El ring de Sant Jordi: veterans contra la nova fornada

Somreia agraït sota la mascareta Pol Guasch, premi Llibres Anagrama amb ‘Napalm al cor’ als 23 anys, al saber les paraules de Barbal. «És veritat que els anys et donen experiència, sens dubte, però, ¿qui diu que una persona jove no sap escriure? Els joves tenim una visió diferent i podem explicar-la amb l’escriptura». Hi coincidia el Jordi, de 37 anys, que esperava per a la firma: «Un autor jove pot oferir al món reflexions tan interessants com els més grans». Joventut que marcava el perfil dels que s’acostaven a Guasch a demanar-li dedicatòries, llargues i personalitzades, i traçades amb un bolígraf Montblanc –«és un regal de fa molts anys, si ho dius la gent es pensarà que soc ric», fa broma–. De la mateixa edat que Guasch és el fill de l’Anna, una mare que busca la seva firma, ja que cada any li regala un llibre dedicat. «Sé que aquest el volia. Un any el vaig sorprendre amb un de Casasses», diu, davant l’admiració d’un Guasch també poeta i que aquest Sant Jordi també espera, «segur», que la seva mare li regali un llibre. 

Qui rebia el regal in situ era Barbal, el llibre ‘Poema del bosc’, d’Alexandre de Riquer, ofert per la seva jove, que també venia buscant una firma seva que li faltava. Ella congregava lectors i seguidors de més edat i, més d’un i de dos, de la seva terra, el Pallars. Com el Pep, de 54 anys, que ja és la segona vegada que li porta a la seva dona, pallaresa, un llibre de Barbal. 

La següent hora ocupava la cadira de Barbal en el mateix estand una no menys veterana en aquests combats de firmes, María Dueñas, acostumada com a supervendes a cues més llargues, tot i que aquest Sant Jordi les veritables cues només s’han vist per comprar roses i accedir a les zones perimetrades. L’autora d’‘El temps entre costures’, que presenta novetat, ‘Sira’, s’ha retrobat amb els lectors –«està sent com veure la llum al final del túnel»–: uns quants «tangerins i tangerines» (la novel·la passa en part a Tànger) i «molts reincidents, que et diuen que és la quarta vegada que venen perquè els firmis», constata. 

Segons Dueñas, «el món necessita veus noves constantment i és fantàstic que la gent jove tingui intenció de continuar escrivint i publicant». A les noves generacions d’escriptors els aconsella que «tinguin la seva veu pròpia, que treballin, que es formin i llegeixin, que no escriguin com a passatemps sinó que arribin fins al final, que siguin autocrítics i estiguin convençuts dels seus projectes». 

Notícies relacionades

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini

I en això estan Laia Viñas i Irene Pujadas, guanyadores ex aequo del premi Documenta amb ‘Les closques’ i ‘Els desperfectes’, respectivament. Seuen juntes, tocant a Aragó, a l’estand de la Documenta, i la seva estrena amb les firmes ja va començar el dimecres d’aquest Sant Jordi extrallarg. A Pujadas, de 30 anys, s’acosta la Susanna, de 36 anys, acompanyada de la seva mare, que és qui li ha regalat el llibre. «M’agrada el perfil d’escriptora jove, espero que em sorprengui quan la llegeixi», diu.

A la novel·la de Viñas hi ha un capítol d’un gira-sol, per això en va començar dibuixant un a les dedicatòries. «Però ara m’he fet un ‘ex libris’ amb un. El segell va millor», diu l’autora de 23 anys, que creu «que fa falta gent nova» i celebra aquesta nova fornada en què caben ella, Guash, Pujadas o Gas. «Els quatre fem coses bastant diferents i per a un públic diferent. No som homogenis. Crec que la nostra generació té coses per dir, coses noves i des d’una perspectiva diferent. Som fills d’una precarietat que imagino que es reflecteix, però no tenim la voluntat d’escriure llibres només per a un lector jove». Un Sant Jordi renovat.