ens diu si l’altra persona ha rebut i llegit el nostre missatge. Aquests senyals actuen afavorint la baixa tolerància a l’espera. Desactivar-lo seria una bona manera de gestionar detonadors externs.

2. Objectius

Quan tenim uns objectius i sabem el temps amb què comptem, ens organitzem millor i generem millors estratègies de gestió del temps. Però abans hem de tenir clares les metes i els terminis necessaris.

3. Multitasca

La multitasca és una de les fonts d’impaciència més grans avui dia. Ens obliga a estar pendents de més d’una cosa i no acabar fent-ne cap realment bé. Per això, hem de començar a centrar-nos només en una tasca. En cas de sumar-ne més, anirà baixant el rendiment i pujarà la impaciència.

4. Necessitat de control

Encara que ens costi admetre-ho, la vida es compon d’una dosi alta d’incertesa i ens parla constantment que és impossible controlar-ho tot. Per molt que volem gestionar cada detall, seria impossible. Intentar-ho ens farà sentir més ansietat i estrès.

5. Simplifica

Procurar portar una vida més senzilla ens ajuda a poder relaxar-nos i simplificar les vivències. Aquesta tranquil·litat més gran harmonitza les emocions i ens allibera de pensaments circulars, que apareixen en depressió, ansietat i baixa autoestima.

Si acceptem que no tot depèn de nosaltres, que el ritme és un altre i que hi ha situacions que demanen més temps del que ens agradaria, podem obrir un camí que ens porti a generar una paciència més gran. Aquesta tolerància té factors importants relacionats amb el benestar i és requisit imprescindible quan volem portar una vida òptima.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes: Psicologia