Final de l’emergència internacional per covid: ¿ha acabat la pandèmia?

La covid-19 ja no és una emergència sanitària internacional, però continua sent una pandèmia. Ja no és una emergència sanitària internacional, tal com aquest divendres ha anunciat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), perquè ja no és tan greu com abans ni tampoc causa tantes morts. Ja no suposa la mateixa amenaça. Aquest fet, matisen els epidemiòlegs, no l’eximeix de ser el que encara continua sent: un problema de salut pública de primer ordre que al món causa unes 200.000 defuncions a l’any. A Espanya, la covid-19 és la malaltia de declaració obligatòria amb més contagis, molt per davant del VIH o de la tuberculosi.

Tot i que avui és un «moment de celebració», segons el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, també és «moment per a la reflexió», a causa de les «cicatrius» causades. Però Tedros també ha cridat a la cautela. «El pitjor que els països podrien fer ara és utilitzar aquesta notícia com a excusa per abaixar la guàrdia, desmantellar els sistemes que han construït o enviar a la població el missatge que un no ja s’ha de preocupar», ha advertit.

Des del gener del 2020

L’OMS va decretar l’emergència sanitària internacional el 30 de gener del 2020. Fins a l’11 de març d’aquell mateix any, un mes i mig després, no va decretar la pandèmia. Les restriccions (confinaments, mascaretes) són competència de cada país, per la qual cosa, a efectes pràctics, que hi hagi o no emergència sanitària internacional no té conseqüències directes en la població, i menys en una població com l’europea que fa un any que viu sense restriccions. A Espanya, la mascareta només és obligatòria en hospitals, farmàcies i geriàtrics, tot i que és d’esperar que, després de l’anunci d’avui de l’OMS, el Ministeri de Sanitat anunciï la setmana que ve el final del tapaboques també en aquests espais.

La declaració de l’emergència sanitària internacional és una eina que permet a l’OMS mobilitzar recursos, realitzar recomanacions «més o menys» vinculants als països i cridar l’atenció sobre un virus que, al llarg d’aquests anys, ha causat 6,9 milions de morts oficials (tot i que l’OMS creu que són almenys 20 milions de defuncions) i 765 milions de contagis notificats arreu del món. A Espanya, han mort unes 121.000 persones i s’han contagiat 14 milions més des del 2020, segons el Ministeri de Sanitat.

Notícies relacionades

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

L’huracà dels cossos forçats

Per la seva banda, la qualificació de pandèmia és una definició que utilitza l’Organització de les Nacions Unides (ONU) quan un virus, com és el cas del SARS-CoV-2 circula per diversos països i continents d’una manera substancial. Per tant, l’anunci avui de l’OMS no és, ni de bon tros, l’anunci del final de la pandèmia. Això últim, creuen els experts, continuarà més temps, entre altres coses perquè el virus continua existint, continua causant morts i malalts de covid persistent i, sobretot, no s’ha ‘gripalitzat’, ja que no apareix en repunts en moments concrets de l’any, com la grip, sinó que és impredictible.

«La covid-19 ha sigut molt més que una crisi sanitària: ha causat caos econòmic, restant bilions del PIB, afectant els viatges i el comerç, colpejant negocis i arrossegant milions a la pobresa», ha recordat el director general de l’OMS. A més, el virus «ha dividit les nacions, i ha soscavat la confiança de les poblacions cap als seus governs i cap a les institucions, enmig de grans fluxos de desinformació».