«Tots ens hem fet arc i fletxes»

El Club Arc Montjuïc celebra els seus primers 30 anys. Jordi Falgueras (Barcelona, 1962), el seu president, s'hi va incorporar fa 12 anys i va deixar la seva professió d'informàtic per dedicar-se en cos i ànima al club, on a més a més fa classes. Falgueras, que dissabte passat va quedar subcampió de Catalunya, ha comprovat que el tir amb arc va pujar al més alt nivell gràcies a l'encesa de la flama olímpica.

-¡Quin espot la fletxa de Rebollo!

 

-Per als arquers d'arreu del món allò va ser guauuu. Però se la van jugar molt. Jo llavors no hi era, però el 2012 vam encendre el Piromusical de la mateixa manera per commemorar els 20 anys dels Jocs. I vaig comprovar com n'era de difícil. Les fletxes s'apaguen per la velocitat. La humitat a més a més mulla la fletxa, cosa que també ens passava en els assajos amb l'aigua de les fonts al tenir el vent en contra. Al final, no sé si va ser pel reiki que vam fer, no hi va haver gens de vent i tot va sortir bé, com al 92.

-¿Quan li va agafar per tirar fletxes?

 

-Igual que altres arquers, jo vaig començar amb l'esgrima. Són dos esports que estan relacionats. Fa 12 anys diversos companys es van apuntar a un curs de tir amb arc  i vaig venir amb ells a Montjuïc. I em va agradar molt. Perquè a diferència de l'esgrima no és físicament tan exigent.

-És un esport per a tranquils.

 

-Si ets una persona molt nerviosa i et costa concentrar-te és més difícil. El que tira amb arc ha de ser capaç d'inhibir-se, fer-se una bombolla, perquè tires amb altres persones. Jo ho aconsegueixo repetint-me tres paraules: puja, apertura i quiet. Però cada persona té les seves. Quan dic bé el quiet, faig diana.

-Tiren fletxes des de 30 i fins i tot des de 90 metres. ¿No hi ha accidents?

-Fa 12 anys que practico el tir amb arc i no he vist mai ningú que hagi fet mal a una altra persona tirant la fletxa. A vegades sí que hi ha petits accidents en el moment de treure la fletxa de la diana per recuperar-la ja que pot tocar algú que estigui al darrere. El tir amb arc és un dels esports més segurs. Ho  diuen les asseguradores.

-¿Quants socis té el Club Arc Montjuïc?

-Ara som 330. I n'hi ha des dels 5 anys fins als 80. Dues terceres parts són homes, tot i que cada vegada hi entren més sòcies.

-¿Qualsevol pot apuntar-s'hi?

 

-Cal fer sempre un curs d'iniciació per transmetre seguretat i perquè l'arc està considerat una arma. A l'associar-te, obtens la llicència. Al principi pot resultar un esport car pel material. Es necessiten uns 150 euros per tenir el més bàsic per començar.

-¿Com decideix algú tirar amb arc?

 

-Els que vénen a apuntar-se sempre diuen que ho havien pensat des de petits. En algun moment de la nostra infància tots ens hem fet un arc i fletxes. I mai és tard per apuntar-s'hi. Tinc dues senyores de 70 anys que competeixen. A mi m'agradaria fer classes a persones grans. És un esport amb el qual trobes molta pau i tranquil·litat. També té molt de pel·lícula gràcies a Robin Hood i ara a Juegos del hambre.

-I s'hi dedica professionalment.

 

-Jo treballava d'informàtic, però vaig perdre la feina i llavors m'atrevia a fer classes de tir amb arc i em vaig fer autònom. I visc d'això, de les classes, perquè el president del Club Arc Montjuïc no cobra.

-El camp de tir, en ple fossat, és una passada.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

 

-És el camp més maco d'Europa.  No sembla que siguis a Barcelona. Aquí desapareix el soroll urbà. Per cert, el 16 de novembre farem una tirada medieval.