Entrevista

«La Covid ha donat un reconeixement a la importància de les vacunes»

  • El vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Fernando Moraga-Llop, reflexiona a EL PERIÓDICO sobre pandèmia i immunització

«La Covid ha donat un reconeixement a la importància de les vacunes»

Robert Ramos

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El pediatre Fernando Moraga-Llop (Barcelona, 1946), vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, calcula que l’any vinent la població espanyola ja s’estarà immunitzant amb una vacuna combinada de la grip i la Covid-19. «Un vial que porti les dues serà impressionant», valora. De moment, aquesta tardor la població es vacunarà «simultàniament» contra el coronavirus (els que requereixin una dosi de reforç) i la grip.

¿Què ha suposat el fàrmac contra la Covid-19 en la història de les vacunes? Jo destacaria dues coses. Primer, que ha irromput una nova tecnologia de fabricació de vacunes, la de l’ARN missatger [Pfizer i Moderna]. Aquesta tecnologia, en el futur, donarà lloc a moltes altres vacunes, per exemple, la combinada de la grip i la Covid-19 que està preparant Moderna. També vacunes davant altres virus respiratoris, en el terreny de les malalties infeccioses. Per no parlar que també l’estan investigant per al càncer i altres malalties rares. En segon lloc, tot això ha demostrat que, quan hi ha una urgència epidemiològica, com una pandèmia, i es posen mitjans humans i econòmics, i les administracions i les agències reguladores són més àgils, es poden obtenir vacunes en molt poc temps.

¿Amb quina altra vacuna de la història es podria comparar? És que és la primera vegada que passa una cosa així en el món de les vacunes. Quan hi va haver la grip espanyola, les vacunes tot just arrencaven. Una altra cosa, amb la vacuna de la Covid-19 la plataforma dels vectors virals –AstraZeneca, Janssen i les vacunes russa i xinesa– s’ha vist reafirmada, igual que la plataforma de les proteïnes recombinants –Novavax i la catalana, Hipra, que està en investigació–.

«S’ha demostrat que, quan hi ha una urgència epidemiològica, es poden obtenir vacunes en molt poc temps»

¿Com veu la tercera dosi de la vacuna? No m’agrada parlar de tercera dosi, sinó de dosi addicional, perquè, en el cas de Janssen, serà la segona. La dosi addicional, per als immunodeprimits greus, formarà part del seu primovacunació. És a dir, si ara apareix un immunodeprimit greu sense cap dosi, la seva pauta vacunal ja serà de tres. Després hi ha un altre concepte, que és el de la dosi de reforç, en el cas de les persones que perdin immunitat amb el temps, com podria passar amb la gent gran. Però no hi ha encara prou evidència científica per dir que la població general necessiti una dosi de reforç. Aquesta dosi s’ha de posar a les residències geriàtriques, perquè aquí es donen dues circumstàncies: l’edat i les condicions, ja que el contagi és més fàcil. També cal posar aquesta dosi als malalts de càncer, els malalts amb hemodiàlisi, qui està sotmès a tractaments immunosupressors en general. 

Però ¿no hauríem d’invertir aquesta dosi addicionals en les persones de països sense ni tan sols una dosi? Això és l’abecé. Israel l’ha aprovat per als més grans de 12 anys; el Regne Unit, per als de més de 50. És una falta de solidaritat, d’ètica... I una ignorància, perquè si no solucionem la pandèmia en l’àmbit mundial en qualsevol moment pot aparèixer una variant que s’escapi a les vacunes. 

¿Què espera de la durada de la immunitat de les vacunes? És un tema que encara està en estudi, però potser durarà més temps que no pensem. Estem molt centrats en el tema dels anticossos i ens oblidem de les cèl·lules T de memòria, que són molt importants en totes les malalties infeccioses. En l’hepatitis B, per exemple, tu pots perdre anticossos, però la memòria d’aquestes cèl·lules et permet recuperar-los.

«La immunitat potser dura més temps que no pensem: estem molt centrats en els anticossos i oblidem les cèl·lules T de memòria»

¿Com es convenç qui encara no està vacunat? Cal continuar fent pedagogia, però ja se n’ha fet molta. La pedagogia més gran és el que ha passat als geriàtrics. I que, tot i així, hi hagi gent que no es vacuni amb aquestes experiències... Jo sempre m’he mostrat partidari de l’obligatorietat de la vacuna en certes feines: personal sanitari, residències geriàtriques... I després estic a favor de l’exigència del certificat Covid per a certes activitats i anar a certs esdeveniments. 

¿S’acabarà utilitzant el passaport Covid a Espanya? S’exigirà en determinades circumstàncies, no sé en quines. A Galícia s’ha acceptat el recurs i el comencen a exigir. El tema és en quines situacions es demanarà. A molts països d’Europa ja s’exigeix.

¿Acabarem vacunant tots els nens contra la Covid-19? Jo crec que aquí hi ha dos temes. Per als adolescents, a partir dels 12 anys, ja tenim vacuna. Crec que s’han de vacunar. Pel que fa als menors de 12 anys –i en els pròxims mesos tindrem resultats sobre això–, s’ha de fer una valoració de tres paràmetres: seguretat, eficàcia i el moment epidemiològic. Hi ha dos subgrups, el dels 6 als 11 anys, i el dels 6 mesos als 5 anys. En cada un cal valorar aquests paràmetres. Per lògica, sent la Covid-19 una infecció de tipus respiratori i sabent que els nens juguen un paper en la transmissió, no seria estrany que es vacuni almenys un d’aquests dos subgrups.

«Això no s’ha acabat. Però tot el que pugui venir ens agafarà en una situació molt avantatjosa»

¿Quina lliçó ens ha ensenyat la Covid-19 sobre les vacunes? Jo crec que la Covid-19 ha donat un reconeixement destacat a la importància de les vacunes. Hi ha gent que ja tenia clara la importància. Però, en molta altra que tenia dubtes o reticències –aquí no parlo d’antivacunes–, ha potenciat la idea que la vacuna és bàsica per a la prevenció de les malalties infeccioses.

Notícies relacionades

¿Això s’ha acabat? No, però estem en una situació molt millor. Tot el que pugui venir ens agafarà en una situació molt avantatjosa. Però cal continuar cuidant les mesures de prevenció. Hem d’estar unes quantes setmanes amb incidències inferiors a 50 per 100.000 abans de desescalar. 

¿I la mascareta? En determinats ambients, com els locals tancats o el transport públic, ha vingut per quedar-se.