L'avanç de la pubertat en nenes de 8 anys inquieta metges i famílies

Quan una nena de 8 anys i mig comprova que l’espai on se situen els seus pits es comença a inflar, i veu que emergeixen més uns petits mugrons, sol sentir temor, una espècie de por de ser descoberta pels seus pares, els seus germans i, sobretot, els seus companys de classe. A cap nena d’aquesta edat li agrada tenir un cos diferent del de les seves amigues, i encara menys, que canviï sense que ho faci el de la resta de noies del seu grup més pròxim.

A Raquel, veïna de Sabadell (Vallès Occidental), amb 9 anys acabats de fer, no li va agradar descobrir fa sis mesos que li creixien els pits. Menys encara li va agradar a la seva mare, que la va portar a un pediatre que, com passa amb certa freqüència segons alguns altres especialistes, va treure importància a la qüestió. Quatre mesos després de la descoberta, a Raquel li va venir la menstruació, i aquella transformació radical de les seves hormones va aturar el seu desenvolupament ossi. Va deixar de créixer. Aquesta és la principal conseqüència de no aturar a temps una pubertat avançada. És el que està passant a un creixent nombre de nenes de 8 i fins i tot 7 anys, els pares de les quals demanen ajuda mèdica.

Al quadro clínic se l’anomena pubertat avançada –per distingir-la de la pubertat precoç, una malaltia minoritària i estable– i es caracteritza pels canvis mamaris esmentats, als quals, en pocs mesos, s’hi suma la primera menstruació i, rere seu, la reformació completa del cos, amb l’augment arrodonit del greix dels malucs i l’aparició dels pèls a les aixelles i el pubis com a principals signes visibles.

CENTÍMETRES MENYS /La revolució hormonal que suposa l’arribada de la menstruació atura el desenvolupament de l’esquelet. Les nenes perden els sis o set centímetres d’altura que la seva constitució genètica els hauria permès guanyar. «Si la seva talla prevista ja era baixa, l’altura a què arriben és preocupantment baixa», explica Lourdes Ibáñez, endocrinòloga de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, una de les màximes especialistes europees en pubertat avançada.

Es tracta d’un fenomen fisiològic nou que en pocs anys ha duplicat les xifres. «Fa sis o set anys no vèiem nenes amb pubertat avançada, no existia el problema –assegura la doctora Ibáñez–. Ara, aquí, n’atenem 15 o 20 cada mes, i van en augment».

Per més que el seu cos evolucioni a una velocitat insòlita, la maduració psíquica d’aquestes nenes no s’accelera, i és freqüent que hi hagi un conflicte intern. Als 8 anys, ni desitgen, ni esperen, ni necessiten pensar en coses de dones, canvis que un parell d’anys més tard encaixarien amb normalitat a l’observar que els passa el mateix a la majoria de les seves amigues. «La meva filla s’ha tornat retreta des que li van créixer els pits. Li fa por explicar-ho a les seves companyes, com si fos culpable», explica la mare de Raquel.

Encara que a moltes nenes els agrada posar-se les sabates de taló de les seves mares, descobrir al seu cos signes físics propis de les dones adultes els incomoda, explica la doctora Ibáñez.

«Són encara molt nenes i senten molta vergonya al pensar en l’aspecte que va adquirint el seu cos

–prossegueix–. Moltes vegades, eviten mostrar-lo a les amigues. No es despullen al gimnàs de l’escola... és un problema per elles». Altres es compren roba molt ampla i s’acomiaden de les nines.

POCS NENS / Aquest avanç de la pubertat afecta entre 10 i 20 nenes per cada nen. L’avançament dels signes masculins, en tot cas, és molt menys perceptible: consisteix en un moderat augment dels testicles, un detall que, segons els metges consultats, sol passar inadvertit pels seus companys. Les repercussions físiques, psíquiques i socials dels qui ho pateixen també són molt més baixes.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

La causa d’aquest fenomen és múltiple, encara que coincideix el fet que la majoria de nenes i nens amb pubertat avançada van néixer amb molt baix pes, un factor que més tard condiciona el seu desenvolupament hormonal i determina la seva tendència a acumular greix, segons expliquen els metges. Els factors que incideixen en l’obesitat –especialment l’excessiva secreció d’insulina– acceleren la producció de les hormones sexuals que causen l’avanç de la pubertat. També intervé en aquesta anomalia la més gran presència d’hormones animals als aliments i fins i tot la composició d’alguns cosmètics elaborats amb placenta de mamífers. «S’atribueix a un cúmul de coincidències, personals i ambientals, que són encara difícils de concretar del tot», resumeix l’endocrinòloga.

Els desordres que origina la pubertat avançada expliquen que, encara que no se la consideri una malaltia (és una síndrome que encara està poc estudiada), els endocrinòlegs intentin aturar el procés amb fàrmacs que modulen l’acció de la insulina a la sang, de manera que es freni la secreció ovàrica de les hormones sexuals. L’objectiu és que la nena completi el creixement i que eviti l’excessiva presència d’estrògens a la sang. Evitant els factors que condueixen a una pubertat avançada es pot frenar, a més a més, la diabetis que sol acompanyar l’obesitat infantil.