Rumb a l'educació

L'Escola Proa celebra el seu 50è aniversari fent del seu projecte un somni fet realitat: la presència d'una escola catalana, activa, pluralista, democràtica i laica al districte de Sants-Montjuïc (Almeria, 57). Des de la seva fundació l'any 1966, Proa ha sigut una escola concertada del barri de la Bordeta, de la qual pares i mares són els propietaris a través de l'Associació de Pares La Bordeta-Sant Medir.

La idea va néixer d'un grup de pares que volien solucionar la falta d'escoles al barri, però, per sobre de tot, el que anhelaven era oferir una educació alternativa a la del nacional catolicisme de l'època. Ho van fer recuperant l'esperit de les escoles populars catalanes de la Segona República. Unes escoles modernes, europees, gratuïtes, que no segregaven per sexes i que havien sigut suprimides pel règim franquista.

«Quan penso en tot el que hem fet sento un orgull que gairebé és un pecat», confessa un dels pares fundadors, Manuel Subirà. «Les famílies van crear l'escola des de zero: van aconseguir els locals, van restaurar pupitres, van pintar parets…», comenta el que va ser professor de ciències des de l'any 1973, Joan Mollà.

Mig segle més tard, l'Escola Proa compta amb més de 900 alumnes, des de l'educació infantil fins al batxillerat, però segueix mantenint el seu ideari i els seus valors originals sense deixar d'evolucionar. «Em complau veure canvis entre l'ensenyament primari de la meva filla gran i la petita -comenta el pare de les alumnes, Àlex Gimeno-. Això significa que l'escola és viva, que està al dia». I és que un dels pilars de Proa és l'educació vivencial: «Ara hi ha moltes escoles actives però la nostra va ser de les primeres», explica Marta Xarles, mestra de pàrvuls i exalumna. «A Proa considerem que el nen és el protagonista de l'ensenyament i el motor del seu aprenentatge, a partir dels seus interessos i aptituds», afirma.

Xènia Cortés en aquests moments està a cinquè de primària i diu que li agrada aquesta escola perquè es treballa en grups cooperatius i no té tants deures com els seus amics d'altres col·legis. «Fem molts debats, assemblees i tutories a classe, on comentem els nostres problemes i mirem d'ajudar-nos -explica la nena de 10 anys -. Tampoc tenim Religió, en aquesta classe treballem conceptes com el tema dels refugiats, perquè puguem entendre'l i ser solidaris».

Esperit de lluita

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

La mare de Xènia és exalumna del col·legi, patró que es repeteix en moltes famílies perquè «els pares són els propietaris de Proa i la senten com a pròpia», aclareix la directora, Ana Mitjans.

Aquest sentiment d'avanç i superació es veu reflectit en el mateix nom de l'escola, Proa, que significa la part davantera d'una embarcació que talla les aigües. «M'agradaria demanar als alumnes que no perdin mai l'esperit de lluita amb el qual vam fundar l'escola», diu Manuel Subirà, un dels pares fundadors.