‘Alcaldes alcaldables’ (6)

Mireia Ingla (ERC): ¿La governança amb el PSC i la CUP? Només puc valorar-la de forma positiva»

  • L’alcaldessa de Sant Cugat fa balanç d’un mandat amb insòlit executiu tripartit que va desbancar Junts

  • EL PERIÓDICO porta a terme un cicle d’entrevistes amb ‘alcaldes alcaldables’ en vista de les eleccions municipals del 28 de maig

  • CONTEXT | Sant Cugat davant les municipals: el repte d’ERC de rendibilitzar el tripartit davant la postconvergència

Mireia Ingla (ERC): ¿La governança amb el PSC i la CUP? Només puc valorar-la de forma positiva»

Jordi Cotrina

5
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Ubicada/t a Sabadell

ver +

Si alguna cosa ha fet el mandat 2019-2023 a Sant Cugat del Vallès és «posar a prova», en paraules de l’alcaldessa Mireia Ingla (la Seu d’Urgell, 1967), la mediàtica aliança política a través de la qual un govern d’ERC, del PSC i la CUP li va arrabassar l’hegemonia local –32 anys en el poder– a la postconvergent Junts, llista més votada. Més enllà dels desafiaments globals de la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, la ciutat del Vallès ha afrontat el gran repte de «garantir una ciutat per a tothom», afirma Ingla (ERC), en relació amb els alts preus de la vivenda. La republicana es presenta a les municipals del pròxim 28 de maig (28-M) sense entreveure pactes postelectorals perquè fer-ho seria «un menyspreu a la ciutadania», malgrat que sí que valora «positivament» els seus socis de govern en aquesta entrevista part d’una sèrie amb ‘alcaldes alcaldables’ d’EL PERIÓDICO.

Pregunta (P). A la porta de les municipals arriba a la seva fi el seu primer mandat. ¿Com ha millorat Sant Cugat aquests anys?

Resposta (R). Hem posat les bases del Sant Cugat del futur per continuar sent una ciutat referent en qualitat de vida i benestar. Ha sigut necessari actualitzar les polítiques, ja que veníem d’un temps de desgast, amb una inèrcia on la qualitat de vida estava en risc.

P. ¿Com es tradueix en fets quotidians?

R. Són molt transversals. Alguns clars exemples són l’aposta pels projectes empresarials; impulsar una nova mobilitat; garantir una ciutat verda amb parcs i jardins; i la nostra preocupació pel preu de la vivenda, visibilitzant la realitat que els nostres fills se n’han d’anar de la ciutat perquè no poden pagar. Es pot recordar que ens hem avançat amb el Pla de la Sequera que fa dos anys està funcionant o amb la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE).

P. En el seu moment va sorprendre l’aliança ERC-PSC-CUP. ¿Com ha sigut la relació amb els seus socis de govern?

R. Amb responsabilitat, complicitat i generositat. El consens és que ha funcionat. Ha estat a l’altura i se’ns ha posat a prova amb una pandèmia pel mig. Aquest govern només puc valorar-lo de forma positiva.

P. ¿Repetiria el pacte després del 28 de maig?

R. El resultat de les eleccions és imprescindible per configurar majories, però ja arribarà el moment. L’important, i el que hem de traslladar a la ciutadania, són totes les accions positives impulsades durant aquests quatre anys, que han posicionat la ciutat com a referent en tots els àmbits.

P. ¿Tem que Junts i el PSC puguin reeditar el seu pacte a la Diputació i formar govern a Sant Cugat?

R. Per liderar el govern de la ciutat és imprescindible tenir un projecte que sigui coherent amb el treball d’aquest mandat. Els pactes que hi pugui haver en altres administracions no m’interessen. A més, parlar de pactes o repartiment d’alcaldies abans que hi hagi les eleccions em sembla un menyspreu a la institució i a la ciutadania. Si hi ha altres partits que volen dedicar-se a fer pactes, elucubracions o acords abans de les eleccions, a mi mai em trobaran.

P. ¿Com es manifesta una política d’esquerres en una ciutat històricament [durant 32 anys] governada per la dreta?

R. Assumint reptes amb valentia i posant sobre la taula una realitat que per a alguns pot ser incòmoda. Teníem uns objectius molt clars en l’àmbit de vivenda, sostenibilitat i renovació. Aquest govern ha funcionat perquè tenia clar què és el que havia de fer. Vam realitzar un canvi molt dràstic del qual es va parlar a escala de país.

P. ¿Quina relació tenen amb l’oposició, liderada per Junts?

R. Tenim un govern amb majoria absoluta, però cal estendre la mà: la nostra obligació és conquistar el consens més gran possible. Una altra cosa és que l’oposició, de forma legítima i amb els seus propis interessos partidistes, decideixi no pujar al tren. Tot i així, s’han afegit al projecte del nou barri de Ca n’Ametller, que es preveu amb més del cinquanta per cent de vivenda assequible. De fet, crec que és obligació de l’oposició afegir-se a projectes d’aquesta magnitud.

P. La principal preocupació de la ciutadania de Sant Cugat és la mobilitat, específicament senyalització i trànsit, segons l’informe de l’Observatori Sociològic del gener del 2023. ¿Com preveu revertir-ho?

R. Ens vam anticipar a la implementació de la zona de baixes emissions i la construcció dels pàrquings dissuasoris. Així mateix, en el dia d’avui tenim l’esmentat pàrquing a l’entrada de la ciutat i tenim previst construir un segon en l’altre extrem, garantint les diferents entrades del municipi. D’altra banda, estem completant una xarxa de carrils bici entorn de 50 km. Finalment, estem treballant un nou contracte d’autobús urbà més eficient i amb més freqüència.

P. A la mobilitat la segueix la neteja dels carrers, una cosa que preocupa el 26,2% de ciutadania. ¿Creu que és bruta la ciutat?

R. És un tema de percepció. El contracte actual de neteja és molt antic [2010] i encara és vigent. No obstant, la ciutat ha crescut molt i hem d’adaptar-nos i garantir que continuï tan neta com ho està en el dia d’avui. El que puc avançar és que es posarà en marxa un nou contracte de neteja a partir del nou mandat que preveu utilitzar metodologies més eficients i més modernes. Aquest contracte també replantejarà la recollida d’escombraries als contenidors soterrats, que no ha donat bons resultats.

Notícies relacionades

P. Un informe de la Intervenció Municipal parlava d’un desfasament financer de 16 milions d’euros en relació amb les plusvàlues municipals. ¿Com ho valora?

R. És un informe molt tècnic els detalls del qual em costen d’entendre fins i tot a mi. Sobretot es refereix al desajust entre els ingressos previstos per plusvàlues, 16 m, i el recaptat finalment, 5,5 m. Ara bé, malgrat aquesta reducció d’ingressos d’aquest impost específic, l’exercici pressupostari del 2022 s’ha tancat amb un superàvit positiu de 16 m. El que vull recordar és que no perilla cap inversió, compromís o contracte.