Una placenta artificial única a Europa aconsegueix que el fetus sobrevisqui 12 dies en bon estat

La placenta artificial, que estan desenvolupant els hospitals públics Sant Joan de Déu i el Clínic de Barcelona i que busca salvar els nadons prematurs extrems (aquells que neixen per sota de les 26 setmanes de gestació), es podrà utilitzar d’aquí «dos o tres anys» en models humans. Aquesta placenta artificial, que reprodueix les condicions vitals de la placenta de la mare i que ja ha aconseguit allargar 12 dies la vida de fetus de models animals, serà la primera d’Europa i probablement la segona del món. Serà una alternativa, per als prematurs extrems, a l’ingrés en la típica uci de nounats, on es tracten ara.

«Haver arribat als 12 dies de supervivència fora de la mare és una proesa, ja que el normal és durar dos minuts. La placenta artificial canviarà radicalment la supervivència dels nadons prematurs, que sovint tenen seqüeles molt greus», ha dit aquest dilluns Eduard Gratacós, director de BCNatal, centre de referència internacional en medicina fetal, alhora que centre clínic i de recerca de Sant Joan de Déu i el Clínic. La Fundació La Caixa, que ha invertit 3,35 milions d’euros en la primera fase i que n’invertirà 4,3 més en la segona fase que arrenca aquest juliol, ha acabat de fer realitat aquesta complexa i ambiciosa iniciativa.

El desembre del 2020, BCNatal i La Caixa van presentar aquest projecte, que porta per nom ‘Projecte CaixaResearch Placenta Artificial’. Aquest dilluns, en una roda de premsa des de CosmoCaixa, a Barcelona, se n’han presentat els primers resultats: els metges han sigut capaços d’allargar fins a 12 dies la vida de fetus d’ovelles que eren prematurs extrems (eren d’entre 95 i 110 dies). Es va triar aquest model animal perquè «cardiovascularment» és molt similar als humans.

En aquesta segona fase, els metges buscaran allargar la vida d’aquests fetus fins a «tres o quatre setmanes»; aquest fet, segons Gratacós, ja permetria un «canvi radical en la supervivència» del fetus. D’aquí dos o tres anys es provarà en fetus humans. «Cada any neixen a Europa uns 25.000 nadons prematurs extrems. La seva mortalitat és del 20% quan neixen a les 25 o 26 setmanes, però fins al 80% si són de 22 o 23 setmanes», ha destacat. A més, aquests nadons, si sobreviuen, corren molts riscos cerebrals i respiratoris, entre d’altres.

La placenta artificial permetrà que el fetus estigui fora de l’úter de la mare, però en un espai que reprodueix les condicions intrauterines. És una bossa translúcida, dins de la qual el fetus es manté connectat amb el seu cordó umbilical. Cal protegir-lo de la llum, però els metges el poden veure amb ecografies i accedir-hi amb un braç robòtic. «Aquest projecte es planteja perquè existeix la prematuritat extrema. Necessitem solucions disruptives perquè, fins ara, topem amb una barrera biològica amb aquests prematurs extrems, ja que no aconseguim els bons resultats que sí que tenim amb altres prematurs [els que neixen per sobre de les 26 setmanes]», ha dit Gratacós.

Com funciona

¿Què es necessita per mantenir un fetus en aquesta placenta artificial? Primer, connectar-lo amb un cordó umbilical (cosa que es denomina ‘transició’). Segon, una vegada connectat, col·locar-lo en un circuit que reprodueixi l’estructura de la placenta, òrgan que és com el «pulmó» del nadó, amb una oxigenació extracorpòria perquè el fetus no noti canvis. A més, l’entorn ha d’estar «protegit» i el fetus ha d’estar en un líquid amniòtic en condicions «perfectes». També cal cuidar-ne la nutrició i monitoritzar-lo les 24 hores del dia els set dies de la setmana. «L’objectiu és treure el fetus de la seva mare i aconseguir que continuï vivint. És un repte dificilíssim perquè cal enganyar la natura», ha assenyalat el director de BCNatal.

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial farà els cribratges de càncer de pulmó davant la falta de radiòlegs

Pilates, ioga i meditació

La «transició», és a dir, el moment en què el fetus passa de la placenta materna a l’artificial, és dels punts més difícils perquè arrenca amb el canvi del cordó umbilical, un pas que s’ha de fer «molt ràpid i de manera molt delicada», com ha dit, per la seva part, la coordinadora científica sènior del projecte, Elisenda Eixarch. Per aconseguir-ho, l’equip mèdic ha dissenyat una tècnica quirúrgica que aconsegueix unes transicions «100% exitoses». «Hem pogut desenvolupar aquest primer prototip [de placenta artificial] en un mig líquid que ens permet tenir el fetus aïllat i protegit d’infeccions», ha afegit Eixarch. Tot això s’ha traduït en una supervivència del fetus de fins a 12 dies. 

En la fase dos, en què es buscarà allargar-la a les tres o quatre setmanes, també es definirà el marc bioètic i s’identificaran els «possibles candidats» humans. «Sabem que les placentes artificials seran una realitat en el futur, però no sabem quan», ha dit Gratacós, que no obstant creu que d’aquí dos o tres anys el seu projecte ja es podrà utilitzar, amb ús compassiu, en humans. Tot i que allargar la vida 12 dies del fetus pot semblar poc, en realitat és una «proesa». «El normal és que el fetus duri dos minuts fora de la mare», ha dit aquest metge. Un dels grans reptes de la placenta artificial és que el material òptim per desenvolupar-la encara no existeix, per la qual cosa els metges l’han de «fabricar».