Els autors d’EL PERIÓDICO escalfen motors per Sant Jordi 2023

Dues han sigut les localitzacions on aquest grup especial de periodistes i redactors, que dia a dia aporten les seves firmes a aquest diari i que per aquest Sant Jordi compten amb un llibre viu en llibreries, s’han donat cita a Barcelona pocs dies abans del dia D en què desembarcaran amb la seva il·lusió i les seves firmes. Decisió salomònica per a agendes que tenen difícil quadrament. Dues localitzacions, dues imatges. Vuit d’ells es presten, pacients, a fotografiar-se a la joia de la corona de les biblioteques barcelonines, la novísima Gabriel García Márquez, i cinc més a la degana Biblioteca de Catalunya, sense que aquesta elecció condicioni o doni cap pista sobre la veu de cada un. La collita, tot i que segregada, és bona i recorre tot el pantone de gèneres, estils i intencions literàries i té per a cada un d’ells unes especials experiències acumulades.

Els que s’estrenen

Per a tres dels vuit de la García Márquez, l’experiència de firmar a Sant Jordi serà una estrena il·lusionant. Comencem amb els principiants en aquests de la rúbrica. Per a la meitat de les Mamarazzis, Laura Fa, autora en comandita del llibre «fàcil, divertit i disfrutón» ‘Els pecats de la xona’ (Rosa dels vents), junt amb Marta Portnou, serà el seu debut.  «Sembla que les feministes sempre donem la llauna amb les nostres reivindicacions, però també sabem riure i explicar les coses de manera didàctica», assegura. L’autor de novel·la negra Eduard Palomares porta sota el braç la seva segona novel·la (‘Igual que ayer’, Libros del Asteroide), però serà el seu debut per Sant Jordi perquè la primera va aparèixer sincronitzada i desactivada per la covid. Palomares es proposa «viure la jornada al màxim». Explica Xavier Carmaniu (‘Si el timbaler del Bruc’, Pòrtic) que per a ell  també serà el seu primer Sant Jordi... a Barcelona, i utilitza les seves arts d’historiador per defensar la diada: «Molts es queixen de la seva comercialització i s’obliden que es va crear precisament per vendre llibres».

Un premi que et transforma

És fàcil que Andreu Claret sigui un dels supervendes de la jornada. Ja té altres Sant Jordi a la seva esquena, però cap amb la repercussió que està tenint el seu últim llibre, ‘París érem nosaltres’ (Columna) guanyador del Ramon Llull, un premi que assegura «et canvia la vida». «Fa un mes que no dormo», confessa. Per Emma Riverola, que ha escrit ‘Metamorphosis’ (Edhasa), un homenatge a Mercè Rodoreda, aquest serà el seu quart Sant Jordi. «Aquesta vegada el disfrutaré molt. Altres vegades m’ha passat que si estic massa ficada en el procés d’escriure una novel·la, encallada en el treball, Sant Jordi es converteix en un drama. Així que per mi és una festa d’amor o d’odi». A Salvador Macip (‘Doble vida’, amb Àngels Bassas, Columna) li sembla fantàstica la «visibilitat» que ofereix Sant Jordi als escriptors «que no solen tenir-la la resta de l’any».

Emocions i insults

La major part de les experiències de Sant Jordi de Pilar Rahola (‘Ocell d’aire i foc’, Columna) estan lligades al seu treball com a escriptora, així que li agradaria, tot i que només fos una vegada, perdre’s pels carrers sense una agenda de firmes i trobades a la butxaca.  «Però no puc negar que és un xut d’emocions, un pell a pell amb els lectors en el qual acabem rebentats però absolutament contents». L’explosiu i iconoclasta Albert Soler (‘Un botifler en la Villa y Corte’, Península) té pensat firmar a Barcelona al matí i a Girona a la tarda. Aquest any està content perquè a la seva ciutat natal no l’han posat a firmar a les dues del migdia, a ple sol, quan tothom va a dinar. «M’agrada molt trobar-me amb els lectors i quan m’insulten és quan més disfruto. Desconfio d’aquesta gent que diu que li agrada molt el que faig», assegura, burleta i desafiant.

Ampliar una setmana

A l’altra punta de la ciutat, a la Biblioteca de Catalunya, Jordi Puntí és dels que tolera mitjanament bé Sant Jordi. No és un gran entusiasta de les aglomeracions, com Juan Soto Ivars, que odia firmar i proposa ampliar la diada a «una setmana o més» perquè s’assembli a la Fira del Llibre de Madrid, on la pujada llibresca s’allarga deu dies al Retiro. Aquest any es compleixen cinc des que Puntí va publicar ‘Tot Messi’ (Anagrama / Edicions 62). Des d’aleshores han passat un milió de coses en el món del futbol, però n’hi ha tres de relacionades amb l’astre argentí de vital importància: 1) Messi se’n va anar del Barça, 2) Messi va guanyar el Mundial i 3) Maradona va morir. Motius de sobra perquè Puntí hagi decidit ampliar el llibre, que està traduït a 14 idiomes. El seu editor, confessa, li va trucar en el moment d’eufòria col·lectiva post Mundial i en aquell moment es van començar a gestar les 60 pàgines extra que té ‘Tot Messi i més’. «En realitat», explica Puntí, «Messi és un ‘work in progress’. Continuaré escrivint sobre ell mentre jugui».

A l’articulista Juan Soto Ivars li agrada Sant Jordi més com a client que com a autor». Aquest any estarà firmant exemplars del seu últim llibre, ‘Nadie se va a reír’ (Debate). És un assaig sobre el judici a Anónimo García, l’artista condemnat per fer un ‘tour’ sobre la violació de ‘La manada’ a Pamplona que pretenia ser una crítica al sensacionalisme dels mitjans de comunicació, una ironia que pocs van entendre. «M’esperava problemes legals i polèmica, però el llibre ha anat sorprenentment bé», explica Soto Ivars mentre mira de reüll al seu fill, Alejandro, de dos anys, que no perd detall de res.

Un dia rodó

Als antípodes de Soto Ivars hi ha Imma Sust, que acaba de publicar ‘Las manzanas de Eva’ (Grijalbo), una novel·la eròtica que, assegura, és «seriosa i divertida, com jo». «Necessitava trencar-ho tot i crec que ho he aconseguit. Al llibre parlo de tabús, com el sexe en la tercera edat, claus que no acaben en penetració i el poliamor», detalla. Per Sust, Sant Jordi és un dia rodó: «M’agrada treballi o no, si plou o si fa sol, m’encanta tot: el caos, veure els amics que estan firmant, treure el mapa de parades i fer-me un itinerari... Per Sant Jordi tot està permès i tothom té records bonics. ¿Amb quin altre dia passa això?».

Sobre mems i el fill bastard del Cardenal Cisneros

Notícies relacionades

Firma de llibres per al Sant Jordi 2023. ¿on i quan firmen els escriptors a Barcelona? | CERCADOR

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

Per Patri di Filippo aquest serà un Sant Jordi especial perquè està acostumada a viure la jornada des de la recambra editorial (és la cap de premsa de Blackie Books) i aquell dia el seu treball habitual és acompanyar autors amunt i avall. Per primera vegada s’estrena com a autora: Di Filippo (crítica musical d’El Periódico) és una de les autores de l’assaig col·lectiu ‘Memeceno’ (Caja Baja), en el qual s’analitza l’era del mem a internet i les seves múltiples declinacions, del ‘shitposting’ a la memeïtzació de la política. El seu capítol, explica, va sobre la capitalització dels mems, com les marques se n’apoderen i com s’autoexploten els propis ‘mememakers’.

També és un Sant Jordi de pseudoestrena per a Jordi Mercader. L’articulista n’havia escrit nombrosos assajos però mai s’havia atrevit amb una novel·la fins ara: ‘El metge de Lillet’ (Universo) és la història novel·lada d’un fill bastard del Cardenal Cisneros, el cubà Filiberto Cisneros, que va aterrar a Barcelona poc abans del desastre del 98. Mercader ha tingut accés a cartes i documents facilitats per la família per reconstruir una història que mai s’havia explicat, la d’un metge que va acabar treballant a Asland, la cimentera dels Güell, que es va fer amic d’Antoni Gaudí i que solia visitar els seus pacients amb barret cubà i a cavall, de vint-i-un botó.