Elena Bianca Ciobanu, la nota més alta del MIR, tria Dermatologia a l'Hospital Clínic: "Soc romanesa i tinc 41 anys, el meu cas anima a trencar motlles"

La història d'Elena Bianca Ciobanu la va explicar aquest diari el mes passat. Va començar a estudiar Medicina el 2018 i es va graduar a la Universitat Rovira i Virgili (Reus), molt a prop d'on viu. A Espanya hi va arribar l'any 2000 i, a Romania –procedeix d'un poble proper a Bucarest–, encara hi viuen el seu pare i la seva àvia, ja grans. Elena va fer l'examen MIR, que va començar a preparar a tercer de carrera, a Barcelona, el 24 de gener. Al març, amb els resultats provisionals, el seu nom va saltar a la palestra com la millor del MIR 2026.

La seva primera posició va causar força rebombori, com ella mateixa admet. Perquè va obtenir la millor nota històrica amb un expedient acadèmic amb una nota mitjana de 6,7. Moltes veus van qüestionar aquest resultat. L'Associació MIR va demanar una auditoria de l'examen i el mateix Ministeri de Sanitat es va veure obligat a sortir al pas assenyalant que "no constava cap incidència" a l'acta de l'aula de l'aspirant que havia obtingut el número 1.

"Ho vaig passar fatal"

Elena prefereix passar pàgina, tot i que encara li queda la coïssor d'aquells dies. "Ho vaig passar fatal, molt malament, perquè va ser molt injust. Estic summament orgullosa del meu expedient perquè jo vaig estudiar en català. Els primers anys em va anar una mica regular perquè no entenia bé el català, no perquè no dominés la matèria o l'assignatura", diu.

Ara només pensa en el futur immediat. El 4 de maig anirà de manera presencial al Ministeri de Sanitat, al madrileny Paseo del Prado, amb el número u d'ordre per a l'elecció de places. Com que és la primera, li toca matinar. No li importa gens. I es mostra emocionada. Ja ho té tot organitzat. Viatge i allotjament. En família i amb una mica de temps per visitar alguna exposició o anar al seu restaurant preferit de Madrid. "Em fa molta il·lusió, no hi podia faltar. Vull gaudir d'aquest moment perquè és meu. La primera plaça és un gran regal que m'ha fet la vida".

Ser dermatòloga

Quan va saber la seva primera posició, Elena Bianca va començar a pensar en l'especialitat que triaria. Es debatia entre Endocrinologia –li agradava molt–, Medicina de Família i Dermatologia. Ha optat per aquesta última. "Per diversos motius, però crec que encaixa més amb la meva manera de viure, de veure la vida i crec que és una especialitat molt completa. Combina coses diferents: pots fer consultes, seguiment de pacients, però també procediments, com en càncer de pell. A més, pots conciliar perquè no has de fer guàrdies", explica. Hi afegeix un apunt personal: "A la família, tenim vitiligen, que he viscut des de petita amb la meva germana".

Va apostar per formar-se durant els pròxims quatre anys a l'Hospital Clínic. Gairebé de seguida: "Va ser l'únic hospital on vaig anar per veure com 'venen' ells l'especialitat i és l'únic amb què em quedaré. És a dir, que no he anat a visitar altres hospitals. I també m'agrada que allà puc fer o iniciar-me en la investigació".

Explica que ella va fer un programa de preinvestigació sobre probiòtics i endometriosi mentre era a la carrera i el va presentar com a treball de final de grau. "A mi m'agrada molt la immunologia dermatològica. Per exemple, en malalties rares, si et surt alguna malaltia a la pell, investigar-la, el perquè, la genètica. També hi té molt a veure l'alimentació, que és el meu punt fort".

Pis a Barcelona

La futura resident està doblement contenta: ha aconseguit, no sense dificultats, relata, un pis a Barcelona (ella viu a Reus, Tarragona), molt a prop de l'hospital. "He tingut moltíssima sort, la veritat. Gairebé em feliciten més per això que per la nota del MIR", fa broma. Aprofita per llançar una reflexió. "El que vull transmetre a la gent que està fent el MIR ara o està estudiant Medicina és que realment necessitem un canvi de paradigma entre tots, perquè això és una comunitat molt gran. Hem de fer alguna cosa per canviar una mica tant el tema de l'habitatge com el de les pràctiques o el tema del MIR", apunta.

Notícies relacionades

Els metges inspectors de la Seguretat Social, sobre els retards de les baixes: "El sistema està col·lapsat i la situació no para d'empitjorar"

L’estimulació cerebral profunda salva un jove amb el trastorn de La Tourette: «Tenia un alt risc de suïcidi i vivia aïllat; ara estudia i va al cine»

Finalment, llança un missatge d'empoderament: "El missatge és que una dona de nacionalitat espanyola, però d'origen romanès, ha aconseguit això i que la gent es pot inspirar en mi per fer realitat els seus somnis, que no els deixin en un calaix. Això és el que jo vull amb això. Que no sigui només que he aconseguit el número u del MIR".

"Hi ha dones que trenquem el motlle i que volem que altres persones s'inspirin en nosaltres, en el nostre esforç, i no hi ha cap truc per a això. Has d'anar a poc a poc. Les circumstàncies de cadascú són diferents. La vida et posa moltes traves. Tinc 41 anys, acabaré la residència amb 46. El meu somni ha estat ser metgessa, ja soc metgessa i he obert una porta, però encara em queda per ser especialista en Dermatologia i exercir com a tal", conclou.