La qualitat dels hidrats de carboni que consumeix la mare durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament cognitiu infantil

Quan es parla de qualitat dels hidrats de carboni es fa referència, entre altres aspectes, a la rapidesa amb què aquests eleven els nivells de glucosa a la sang després de ser ingerits, expliquen des de la URV. Aquest efecte es mesura mitjançant l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica: en general, els aliments amb valors més baixos provoquen augments més graduals de la glucosa, mentre que els valors més alts s’associen amb pujades més ràpides.

Per exemple, els aliments poc processats i rics en fibra, com les fruites senceres, les verdures, els llegums, els cereals integrals o els fruits secs, solen tenir un índex glucèmic més baix. Aquesta diferència s’expressa mitjançant l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica de la dieta.

Més de mil embarassades

La investigació ha estat impulsada per Mònica Bulló, catedràtica i directora del grup de Nutrició i Salut Metabòlica-NuMeH de la URV i del centre de recerca TecnATox; Victoria Arija, directora del grup NUTRISAM de la URV, i Jordi Júlvez, director del grup NeuroEpia de l’IRB CatSud.

El primer dels estudis va analitzar 1.080 dones embarassades i els seus fills. La dieta de les participants es va avaluar mitjançant un qüestionari en què indicaven amb quina freqüència consumien més de cent aliments i begudes. A partir d’aquesta informació es van calcular la ingesta d’hidrats de carboni, l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica.

Posteriorment, es va fer un seguiment del neurodesenvolupament infantil entre els 8 i els 28 mesos, tenint en compte tant variables clíniques com el nivell socioeconòmic i educatiu de les famílies. Els resultats van mostrar que un consum matern més elevat d’hidrats de carboni i uns valors més alts d’IG i CG s’associaven amb puntuacions més baixes en el desenvolupament del llenguatge i en les habilitats motores durant els primers anys de vida.

Neurodesenvolupament infantil

El segon estudi, liderat per Victoria Arija, va incloure 420 dones embarassades i va analitzar la ingesta d’hidrats de carboni durant el primer i el tercer trimestre de gestació. En aquest cas, el neurodesenvolupament infantil es va avaluar durant un període de quatre anys i es van valorar àrees com la velocitat de processament, les habilitats no verbals, la precisió visuomotora i el quocient intel·lectual en edat preescolar.

Notícies relacionades

Rafael Santandreu, psicòleg i divulgador sobre l’insomni: «El costum de dormir vuit hores seguides no és natural»

Ni cúter ni cinta adhesiva per enganxar el cartró dels medicaments: Sanitat avança cap a l’eliminació del cupó precinte

La coincidència dels resultats en els dos estudis i en els dos grups de dones embarassades i els seus fills reforça la importància de tenir en compte la qualitat dels hidrats de carboni en la dieta materna, un aspecte que fins ara ha rebut poca atenció en les recomanacions nutricionals durant l’embaràs, indiquen les investigadores.

Les dades també posen de manifest la necessitat que les guies clíniques incorporin no només la quantitat, sinó també la qualitat dels hidrats de carboni, promovent aliments amb un índex i una càrrega glucèmica més baixos amb l’objectiu d’afavorir un desenvolupament neurocognitiu òptim des de les primeres etapes de la vida. Els estudis s’han dut a terme en el marc de les cohorts Barcelona Life Study Cohort (BiSC) i ECLIPSES, i han comptat amb la col·laboració d’investigadors d’ISGlobal.