Estudi científic
La pesta negra no ens va fer més forts: és la raó per la qual avui tenim altres malalties
Aquesta epidèmia va modificar els nostres gens i el nostre sistema immune, i va provocar que ara tinguem més risc de tenir malalties autoimmunes
La pesta negra –l’esdeveniment més devastador de la història– no només va acabar amb la meitat de la població europea en menys de cinc anys, també va modificar el nostre genoma i el nostre sistema immunitari. Però ho va fer d’una manera que, ara per ara, pot provocar que els descendents dels supervivents de l’epidèmia medieval puguin tenir un risc més significatiu de tenir malalties autoimmunes.
Segons un estudi publicat a la revista Nature, els mateixos gens que al seu dia van protegir certes persones contra la pesta negra, avui estan associats a una susceptibilitat més important a patologies autoimmunes. Hi ha una llarga llista de malalties autoimmunes, com la psoriasi, la malaltia de Crohn, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple i la malaltia celíaca.
un estudi publicat a la revista Naturemalalties autoimmunespsoriasi, la malaltia de Crohn, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple i la malaltia celíacaEls autors de l’estudi, fer per la Universitat de Chicago (els Estats Units), la Universitat McMaster (el Canadà) i l’Institut Pasteur (França), han estudiat l’impacte genètic de la pesta bubònica que fa 700 anys va acabar amb entre el 30% i el 60% de la població del nord de l’Àfrica, Europa i Àsia.
Des de fa temps, s’ha especulat que la pandèmia de pesta negra, causada pel bacteri bacil de la pesta, podria haver exercit una pressió selectiva sobre els humans però era difícil de demostrar estudiant poblacions modernes perquè, des d’aleshores, els humans han afrontat moltes pressions selectives.
Per a aquest estudi, l’equip va seqüenciar antigues mostres de l’ADN d’ossos de més de 200 individus de Londres i Dinamarca que van morir abans, durant i després del pas de la pesta negra, a finals del 1340. De 300 gens relacionats amb la immunitat, en van seleccionar quatre que, segons la variant, protegien o augmentaven la susceptibilitat al bacil de la pesta.
L’equip es va centrar en un gen amb una associació particularment forta amb la susceptibilitat: l’ERAP2, que contribueix al fet que el sistema immunitari reconegui la presència d’una infecció. Els individus que posseïen dues còpies d’una variant genètica específica, denominada rs2549794, eren capaços de produir còpies de longitud completa del transcrit d’ERAP2, i en produïen més de la proteïna funcional.
«Quan un macròfag es troba amb un bacteri, el talla a trossos per presentar-los a altres cèl·lules immunitàries assenyalant que hi ha una infecció. De manera que tenir la versió funcional del gen, probablement millora la capacitat del nostre sistema immunològic per detectar el patogen invasor», explica Luis Barreiro, de la Universitat de Chicago i coautor de l’estudi.
«Segons les nostres estimacions, tenir dues còpies de la variant rs2549794 hauria fet que una persona tingués un 40% més de probabilitats de sobreviure a la pesta que els que tenien dues còpies de la variant no funcional», apunta.
Després, al laboratori, l’equip va demostrar que la variant rs2549794 afectava la capacitat de les cèl·lules humanes vives per ajudar a combatre la pesta, i que els macròfags que expressaven dues còpies de la variant eren més eficients neutralitzant el bacil de la pesta que els que no el tenien.
«Aquests resultats donen suport a l’evidència de l’ADN antic que el rs2549794 és protector contra la pesta», segons Javier Pizarro-Cerda, de l’Institut Pasteur.
Més susceptibles de desenvolupar malalties autoimmunes
Però, amb el temps, el nostre sistema immunitari ha evolucionat per respondre als patògens, i el que abans era un gen protector contra la pesta s’associa avui a una susceptibilitat més important a les malalties autoimmunes. És l’acte d’equilibri amb què l’evolució juga amb el nostre genoma, apunten els autors.
Aquest estudi és una primera aproximació a com les pandèmies poden modificar els nostres genomes i passar desapercebudes en les poblacions modernes.
Notícies relacionades
Les pròximes recerques ampliaran el projecte per examinar tot el genoma, no només un conjunt de gens relacionats amb la immunitat.
«Comprendre la dinàmica que ha donat forma al sistema immunitari humà és clau per entendre com les pandèmies del passat, com la pesta, contribueixen a la nostra susceptibilitat a les malalties en l’actualitat», conclou Hendrik Poinar, de la Universitat de McMaster i coautor principal de l’estudi.
