Fenomen multicausal

Pesticides i microplàstics incrementen els casos de pubertat precoç

Una investigació de Granada relaciona aquests químics amb l’augment de menors de 8 anys que presenten un desenvolupament sexual prematur

Pesticides i microplàstics incrementen els casos de pubertat precoç

El Periódico

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les últimes dècades han augmentat considerablement els casos de pubertat precoç. Afecta 1 de cada 5.000 o 10.000 nens i nenes, i en una proporció molt més gran al sexe femení (1 nen per fins a 20 nenes). Pediatres i endocrins detecten aquest increment a la seva consulta, malgrat que es desconeix la seva veritable incidència per la poca investigació al respecte. Si abans la menstruació arribava al voltant dels 12 i 13 anys, ara els metges estan veient que ho fa als 10 o 11. Hi ha diversos factors rere aquest fenomen. Tot i que tradicionalment aquest fenomen s’associava només al sobrepès, cada cop hi ha més evidències que apunten que substancies com els microplàstics, els químics i els pesticides també alteren els processos hormonals.

Investigadors de la Universitat de Granada han estudiat l’associació entre l’exposició infantil a pesticides i l’avenç de la pubertat. Espanya, adverteix la investigació, és el principal consumidor de la UE de pesticides, que s’utilitzen en la producció convencional de fruita i verdures.

«Hem recollit l’orina de 606 nenes i 933 nens, d’entre 7 i 11 anys, i hem estudiat la presència d’aquests químics. Hem obtingut uns resultats que criden l’atenció: tenir concentracions més altes s’associa a una probabilitat més gran de desenvolupament primerenc», assenyala Nicolás Olea, catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada i un dels investigadors. En el cas de les nenes, es considera pubertat precoç el creixement mamari, una primera menstruació o el pèl púbic o axil·lar als 8 anys. En els nens, es considera el creixement genital o el pèl púbic o axil·lar als 9.

Aquesta investigació és una nova entrega del grup multidisciplinari Infància i Medi Ambient (Inma), establert a Astúries, Guipúscoa, Sabadell, Menorca, València i Granada, i que estudia, des de l’any 2000, el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i inici de la vida, així com els seus efectes en el creixement i el desenvolupament infantil. Aquest últim treball s’ha tractat recentment en la Trobada Internacional sobre Salut i Malalties Mediambientals celebrada a l’Hospital HM Nou Delfos de Barcelona.

Productes ecològics

La nova entrega de l’Inma estableix una «associació» entre els pesticides i la pubertat precoç, una cosa que, segons Olea, té «conseqüències» especialment per a les nenes, que pateixen processos psicològics de por, vergonya, inadaptació i alteracions en el creixement. «En principi no és convenient que es desenvolupin massa aviat. I sabem que qui menja ecològic orina menys pesticides, per la qual cosa recomanem que el consum de menjar no convencional no tingui residus de pesticides», apunta aquest metge.

Com assenyala Carmen Freire, investigadora de l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada i de l’estudi Inma, aquests resultats «estableixen una associació» entre pesticides i pubertat precoç, tot i que «seria necessari que altres estudis fets en llocs diferents o altres poblacions corroborin» els resultats.

La mateixa investigadora matisa, a més, que hi ha diversos estudis amb «dades objectives» que demostren «clarament» com la pubertat s’està avançant en les últimes dècades, especialment en les nenes. «Sospitem que hi ha diverses causes, com l’alimentació o els factors socials. I ara veiem que també l’exposició a contaminants pot jugar un paper».

«Ens mengem el plàstic»

L’endocrina Carme Valls Llobet assegura que la pubertat precoç està relacionada també amb els derivats dels plàstics. «Els disruptors endocrins són substàncies químiques que estan en l’ambient, derivades d’insecticides o plàstics, i que alteren les hormones de les nenes i fins i tot dels fetus», assegura Valls Llobet.

Per exemple, quan es cremen pneumàtics a les incineradores, a l’aire es concentren més partícules derivades dels plàstics que acaben afectant la pubertat dels menors. «Estem veient més casos de pubertat precoç i de menopausa precoç, sobretot per aquest tipus de contactes. Però és que ens estem menjant el plàstic: hi ha microplàstic als peixos del mar», adverteix.

Els disruptors endocrins

Notícies relacionades

«Jo em vaig començar a preocupar fa uns anys quan, en una setmana, em van consultar dues nenes de 4 i 5 anys que havien sagnat», explica Isolina Riaño, endocrinopediatra de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (Oviedo) i membre del projecte Inma. Seguint la història clínica de les dues pacients, va veure que el «nexe comú» era que a l’escola havien començat a posar-los essència d’arbre del te. «A banda dels pesticides, hi ha disruptors endocrins [com per exemple els parabens] que estan en molts cosmètics, gels o tovalloletes higièniques», adverteix Riaño, que recomana comprar productes d’aquest tipus que siguin «0% parabens».

Riaño assegura que va començar a rebre «molts casos d’aquest tipus». «Jo vaig veure a la meva consulta pacients amb signes de pubertat precoç que utilitzaven substàncies d’aquest tipus. Si portaven poc temps utilitzant-les, al retirar-les aquests signes desapareixien. Si això es prolonga molt temps, pot portar a desencadenar una pubertat precoç, i això ja no és reversible».

Temes:

Nens Adolescents