Coronavirus
Les intervencions quirúrgiques van caure un 20% a l’Hospital de l’Esperit Sant amb l’arribada de la Covid
Així s’extreu de la Memòria-Balanç Social de la FHES i que reflecteix algunes de les, fins ara, conseqüències invisibles de la Covid-19 al centre
Les consultes externes també van caure gairebé un 19% respecte al 2019, mentre que les urgències ho van fer fins a un 27,1%
Les intervencions quirúrgiques van caure un 20,1% a l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) el 2020 respecte a l’any anterior. És una de les xifres més ressenyables que s’extreu de la Memòria-Balanç Social de la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) i que reflecteix algunes de les, fins ara, conseqüències invisibles de la Covid-19, més enllà de la xifra d’ingressats o morts.
La publicació inclou un resum de l’activitat assistencial i no assistencial de la fundació i, a més, fa una recopilació de les principals accions que s’han portat a terme durant aquest any, sens dubte marcat per l’impacte de la pandèmia. Després de la detecció del primer positiu de coronavirus al centre hospitalari, el 10 de març del 2020, l’Esperit Sant, com els altres hospitals, es va haver de transformar per complet per poder donar resposta a la pandèmia, amb unes xifres que es disparaven dia a dia.
El 15 de març del 2020, coincidint amb el començament de l’estat d’alarma, ja es va anul·lar tota l’activitat quirúrgica, a excepció de les intervencions urgents i oncològiques. D’altra banda, també va quedar anul·lada l’activitat ambulatòria i es va reprogramar la que no es podia fer de manera telefònica o virtual.
Així, des de l’Esperit Sant expliquen que, durant les setmanes més àlgides, la FHES va reorganitzar la seva activitat assistencial per tal de «poder garantir l’atenció sanitària a la població que més la necessitava en el context de la pandèmia». D’aquesta manera, es va desprogramar l’activitat de les consultes externes (inclòs el servei de maxil·lofacial), l’hospital de dia, els gabinets, el diagnòstic per imatge, el laboratori i el centre dental, sempre que no estigués vinculada a tractaments i diagnòstics oncològics o d’urgència clínica. També es va paralitzar l’activitat de fisioteràpia ambulatòria (inclosa la unitat d’accidents).
«Encara és aviat per valorar les conseqüències de la pandèmia, però és un fet que durant el 2020 hi ha hagut un descens tant en el nombre de nous diagnòstics com en l’inici de nous tractaments», explica el director gerent de la FHES, Vicenç Perelló. «Això s’atribueix tant a la suspensió de l’activitat assistencial durant els mesos de confinament com a la por dels pacients a anar a l’hospital i el CAP per por de contagiar-se de coronavirus», segueix dient Perelló.
Reducció de l’activitat
Les intervencions quirúrgiques no van ser les úniques que van disminuir amb l’arribada de la Covid-19. Per exemple, les consultes externes també van caure gairebé un 19% respecte al 2019, mentre que les urgències ho van fer fins a un 27,1%.
Per la seva banda, els parts es van reduir a gairebé la meitat, passant dels 678 del 2019 a només 372 el 2020. Això es deu que, per augmentar la seguretat de les embarassades i alliberar espais als hospitals durant la pandèmia, els plans de contingència es van desenvolupar amb perspectiva territorial i, en aquest marc, una de les decisions que va prendre és la concentració de punts per atendre l’activitat dels parts que, en un primer moment, es van concentrar a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues i, posteriorment, es van passar atendre a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti).
«Si bé és veritat que és possible que hagin deixat de venir pacients per por dels contagis, també s’han potencial noves fórmules d’atenció no presencial que han vingut per quedar-se», assegura el director gerent de la FHES. Des del centre hospitalari afirmen que les videoconsultes o l’atenció telefònica no es plantegen com a substitutiu de l’acte mèdic presencial, però que aquestes «poden tenir un gran potencial per millorar la gestió clínica millorant la qualitat i l’eficiència de la prestació de serveis d’atenció a la salut».
Per exemple, al llarg del 2020, els professionals de l’Esperit Sant de Santa Coloma van fer un total de 476 videotrucades entre familiars i pacients aïllats a l’hospital amb Covid-19.
El coronavirus a l’Esperit Sant
El 7 d’abril del 2020 es va arribar al pic màxim de pacients de Covid-19 ingressats a l’hospital: 234. No obstant, al llarg de l’any, van ser 1.026 persones malaltes de coronavirus les que van requerir ingressar al centre colomenc. Així, en total es va atendre 1.675 persones amb Covid-19.
A més, al voltant de 200 professionals, dels més de 800 que treballen a l’hospital, també van acabar contagiant-se de la malaltia.
Per la seva banda, la Fundació Hospital de l’Esperit Sant també ha editat un vídeo que recull el testimoni de diferents professionals del centre hospitalari que expliquen com han viscut aquest primer any de convivència amb la pandèmia de la Covid-19. Segons expliquen des de l’hospital, es tracta d’una memòria audiovisual que s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de 17 professionals de diferents àmbits de l’organització.
Més notícies de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Viatge al Sant Antoni d’abans
- Alex Honnold i l'escalada més impactant del món: per què serà difícil repetir les seves gestes
- La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard
- Alcaraz renuncia entre llàgrimes a jugar a Barcelona