El Pere, amb depressió severa des de fa 20 anys, demana l’eutanàsia per tercera vegada: «La meva vida no és digna, pateixo un sofriment crònic i intractable»

Pere Puig Ribas, veí de Reus (Tarragona) de 54 anys, és un malalt psiquiàtric. Ha sol·licitat tres vegades l’eutanàsia, l’hi han denegat en dues ocasions i ara espera la resolució de la tercera, la petició de la qual va fer el desembre passat. «Tinc una depressió severa crònica resistent des de fa més de 20 anys. El 2012 vaig patir un empitjorament molt fort i vaig començar a ingressar en unitats psiquiàtriques. Tinc ansietat les 24 hores del dia i atacs de pànic diaris».

Des de fa tres anys, la seva degradació, assegura, ha sigut «diària i devastadora» i afecta fins i tot la seva salut física: té dolor crònic, hipertensió i ha perdut 10 quilos de massa muscular. Tant els dos fills del Pere –la Sara i l’Aleix, aquest últim de 20 anys, que viu amb ell–, com les seves dues germanes i el seu millor amic, han demanat a la CGAC, a través d’escrits, que li concedeixin l’eutanàsia. Tots ells donen fe del sofriment que el Pere arrossega «des de fa uns 40 anys», apunta una germana. «Parlar i pensar en el suïcidi és una cosa que l’ha acompanyat durant anys. Però no vol acabar d’aquesta manera; com ell diu repetidament, vol fer-ho bé», afegeixen en els seus escrits. També li dona suport a l’entitat Dret a Morir Dignament (DMD).

Una casuística recollida en la llei

La llei orgànica 3/2021, del 24 de març, de regulació de l’eutanàsia (LORE), inclou el sofriment psíquic provocat per les malalties mentals. No obstant, aquests pacients solen topar amb més dificultats que els que tenen un càncer terminal o una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), per posar-ne dos exemples. A Catalunya, entre el 2021 (any en què es va aprovar la llei) i el 2024 (últim exercici del qual s’aporten xifres), es van sol·licitar 824 prestacions d’ajuda a morir, de les quals se’n van practicar 361 (es van aprovar més, però alguns malalts van morir esperant la resolució i d’altres van ajornar la seva decisió). D’aquestes 824, només 33 han sigut per malaltia mental. I d’aquestes, se n’han acabat aprovant cinc. Això suposa un 1,38% de totes les eutanàsies que han rebut la llum verda, cosa que reflecteix el gran escull que suposen les patologies psiquiàtriques en la normativa.

«Fa tres anys que em passo el dia al llit. No treballo i tinc una discapacitat del 68% des del 2006. No surto de casa, ja que també tinc agorafòbia», relata el Pere a EL PERIÓDICO. Ensenya informes mèdics que proven la seva situació. Té intolerància a 15 fàrmacs diferents, diu haver fet «totes les teràpies» –tant les de «dins» com les de «fora» de la ciència–. «La comissió de l’eutanàsia ha resolt el meu cas com a desfavorable dues vegades. Admet que tinc un patiment crònic intratable i que considero que la meva vida no és digna. Però diuen que la meva depressió no és impossibilitant», relata el Pere.

Mentre espera que li responguin a la seva tercera sol·licitud d’eutanàsia, assegura que no la demanarà per quarta vegada. «Això s’ha d’acabar d’una manera o d’una altra», adverteix. Entre els molts tractaments que ha rebut el Pere hi ha l’esketamina, una droga d’ús exclusiu per a depressió resistent al tractament i amb ideació suïcida aguda. Però res. Per al seu dolor crònic està prenent opiacis, cap als quals, afirma, ha generat «dependència i tolerància».

Una ínfima part

Les sol·licituds d’eutanàsia per patologies de salut mental, tot i que estan reconegudes en la llei espanyola, generen tantes reticències com incomoditat. A Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, on aquest dret existeix des de fa dues dècades, només entre el 2,5% i el 3% de les eutanàsies corresponen a malalts mentals, segons xifres que maneja Dret a Morir Dignament. Hi ha estudis que reflecteixen que, als països del Benelux, el 20% dels malalts mentals a qui es rebutja l’eutanàsia acaben suïcidant-se en algun moment.

«Hi sol haver més problemes per als malalts mentals que sol·liciten l’eutanàsia en el procés burocràtric de la PRAM [la prestació d’ajuda per morir, el procediment legal de l’eutanàsia]. I passa a tots els països que tenen aprovada aquesta llei. Al Canadà, tot i que hi ha aquest dret, aquest no està reconegut per a malalts mentals», explica Montserrat Sala, metge jubilada i voluntària de Dret a Morir Dignament. «L’eutanàsia en les malalties mentals és un tema complex i motiu de discussions ètiques a tots els països que tenen aprovada aquesta llei. Per això els percentatges de morts per eutanàsia són molt baixos en aquests pacients».

L’eutanàsia està reconeguda en dos contextos, tots dos associats a un patiment físic o psíquic «constant i insuportable». Un, quan hi ha una malaltia incurable, amb un pronòstic de vida limitat. Dos, quan una malaltia causa en el pacient un sofriment greu, crònic i impossibilitant, amb limitacions per a les activitats de la vida diària i les capacitats d’expressió i relació. ¿Què passa? Que per ser avaluat en la llei de l’eutanàsia, la persona ha de tenir «capacitat de fet», que és l’aptitud per entendre, estimar i decidir per si mateixa en un moment concret. En alguns pacients amb trastorns mentals, la capacitat de fet és difícil d’avaluar.

«Altres aspectes que valoren els psiquiatres són que el desig de mort estigui lliure de pressions i que no sigui símptoma de la mateixa malaltia no controlada, la necessitat de lluitar contra el suïcidi i la possibilitat de provar nous tractaments», assenyala Sala. «Però una cosa és evitar un suïcidi d’una persona jove, i una altra un desig de mort d’una persona amb una depressió de 20 anys d’evolució», matisa.

Sala creu que, tot i que només 33 persones amb malalties mentals van sol·licitar l’eutanàsia a Catalunya entre el 2021 i el 2024, «probablement hi va haver molts més pacients que ho van sol·licitar al metge de família». «Però molts d’aquests pacients ni tan sols van entrar en l’anàlisi de la PRAM». Per accedir a l’eutanàsia, primer cal fer la sol·licitud al metge de confiança, que emet un judici «favorable o desfavorable». Només si és positiu, al cap de 15 dies ho analitza un «metge consultor», que ha de ser especialista en la malaltia del pacient. En el cas dels pacients psiquiàtrics, el metge consultor és un psiquiatre.

«Història psiquiàtrica llarga»

«La majoria de persones que venen a DMD tenen malalties greus. Tots els pacients amb trastorns mentals que es dirigeixen a nosaltres tenen una malaltia severa, amb una història psiquiàtrica llarga», assegura Sala. Entre el 2021 i el 2024, l’entitat va rebre la visita de 25 persones amb malalties mentals greus. Onze només van acudir a una consulta. De les altres 14, només set –la meitat– van entrar a la PRAM. D’aquestes, només dues persones van aconseguir informes favorables. A les altres cinc els psiquiatres els van dir que tenien més recorregut terapèutic o que no complien el context eutanàsic.

L’oncòleg Albert Tuca, president de la CGAC, reconeix aquesta problemàtica. Recorda que, per a qualsevol sol·licitud d’eutanàsia, el sofriment ha de ser «persistent en el temps», una cosa que no sempre passa en «pacients aguts psiquiàtrics». També han de mantenir una autonomia, a més de presentar un «sofriment intolerable», i demostrar que no hi ha «possibilitat de millora». «Alguns pacients amb malalties mentals tenen tractaments que poden millorar la seva condició», diu Tuca. «Són casos molt complicats, que abordem amb moltíssima prudència», conclou.

Trastorns combinats

Notícies relacionades

Més de 75.000 adolescents a Espanya estan enganxats a les apostes ‘online’: «Hi ha preocupació sanitària i social»

Els metges tornen a la vaga del 16 al 20 de març sense indici d’arribar a un acord amb Sanitat

La majoria de pacients que sol·liciten l’eutanàsia per malaltia mental semblen experimentar múltiples trastorns combinats. Hi ha estudis que demostren que els trastorns depressius (55%), el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i altres trastorns d’ansietat (42%) són majoritaris, mentre que el 52% de pacients té diversos problemes relacionats amb el trastorn de personalitat (TLP) encara sense un diagnòstic formal.

Les cinc eutanàsies per trastorns mentals que es van practicar a Catalunya aquests anys van ser per depressió greu refractària (en tres casos), un trastorn afectiu de l’ànim greu i una anorèxia nerviosa. Segons DMD, no hi ha informació de la proporció d’eutanàsies per malaltia mental a Espanya, ja que estan recollides dins l’epígraf «altres malalties» i no apareixen desglossades en l’informe del Ministeri de Sanitat del 2024.