UNA història de SARRIÀ-SANT GERVASI... la cocteleria Merbeyé

La cocteleria del vell Cadillac de Loquillo

El bar de la plaça del Doctor Andreu va néixer als anys 20 i va acollir oficines del Tibidabo

1
Es llegeix en minuts
ANNALISA PALUMBO / BARCELONA

Seients de vellut vermells i un mirall torçat donen un aire càlid a la sala principal de la cocteleria Merbeyé (plaça del Doctor Andreu, 2). «El bar sorgeix en un edifici catalogat que als anys 20 va ser un cafè, i després va passar a acollir les oficines administratives del parc del Tibidabo -explica Sònia Trabal, propietària del Merbeyé- fins que, el 1977, es va inaugurar la cocteleria».

Etapa obligada en les nits barcelonines dels anys 80, el seu millor agent publicitari va ser el cantant José María Sanz, més conegut com a Loquillo. A Cadillac solitario, Loquillo canta: «Y ahora estoy aquí sentado / en un viejo Cadillac de segunda mano / junto al Merbeyé, a mis pies, mi ciudad...»

I realment, als peus del Merbeyé descansa Barcelona. Potser és a aquestes vistes que es deu el nom del bar, inspirat en la paraula francesa merveilleux. En aquest edifici enfilat a la muntanya del Tibidabo, Sabino Méndez va compondre les seves cançons, mentre un jove Javier Errando Mariscal pintava els ventiladors amb tons blaus, rosa i verd en estil militar, i el mirall torçat del saló principal.

Notícies relacionades

Fa 10 anys, Trabal va rellevar la cocteleria i va decidir aportar-hi els mínims canvis possibles a l'estructura. «En una ciutat en continu procés evolutiu, crec fonamental que alguns locals continuïn igual que fa gairebé 40 anys», afirma, encara que aquest concepte de paràlisi temporal només s'ha aplicat a l'estètica de l'edifici. Per una altra banda, la carta de còctels ha anat creixent. «Tenim els clàssics, però també còctels de creació pròpia com el Made in Japan, fet amb sake. És blanc i porta una guinda vermella al mitjà, com la bandera del Japó», explica Trabal. Aquí també s'hi celebren casaments informals, celebracions per a qui es casi per segona vegada i vulgui alguna cosa menys sofisticada, i menys cara que un casament tradicional.

Els clients del Merbeyé també han canviat. El pas dels turistes han provocat l'ampliació de la carta del migdia, que ara ofereix pizzes, tapes i amanides. Però, quan el sol s'amaga, tornen els aficionats del vellut, els clients que saben el que busquen. «S'ha d'escalar la muntanya expressament, és un lloc on vénen clients de fa 40 anys», acaba dient Trabal.