"Sant Andreu acull molt bé els que no hi hem nascut"

Les relacions de les persones determinen el lloc de residència. Que Dani Alegret (Barcelona, 1982), d'Els Amics de les Arts, s'instal·lés a viure amb la seva mare a Sant Andreu, quan tenia 11 anys, té alguna cosa a veure amb la novel·lesca però verídica història de la seva àvia i el pare biològic de la seva mare.

«La mare de la meva mare vivia a Sarrià amb els seus dos fills: la meva mare i el seu germà. Però el pare d'aquestes criatures vivia a Sant Andreu, amb la seva altra dona, l'oficial, i els seus altres tres fills. La meva àvia, malgrat tenir també dos fills seus i de passejar amb ell amb normalitat per la ciutat, era la querida», detalla el pianista i veu d'Els Amics de les Arts. «El meu avi biològic era un senyor molt conegut a Sant Andreu, de la família Prats, santandreuencs de tota la vida. Era un autèntic prohom al barri, entre algunes de les coses que va fer hi ha la d'impulsar la fundació de la Clínica Sant Jordi», continua Alegret que, de segon cognom, porta el de la seva àvia materna, Ruiz, i no Prats com correspondria seguint l'arbre genealògic.

Una casa a Sant Andreu

«Anys després de morir el meu avi, que va morir bastant jove -la meva mare tenia 17 anys- algú de la família de Sant Andreu es va presentar a la feina de la meva mare, que llavors era directora del Conservatori de Música, i li va dir: 'Crec que sóc la teva neboda'», relata el músic. «Jo tenia en aquell moment 9 o 10 anys i, llavors, la meva mare m'ho va explicar tot. Em va dir: 'Tens 60 parents que no coneixes'».

La bona relació que van establir, a partir de llavors, mare i fill, amb la seva gran família per part de l'avi matern, va provocar que anessin coneixent Sant Andreu. «Fins que un dia, un d'aquells parents ens va dir que hi havia una casa en venda. I la meva mare la va comprar», explica Dani Alegret. «Per a mi, arribar amb 11 anys a aquella casa, quan s'acabava de morir el meu pare, va ser com un tornar a començar i respirar aires nous, a més en una casa amb pati que em va semblar una meravella, a més d'enorme, perquè jo estava acostumat a viure en un pis, a Sarrià», afirma.

«La família del meu avi va ser l'excusa que ens va portar a Sant Andreu, a una casa superbonica, de poble, però renovada», rememora Alegret. «Quan vaig arribar gairebé no coneixia el barri, però aquella casa em semblava un lloc màgic. Vaig fer el meu primer grup d'amics a l'Agrupament Escolta Jungfrau. Cada dissabte anava al cau amb ells», relata.

«Aquest és un barri que acull molt bé els que no hi hem nascut», considera Alegret. «Jo, per exemple, no vaig haver de convèncer l'Eduard, el Joan i el Ferran per tenir en aquest barri el lloc d'assaig i l'oficina de la productora que vam fundar per portar la promoció dels nostres discos», puntualitza el pianista que, per tant, viu i treballa a Sant Andreu, quan la feina se cenyeix a la creació i l'assaig dels temes. Després les gires els porten de viatge a altres ciutats o pobles, o a altres barris de Barcelona.

A Lleida van començar el 9 de maig passat els concerts de la gira del seu últim disc, Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, que els portarà també a Manresa el 29 de maig, a Madrid el 5 de juny i al Festival de Peralada el 16 d'agost. Les entrades per a les seves pròximes actuacions, a Sant Cugat (demà i demà passat), i a Girona, el 30 de maig, ja estan esgotades.

Taller de Músics

Tot i ser fill d'una professora de música -de piano clàssic-, Dani Alegret va començar a tocar la guitarra, als 14 o 15 anys, «a esquena de la meva mare», assegura. Ell feia els seus primers passos com a intèrpret. «Fins que un dia, li vaig preguntar a la meva mare on podia anar per aprendre'n», explica qui, a partir de llavors, seria alumne del Taller de Músics. Avui, Alegret finalitza allà, a Can Fabra, el grau superior de Composició i Arranjaments. «Can Fabra és una gran aposta del barri que li dóna molt de glamur a Sant Andreu», puntualitza.

Notícies relacionades

Veïns de Sant Andreu de Barcelona demanen suspendre la recollida d’escombraries porta a porta

«Pots travessar Sant Andreu sense trobar-te cotxes»

Dani Alegret va muntar als 19 anys el seu segon grup de música

-el primer el va fer a l'escola on va estudiar-. El va posar en marxa amb el Ferran -l'actual guitarra i responsable de noves tecnologies- a Els Amics de les Arts,  una banda que l'any que ve complirà 10 anys i que ha aconseguit, entre altres reconeixements, discos d'or i diversos premis Enderrock de la Música Catalana. Fa un parell d'anys, Alegret va ser el pregoner de Sant Andreu. Ell ja se sent totalment del barri. «De seguida te'l fas teu i et fa seu», apunta. I afegeix que tan sols li sobren «els cotxes del carrer Gran de Sant Andreu» i li falta «que tornin a obrir els cines de la Rambla», afirma aquest veí.