Avortar a Catalunya: la desigualtat territorial obliga moltes dones a desplaçar-se

Entitats com l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que posen el focus en la inequitat territorial, mentre denuncien que, a causa d’això, la dona no sempre té opció de triar quin mètode fer servir per interrompre l’embaràs, un dret que tanmateix està recollit a la llei estatal.

El nou protocol d’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a Catalunya, a més d’incorporar l’avortament farmacològic fins a les 14 setmanes, «amplia la xarxa», segons va anunciar Salut a finals de setembre. Així, el nou document estipula que a Lleida, Berga, Tortosa i Manresa ja es puguin realitzar avortaments quirúrgics i que a Tremp, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Viella ja hi hagi accés a l’IVE farmacològic.

«Les dues zones de més desigualtat territorial eren Terres de l’Ebre i Lleida. Però s’ha canviat el protocol», assenyala Anna Torrent, que va formar part de l’equip d’elaboració del document i que és vocal de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques. Tanmateix, les entitats continuen denunciant traves i desigualtats.

El dret a triar el mètode

«La possibilitat d’escollir el mètode amb què avortar no és equitativa a Catalunya. A la Catalunya Central, Manresa, Terres de Ponent i Pirineus és més difícil. Fins fa dos anys l’avortament quirúrgic només es feia a Barcelona ciutat, a Tarragona i Girona, perquè és on són les clíniques acreditades per fer-ho», explica Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

L’entitat va arribar a comptabilitzar, el 2020, un total de 604 dones a l’any que havien de traslladar-se fora de la seva comarca per fer un avortament «del tipus que fos». Sobre tot un avortament quirúrgic, ja que el farmacològic en principi es pot fer, a través dels serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), al centre d’atenció primària (CAP), però «no en tots».

Segons Aldavert, malgrat la recent ampliació de la xarxa per part de Salut, «hi continua havent problemes». «No sabem quantes d’aquestes 600 dones anuals continuen havent de desplaçar-se perquè no s’han publicat les últimes dades», apunta la coordinadora de l’entitat. Malgrat els anuncis de Salut, denuncia l’entitat, continuen sense poder fer-se avortaments quirúrgics a Manresa i Lleida, per exemple. Tot i que es va anunciar que hi hauria una clínica acreditada per a l’avortament quirúrgic a Lleida, la realitat, segons Aldavert, és que, de moment, «tots els avortaments que es fan a Lleida són farmacològics».

Avortament farmacològic

Quant a l’avortament farmacològic, les dones de Terres de Ponent, Catalunya Central o Terres de l’Ebre abans ni tan sols podien elegir entre un avortament farmacològic o quirúrgic. O sigui, havien de desplaçar-se sí o sí a Barcelona. «Aquí –reconeix Aldavert– s’ha fet algun avenç. Per exemple, als hospitals de Pallars, Lleida o Terres de l’Ebre ja s’estan fent avortaments farmacològics, tot i que amb moltes dificultats».

Notícies relacionades

Aquestes són les claus de la llei de l’avortament que aprovarà avui el Congrés

Pilates, ioga i meditació

L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius denúncia que aquesta «dificultat d’accés» té a veure amb la «poca voluntat» de fer un «seguiment» del tema. I, d’altra banda, l’«objecció de consciència» a molts d’aquests hospitals públics és «molt important». «Per exemple, l’Hospital de Pallars té un professional de fora perquè els que treballen allà són objectors de consciència», apunta Aldavert. No obstant, des de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, Torrent assegura que el nombre d’objectors és «molt baix».

Quan una dona desitja avortar ha d’acudir a l’ASSIR del seu centre de salut. Allà, segons la llei, haurien de poder oferir-li les dues opcions per avortar: o farmacològicament o quirúrgicament. Els avortaments quirúrgics es fan, majoritàriament, en clíniques acreditades. Només hi ha alguns avortaments quirúrgics que es fan en hospitals quan ja estan molt avançats i tenen complicacions greus. Aldavert creu que l’ampliació a les 14 setmanes de l’avortament farmacològic implicarà una reducció del quirúrgic.