¿Pot un pare paralitzar l’eutanàsia del seu fill? El Suprem fixa criteri aquesta setmana amb el cas del Francesc

Fins a una trentena de magistrats que integren la sala més gran del Tribunal Suprem, la Contenciosa Administrativa, es reuniran en ple a partir de demà per establir un criteri sobre aquest assumpte, concretament si el pare del Francesc està legitimat per impugnar la concessió de l’eutanàsia al seu fill, que pateix una afectació a la mobilitat i la parla, però compta amb plena capacitat intel·lectual per decidir sobre la seva vida, segons els metges.

L’assumpte es diferencia del de la Noelia perquè en aquest últim la intervenció de la justícia es va limitar a intervenir sobre les mesures cautelars amb què el seu pare pretenia, amb el suport d’Abogados Cristianos, paralitzar la seva mort; mentre que ara es tracta d’establir fins on està legitimat un tercer per fer una petició d’aquesta naturalesa.

La fiscalia ja va fer pública la seva postura en un informe en què avala que els parents més directes d’una persona puguin recórrer la concessió de l’eutanàsia però sempre que existeixi «un intens vincle afectiu» amb la persona malalta. En tot cas, el ministeri públic apunta que concedir la legitimació de terceres persones per instar una intervenció judicial ha de ser interpretat amb caràcter restrictiu.

L’informe de la fiscalia parteix de les línies marcades pel Tribunal Constitucional en la seva sentència del 2023, que establia que si bé les resolucions de reconeixement de la prestació de l’ajuda a morir són susceptibles de control judicial, únicament poden ser exercitades pels que hi tinguin interès legítim.

Vincle afectiu «intens»

Ara es tracta d’establir qui té aquest interès i per això, està legitimat a reclamar una paralització del procediment, que en principi haurien de ser «els parents ubicats en el més estricte àmbit familiar respecte de la persona sol·licitant» i que a més demostrin aquest «intens» vincle afectiu amb la persona que vol l’eutanàsia. No val amb una mera relació biològica o familiar.

Aquest assumpte arriba al Tribunal Suprem a través d’un recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest òrgan va decidir que el pare podia recórrer perquè la llei d’eutanàsia no inclou cap legitimació expressa a tercers per recórrer la concessió o denegació.

Casos a Catalunya

Notícies relacionades

La fiscalia, a favor que puguin recórrer una eutanàsia familiars amb un fort vincle afectiu

Què diu la sentència del TC que marcarà el camí sobre qui pot recórrer una eutanàsia

Aquest cas n’aclarirà molts d’altres. Entre el 2021 i el 2024 es van presentar a Catalunya 824 sol·licituds de prestació d’eutanàsia, de les quals se’n van reconèixer 445, un 54% del total, a què s’afegeix que les peticions han anat en augment amb la implementació gradual de la llei. En la seva interlocutòria d’admissió, el Suprem reconeixia que no existeix jurisprudència sobre aquest assumpte en particular, i per això hi ha «interès cassacional degut».

En aquest cas, i sent el sol·licitant d’eutanàsia major d’edat, el pare al·legava que l’Estat té l’obligació de protegir la vida de les persones i que el seu fill no estava en condicions de prendre una decisió d’aquest calibre atès l’estat de la seva salut mental. Inicialment, un jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona va inadmetre per falta de legitimació el recurs del progenitor però, posteriorment, el Tribunal Superior va donar la raó al pare, una decisió judicial que ara combat la Generalitat davant el Suprem.