Problemàtica social
¿Per què és perjudicial la pubertat precoç? Claus per entendre i actuar davant aquest fenomen en auge
Els casos de pubertat precoç han augmentat significativament les últimes dècades, si bé no hi ha estadístiques que reflecteixin quant. Tanmateix, els pediatres constaten que és una realitat en la seva pràctica clínica diària.
Un estudi de Granada acaba de trobar una associació entre els pesticides i aquest fenomen que afecta 1 nena o nen de cada 5.000 o 10.000 (amb especial prevalença entre les nenes). Però hi ha més causes, com el sobrepès o els microplàstics i les substàncies químiques, que poden alterar els processos hormonals. Aquestes són algunes claus d’aquesta problemàtica.
¿Per què és perjudicial la pubertat precoç?
Segons l’endocrinopediatra de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (a Oviedo) Isolina Riaño, per dues raons fonamentals. «La primera, quan comença la pubertat, es tanquen els cartílags de creixement i les nenes i nens es queden amb una talla molt baixa», explica. Però, a més, l’altre motiu és «psicològic». «Tenir un cos madur de dona i una ment de nena no és psicològicament bo», diu.
«A més, sabem que, en les malaltes de càncer de mama, un dels antecedents és haver tingut molt aviat la primera regla. Això no significa que les nenes amb regles molt primerenques hagin de tenir càncer de mama. Però sí el contrari: que malaltes amb càncer de mama van tenir la primera regla molt aviat», assenyala per la seva banda Nicolás Olea, catedràtic de Medicina a Granada i investigador del projecte Inma, que estudia el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i inici de la vida, així com els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.
¿Quins signes s’han de vigilar?
En les nenes, l’aparició del «botó mamari», segons l’endocrinopediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) Lourdes Ibáñez. «Per si mateix això ja ha de ser motiu de consulta mèdica abans que la regla, que apareix després», explica. La pubertat precoç sol donar-se en nenes al voltant dels 8 anys, i en nens (en forma de creixement genital o pèl púbic o axil·lar), al voltant dels 9.
¿Què es pot fer al respecte?
Segons Riaño, si la causa de la pubertat precoç són els disruptors endocrins (substàncies químiques, com per exemple parabens, que tenen alguns gels i cosmètics), s’han de «retirar» i «evitar l’exposició a aquestes substàncies».
«Jo vaig veure a la meva consulta pacients amb signes de pubertat precoç que utilitzaven substàncies d’aquest tipus. Si portaven poc temps utilitzant-les, al retirar-les aquests signes desapareixien. Si això s’allarga molt temps, pot portar a desencadenar una pubertat precoç, i això ja no és reversible».
Però sí que hi ha tractaments específics per alguns casos. «Són frenadors de la pubertat que s’administren mitjançant una injecció. No es dona en tots els casos, sinó que només s’aplica en nens molt petits amb una pubertat evolutiva», diu, per la seva banda, la doctora Ibáñez.
¿Què estan veient els pediatres?
La percepció és que la menstruació està venint abans. «Com a metge tinc la percepció que, cada vegada més, la menstruació arriba entre els 10 i 11 anys, i abans ho feia als 12 i 13», diu l’endocrina Carme Valls Llobet, que ha estudiat la relació entre la pubertat precoç i els microplàstics.
¿Per què augmenten els casos de pubertat precoç?
Segons la doctora Ibáñez, a més dels pesticides i els microplàstics, el sobrepès, amb més prevalença que abans, també és un factor clau. «Els pesos al néixer són una mica més baixos i després hi ha una tendència més gran al sobrepès. Aquest canvi pot fer que comenci la pubertat una mica abans, entre els 8 i 9 anys», diu aquesta metge de Sant Joan de Déu.
La pubertat precoç no és una cosa «patològica», però tampoc és «del tot normal». «Hi ha contaminants ambientals, situacions d’estrès en molts nens... Probablement hauríem de cuidar-los més». En època de la covid, assegura, hi va haver estudis a Itàlia que afirmaven que es van duplicar els casos de pubertat precoç durant la pandèmia o com a conseqüència d’aquesta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Dos anys després de la investidura Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates
- Medi ambient Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: La dana, un any després
- Actuació policial Els Mossos salven a Barcelona una dona que es volia suïcidar i que va quedar penjada de la façana
- Empreses Catalunya té sobre la taula 400 projectes d’inversió estrangera, dels quals 70 estan molt avançats
- Un any de la dana Mazón s’aferra a la reconstrucció en un discurs sense menció al seu futur polític
