Horitzó 2023: Sant Cugat del Vallès (8)

Sant Cugat davant les municipals: el repte d’ERC de rendibilitzar el tripartit davant la postconvergència

  • A menys d’un any per a les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, EL PERIÓDICO publica una sèrie de radiografies de política local en urbs catalanes

  • A Sant Cugat, els republicans miraran de fer valer l’experiment del Govern ERC-PSC-CUP per tornar a arrabassar l’alcaldia a l’hegemonia neoconvergent

Sant Cugat davant les municipals: el repte d’ERC de rendibilitzar el tripartit davant la postconvergència

ACN

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La composició actual del ple

El rumb polític de Sant Cugat del Vallès va ser testimoni en les eleccions municipals del 2019 d’un històric canvi de rasant. Malgrat que, en la línia de la tradició de 32 anys d’hegemonia convergent al municipi, Junts per Sant Cugat va ser la llista més votada (27,5% del vot, 12.146 paperetes), els postconvergents no van tenir prou amb la victòria per guanyar l’alcaldia, ja que un pacte in extremis entre ERC (6 regidors), PSC (4) i CUP (3), segona, tercera i cinquena forces locals respectivament, ho va impedir.

En conseqüència, avui la republicana Mireia Ingla està al capdavant de l’alcaldia, liderada per un govern tripartit dels esmentats grups municipals (entre els tres sumen 13 regidors, el mínim per a la majoria absoluta en un ple de 25), mentre que Junts (9 regidors), colpejats per les ombres de corrupció à Sant Cugat (únic ajuntament inclòs en la sentència del cas Palau per una comissió il·legal arran de l’obra del pavelló PAV3) i liderats per l’exalcaldessa (del 2018 al 2019) Carmela Fortuny, van quedar relegats a l’oposició mentre els seus membres retreien als republicans –amb l’aplicació de l’article 155 com a arma llancívola– el pacte de conveniència amb els socialistes.

Més enllà del Govern tripartit i de Junts com a líder de l’oposició, l’actual ple municipal de Sant Cugat el completa Ciutadans (3 regidors), que pràcticament va quadruplicar en vots el PP, que, per un grapat de paperetes, va perdre l’únic regidor que tenia. Tampoc van aconseguir representació municipal els comuns, malgrat que la seva llavor, la coalició ICV-EUiA-E, havia collit dos regidors en les municipals del 2015.

Sant Cugat del Vallès, dotzena ciutat catalana més poblada (94.012 habitants), va registrar en les municipals del 2019 una participació del 70,59% (44.197 votants d’un cens total de 62.610 persones), una xifra molt superior a la mitjana catalana (53,86%).

Les claus del mandat 2019-2023 

Malgrat que Sant Cugat és el tercer municipi espanyol de més de 20.000 habitants amb més renda mitjana anual per habitant (21.122 euros), no és una excepció a la influència local de la pandèmia en aquest mandat polític 2019-2023. Per pal·liar els efectes de la crisi socioeconòmica del coronavirus, que a finals de juliol va ser la causa de la defunció d’uns 280 veïns, el Govern municipal va mobilitzar uns set milions i mig d’euros destinats essencialment a emergència habitacional (la ciutat té el lloguer més car de tot l’àrea metropolitana) i promoció econòmica.

Un altre assumpte que transcendeix l’àmbit estrictament local és la condemna, al març, contra l’alcaldessa Ingla a pagar una multa de 500 euros setmanals per una pancarta dels presos independentistes al consistori després d’una altra sentència prèvia arran d’una denúncia de Ciutadans. Fa un parell de mesos, el jutge va demanar a Ingla que justifiqués la retirada definitiva de cartells.

En termes locals, el principal «problema» al qual s’ha enfrontat el Govern municipal, en paraules de l’alcaldessa Mireia Ingla, és el de la construcció de l’Escola La Mirada. D’una banda, perquè el TSJC va admetre a tràmit a finals del 2021 un recurs ecologista en defensa de la integritat del bosc de Volpelleres. De l’altra, perquè el centre no estarà a punt, com s’havia previst, per al curs 2023-2024, circumstància que ha revoltat les famílies.

La controvèrsia s’emmarca en el context ecologista, bandera hissada per l’executiu actual des dels seus inicis, tal com Ingla va avançar a EL PERIÓDICO, aprovant per unanimitat en el ple un pla d’emergència climàtica. Entre altres mesures, el consistori ha eliminat carrils de circulació de vehicles de motor per crear una anella verda al centre, ha recuperat la denominada Policia Verda i ha redissenyat el projecte de vivenda pública Ragull Centre, que va passar d’onze a vuit plantes arran de les crítiques veïnals.

El tauler polític de cara al 2023

Per interpretar el tauler polític a Sant Cugat de cara a les municipals del 2023 és rellevant tenir en compte que, el juny del 2021, ERC va rebutjar la proposta a càrrec de Junts d’un executiu de coalició entre republicans i postconvergents, escenari que hauria suposat la ruptura de l’actual tripartit ERC-PSC-CUP. «És una sortida [de Junts] a la desesperada», van entonar a l’uníson els tres socis de govern.

En aquest context, sempre i quan Junts, en unes municipals que mesuraran la memòria local sobre les ombres de corrupció convergent, no recuperi la majoria absoluta que va perdre el 2015, la gran qüestió a Sant Cugat serà veure fins a quin punt aconseguiran els socis del tripartit, especialment ERC, a l’alcaldia, rendibilitzar electoralment l’experiment de l’actual govern d’esquerres davant la tradició dretana local.

Els republicans, d’acord amb el seu creixement generalitzat a l’àrea metropolitana, venen d’haver doblat regidors (de 3 a 6 de 2015 a 2019) per situar-se com a segona força. Els socialistes, per la seva banda, van passar d’un sol regidor el 2015 a una representació de 4 regidors el 2019.

Finalment, fonts de la CUP, que aquest mandat té un rol determinant a Sant Cugat que contrasta amb la seva absència en altres grans ciutats del «cinturó vermell» metropolità, circumscriuen l’actual pacte de govern a la conjuntura del 2019, quan el «tots contra Junts» era «necessari» per posar fi a l’hegemonia conservadora. Si es repetís l’aritmètica electoral el 2023, ¿tornarien a posar els seus tres regidors a disposició de reeditar el pacte de govern? «No podem assegurar-ho», afirmen.