"El mar fa més dolça la vida a Sant Martí"

Octavi Llavina, un auditor  de 44 anys, busca sexe sense complicacions i no ha tingut mai una relació seriosa, ni intencions de tenir-ne. Res a veure amb l'actor que l'interpreta en l'exitosa sèrie de TV-3 Cites, Josep Julien (Barcelona, 1966). L'actor, que el 21 de gener farà 50 anys, viu amb la seva parella i la filla de tots dos, que té 10 anys.

Encara que Julien reconeix els avantatges que poden tenir les relacions nascudes en webs de contactes - «¿Qui no té ganes d'un polvo, de manera esportiva, posant-se d'acord amb algú per satisfer les pulsions orgàniques?»-, ell no ho faria. «Jo sóc fet més a l'antiga. Si hagués de buscar parella, m'acostaria a algú més per la informació no verbal», assegura l'actor, pendent encara de saber si formarà part de l'elenc de la segona temporada de Cites.

Ara Julien prepara la pujada a l'escenari del teatre La Seca Espai Brossa (Flassaders, 40, al barri del Born), on interpretarà el monòleg d'El bon lladre, sota la direcció de Xicu Masó, del 28 d'octubre al 22 de novembre, després d'haver estat a la Sala Trono de Tarragona, del 16 al 18 d'octubre, com a part de la gira que prosseguirà el 12 de novembre a la sala La Cate de Figueres (www.elbonlladre.com).

Teatre, televisió i cine passegen l'actor pel territori i per les llars de tots els que van ser teleespectadors de sèries com El crac, Gran Nord, La Riera, Ventdelplà o El cor de la ciutat, totes a TV3; Amar es para siempre (d'Antena 3), i Cuéntame cómo pasó (Televisió Espanyola).

De les vinyes al mar

Des que va néixer la seva filla, Josep Julien i la seva família alternen la vida entre el poble de Torrelavit (al costat de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès) i la seva llar al districte barceloní de Sant Martí. Les vinyes del Penedès i el mar que retalla la costa de Sant Martí, són part d'aquest yin i yang que són per a ell camp i ciutat. De Barcelona n'obté moltes coses: «Els estímuls d'una capital així, les dosis de cultura que necessito per tirar endavant com exposicions i cultura de carrer; tota la informació que t'aporta el paisatge humà; la respiració del poble de Barcelona. Aquest és el lloc on m'he criat».

¿I què li aporta el camp a l'actor? «La pau i el silenci, especialment nocturns, necessaris per crear l'espai mental per deixar anar les idees». I afegeix: «És l'espai que considerem un bon lloc per criar la nostra filla. Torrelavit té només uns mil habitants. La nostra filla entra i surt de casa amb molta tranquil·litat. I l'aire allà és molt més pur que a Barcelona».

Però tenir la platja tan a prop de casa, a Sant Martí, també aporta a la família de l'actor una mica de tot això. «La platja, el bar de sota de casa, els petits comerços que encara es conserven i la gent que li atorga el seu caràcter al Poblenou, un lloc tan passejable com la Rambla...», enumera. Tot això forma part de l'ADN del districte on l'actor i la seva parella van trobar el pis que buscaven. Abans, Josep Julien va viure al Poble-sec i a Ciutat Vella.

De Sant Felip Neri al mar

«Part de la meva història afectiva, com els primers amors i les primeres involucracions serioses en moviments veïnals, polítics i amb algunes organitzacions, està a Ciutat Vella», explica l'actor. «També van tenir lloc allà els meus primers assajos i tertúlies als bars de la Ribera. ¿Saps quan, al final de la vida, et passen unes diapositives de tot el que has viscut? Doncs en les meves segur que passen aquells bars. Van ser un nucli de cultura per a mi, una àgora d'intercanvi d'idees», expressa l'ara veí de Sant Martí.

Tampoc  va ser a Sant Martí on va debutar com a actor de teatre. Va ser a la Sala Beckett de Gràcia. «Representava Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Tenia 20 anys i a aquella edat se't fiquen endins els personatges i costa molt desenganxar-te'n», declara Julien, recordant la sala que prepara la seva inauguració a la seva nova ubicació, ara al districte de Sant Martí.

Notícies relacionades

La xerrada científica atrau

El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

«Ara el Teatre Nacional i l'Auditori ja pesen molt culturalment en el districte. Si ara arriba la sala Beckett, encara més», diu l'actor i veí, que també valora molt la gran quantitat d'estudis de creació d'artistes, multidisciplinaris, del Poblenou i el 22@.

«Jo aquí a Sant Martí de seguida m'hi vaig sentir còmode. Ja teníem alguns amics que vivien en aquest districte. I, sobretot, la platja era molt important per a mi», afirma Julien. «Jo no sé si és la sal o l'aigua o la combinació de totes dues, però em sento renovat  quan em banyo al mar, aquí o a la Costa Brava. El mar fa més dolça la vida al districte de Sant Martí», assegura aquest resident famós.