Més de 75.000 adolescents a Espanya estan enganxats a les apostes ‘online’: «Hi ha preocupació sanitària i social»

De fet, d’un temps ençà, tots els estudis apunten a un canvi de patró en les addiccions en adolescents, entre les quals estan augmentant de manera alarmant els jocs d’apostes. La ludopatia s’està convertint en un problema entre els joves i molts s’hi enganxen a través del telèfon mòbil. Segons l’últim informe del Pla Nacional sobre Drogues – presentat el febrer passat i basat en l’última Enquesta sobre Ús de Drogues en Estudiants d’Ensenyament Secundàries (Estudes)–, el joc problemàtic està augmentant a pas ferm entre els estudiants de 14 a 18 anys. Així, l’any passat, el 13% havia jugat ‘online’. I dins d’aquest grup, un 27,7 % –això és, uns 75.464 adolescents– presentava una possible addicció (el 2023, aquest percentatge era del 23,5%).

Deu vegades més entre nois que entre noies

A Catalunya, la radiografia del fenomen és molt similar. Les dades difoses aquesta setmana per Salut Pública, a partir de l’enquesta d’Estudes d’àmbit català, també apunten que el possible joc ‘online’ problemàtic arriba al 5,3% de l’alumnat d’entre 14 i 18 anys, la xifra més alta registrada fins ara. Aquesta situació afecta especialment els nois (9,4%), mentre que entre les noies se situa en l’1,2%. Entre els jocs més freqüents destaquen les apostes esportives, els jocs de cartes i la ruleta.

Des de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge aprofundeixen en aquest canvi de tendència. «Les màquines escurabutxaques baixen clarament: abans del 2005, tots els pacients venien per això –apunta Jiménez–. Encara continuen sent la porta d’entrada de molts pacients, però és cert que molts joves que arriben a la consulta, nadius de l’explosió digital, venen enganxats als jocs ‘online’», explica. La majoria expliquen que han començat a jugar amb amics i arriben a aquesta unitat quan ja estan aïllats i amb deutes.

Pantalles com a teló de fons

Sovint, al teló de fons de l’addicció al joc ‘online’ es troba l’enganxament a les pantalles. Un exemple: un 34% dels 252 joves que el 2025 va atendre el centre Spott de la Diputació de Barcelona –especialitzat en la prevenció i tractament de les addiccions en menors de 12 a 21 anys– va ser per addicció a les pantalles. El 66% restant va ser per drogues. D’aquest 34% d’addictes a les pantalles, que representen un total de 85 persones, un 14% tenien un diagnòstic d’addicció al joc ‘online’.

«De moment, notem un augment lent en l’addicció al joc en joves. Crec que aquesta lentitud es deu al fet que fins que no s’agreuja la problemàtica i hi ha dificultats econòmiques, pèrdues de treball o violència familiar, no es demana el tractament. Aquests casos estan més ocults», assegura Gemma García, cap de la Subsecció d’Intervenció en Drogodependències de Spott.

Aquesta psicòloga creu que l’augment de l’addicció al joc ‘online’ entre els joves va de la mà del creixement «evident» de l’oferta de jocs d’atzar. «Les mateixes característiques del joc en línia fan que sigui tan addictiu. L’eina principal és el mòbil i aquest aparell té un ús majoritari o universal en totes les edats», diu la cap de la Subsecció d’Intervenció en Drogodependències de Spott. L’edat d’inici en el joc ‘online’ són els 14 o 15 anys i aquesta realitat suposa ja una «preocupació sanitària i social».

Més patologia dual

Tot i que des del centre Spott la majoria de casos estan vinculats a l’addicció a les pantalles i als videojocs, els especialistes veuen com gran part dels joves addictes al joc acaben desenvolupant una conducta addictiva «greu», sovint també associada a una patologia dual, que es produeix quan coexisteix una addicció –en aquest cas, al joc– i un trastorn mental.

«Aquesta addicció al joc està associada en molts casos a l’ansietat, depressió... Veiem molts casos de TDAH i trastorns més característics com impulsivitat», precisa aquesta psicòloga. Creu que aquesta conducta addictiva és només «la punta de l’iceberg» i que l’addicció és un «símptoma» d’una cosa més greu.

De fons, «la desesperança»

El joc patològic o addicció al joc és aquesta conducta de joc recurrent i persistent en el temps que deteriora totes les àrees de la vida. «La característica més comuna entre aquestes persones és «la desesperança i la pèrdua del sentit de la vida», explica el psicòleg Jordi Royo, cofundador i director clínic d’Amalgama7. «La novetat no és que l’ésser humà jugui», afirma el psicòleg, sinó que des de l’aparició d’internet i els smartphones, tenim un dispositiu a la butxaca que permet jugar les 24 hores del dia.

Per tant, els factors ambientals juguen un paper molt important. El joc ‘online’ és de fàcil accés: gratuït i immediat. A més, la seva oferta és també molt àmplia i la publicitat juga un factor clau per enganxar els joves. Els adolescents topen diàriament amb personatges famosos –ídols per a molts– que publiciten casinos i cases d’apostes, fent-les passar com una activitat divertida i inofensiva i oferint bons de benvinguda com a incentiu.

Aquest màrqueting propaga la creença entre els joves que «no només s’ho passaran bé, sinó que també guanyaran», afirma el psicòleg. «El joc ‘online’ dota els seus usuaris d’intimitat, que els permet jugar a qualsevol hora i en solitud, sense que ningú jutgi», apunta Royo.

Més nivell d’estudis

Des de la unitat del joc de Bellvitge, a la qual se sol arribar quan l’addicció ja està molt avançada, s’observen canvis en la sociologia de la ludopatia. Un d’ells és l’augment del nivell d’estudis dels pacients. «Si temps enrere el més freqüent eren pacients amb estudis primaris, ara arriben amb estudis secundaris i universitaris», assenyala Jiménez. Així, el 49,2% dels usuaris han estudiat l’ESO; un 26,2% han cursat estudis superiors, i un 24% té estudis primaris. «És un canvi claríssim: abans tot eren màquines escurabutxaques i estudis primaris».

A la consulta, l’edat mitjana d’accés són 32 anys. No obstant, Jiménez posa llum sobre dinàmiques assentades anteriorment. Els pacients solen ser persones que s’inicien en el joc molt abans i que acudeixen a l’hospital quan la situació se’ls ha escapat de les mans. Actualment, el pacient més jove té 18 anys, i el més gran, 54. «En apostes esportives l’habitual és que comencin a jugar abans de l’edat legal. De fet, el 37% dels nostres pacients comencen a jugar abans de l’edat legal», assegura. L’habitual en les apostes esportives, que concentren l’addicció entre els usuaris més joves, és que es comenci a jugar «com una activitat normal».

Deutes

Notícies relacionades

Els metges tornen a la vaga del 16 al 20 de març sense indici d’arribar a un acord amb Sanitat

Un corredor aeri amb drons enviarà bosses de sang i material mèdic entre l’Hospital del Pallars i l’Arnau de Vilanova

Més dades: el 100% dels addictes a les apostes esportives ‘online’ són nois; el 65% són solters i el 76% es troben actius laboralment. Significatiu és que el 64,6% té deutes: el 40%, de menys de 5.000 euros; el 22%, d’entre 5.000 i 10.000; el 17%, d’entre 10.000 i 30.000, i el 9,8%, d’entre 30.000 i 50.000 euros. «Són nois joves que comencen la seva vida amb deutes importants», adverteix Jiménez.

Alhora, les dades de la unitat apunten que el 59% fuma; el 59,3% beu alcohol regularment i un 26,8% consumeix cànnabis i/o cocaïna. «Hi ha una associació entre addiccions. És freqüent veure solapaments: una addicció al joc i un consum problemàtic de substàncies», diu aquesta psicòloga. En l’addicció a un altre tipus de jocs, com màquines escurabutxaques, casinos o sales de joc, la mitjana d’edat ascendeix als 40,7 anys.