L'ermita "espectacular" que es troba al cor d'un parc natural, té simbologia esotèrica i s'arriba per una ruta de somni

El primer que sorprèn d’aquest indret no és ni la dimensió de l’ermita ni el fet d’estar amagada en plena natura. El que la converteix en memorable és el marc geològic i vegetal que l’envolta: uns farallons formats per l’acció constant de l’erosió —onades i marees castigant les zones més toves dels penya-segats— i una massa de bosc tancat que li dona un aire de recolliment.

El camí hi juga un paper essencial. El viatger avança i, en un instant, l’escena canvia: el paisatge s’eixampla i apareix una figura de pedra que sembla sorgida del mateix sender, integrada amb una precisió desconcertant. És una d’aquelles visions que desperten una emoció difícil de posar en paraules, com si la roca hagués decidit manifestar-se. Però les paraules acaben sortint. Tothom exclama el mateix: "És espectacular".

Per això diuen que l'Ermita de San Bartolomé no s’hi va, sinó que s’hi arriba descobrint-la. Per contemplar-la cal caminar, sentir el cruixit de la grava a cada passa i aixecar el cap per veure el vol dels voltors, habituals guardians del paratge. Només vivint-ho s’entén la sensació d’estar davant d’un espai que sembla fora del temps, des que va formar part de l’antic monestir templer de San Juan de Otero.

Una construcció de pedra i misteri

L’edifici presenta una planta rectangular que desemboca en un absis semicircular, sobri i equilibrat. Ara bé, el detall que fixa la mirada és la portada lleugerament apuntada, que delata el pas del romànic cap al gòtic. S’hi despleguen arquivoltes, mènsules esculpides, un ràfec sostingut per permòdols, i un rosetó de pentagrames que presideix un dels murs. Tot plegat, junt amb la iconografia esotèrica que la recorre, obliga a aturar-se i observar-la amb calma.

Geometria sagrada del Temple

Notícies relacionades

El carrer de Catalunya on creuar la vorera significa canviar de província, municipi i comarca

El viatge subterrani més sorprenent de Catalunya: així és recórrer una mina de carbó en tren

La seva situació geogràfica ha alimentat estudis i interpretacions esotèriques per un motiu concret: l’ermita es troba en un punt equidistant dels dos extrems de la península, a 525 quilòmetres tant del cap de Creus, a l’est, com del cap de Finisterre, a l’oest. Aquest fet reforça la teoria que els templers dominaven la geometria del territori i que van triar el Parc Natural del Cañón del Río Lobos, a Sòria, com a escenari per aixecar-hi el monument.

En un país ple d’esglésies, monestirs i ermites, no és fàcil trobar espais com aquest: un lloc capaç d’unir paisatge, història i misticisme en un racó tan apartat que sembla fet expressament per mantenir-se discret, gairebé ocult.