Una meravella modernista amb esperit obrer

Un alumne de l'institut Juan Manuel Zafra repassa nerviós les seves notes davant d'una aula. Està a punt de presentar el seu treball d'investigació de batxillerat previ a la selectivitat. L'escena es repeteix a diversos passadissos del centre. Aquests estudiants tenen el privilegi de preparar-se per entrar a la universitat en un edifici amb una valuosa empremta modernista que imprimeix un cert aire de majestuositat al carrer de Rogent, sense oblidar la vocació obrera amb què es va construir fa un segle. La inscripció de ceràmica vidriada sobre la porta d'entrada és testimoni de l'origen de l'avui institut de secundària: Escola Municipal d'Arts i Oficis. Esculpits en pedra, a mà dreta del cos central, hi apareixen els noms dels arquitectes, Pere Falqués -autor dels característics fanals del passeig de Gràcia- i Antoni Falguera, així com l'any de la inauguració, el 1911.

La idea inicial per a l'edifici projectat en el que llavors era el carrer de Bogatell va ser acollir-hi dones sense feina que la pobresa arrossegava a malalties en molts casos contagioses. «L'alberg del barri de Santa Caterina no era suficient», explica la historiadora Margarida Barjau, professora de l'IES Juan Manuel Zafra des de fa 26 anys i veïna de Sant Martí. El projecte va topar amb l'oposició del barri del Clot per por de les epidèmies. «En aquella època, qualsevol cosa era motiu de contagi», destaca. Finalment, davant la necessitat de trobar una ubicació definitiva per a l'Escola d'Arts i Oficis Agrupació Cultural Francesc Aragó, itinerant des de la seva fundació, l'edifici es va destinar a la formació, sobretot de treballadors tèxtils. L'alberg de dones pobres es va portar a la part baixa de Poblenou.

Barjau subratlla l'aspecte «de mas o de fàbrica» de la façana. El totxo rogenc d'obra vista és herència del Manchester català, denominat així pel pes industrial de la ciutat britànica. Aquesta estètica fabril es barreja amb «reminiscències del primer modernisme anomenat arcaic que s'inspirava en l'arquitectura medieval», explica la historiadora. Un cop d'ull als arcs escalonats de les finestres, el trencadís -fragments de ceràmica units amb argamassa- i el ferro forjat delata la influència d'arquitectes com Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner, aquest últim, professor de Falguera.

Notícies relacionades

Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

Dues sepultures d’un soldat republicà

El verd del mosaic remet a la naturalesa i un element floral molt present a l'edifici resumeix el seu art i el seu esperit. «La rosa simbolitzava l'esclat del modernisme i del socialisme», destaca la professora. Un símbol que dóna la benvinguda als alumnes quan s'aferren al pom de la porta -val la pena aturar-se a observar els seus pètals- i que es repeteix a les terrasses amb noves roses de ferro forjat a manera de semibaranes. Aquesta ornamentació «és un homenatge», destaca Barjau, «a les dones obreres i també als socialistes utòpics».

El centre va néixer el 1892, al carrer de Muntanya, com a Escola d'Arts i Oficis de Sant Martí de Provençals. Va passar per diversos locals, inclòs l'Ajuntament de Sant Martí primer i la seu del districte després de l'annexió. El 1904 va prendre el nom del físic i astrònom Francesc Aragó, ministre interí de la república francesa que va defensar el sufragi universal i va abolir l'esclavitud, i el 1911 es va instal·lar a l'edifici de Falqués i Folguera, ampliat el 1912 i el 1972. El nom de l'enginyer Juan Manuel Zafra el va adquirir el 1954 quan, durant el franquisme, va deixar d'honrar Aragó.