Un «triomf» de la ciència

5,6 milions de vacunats acosten Catalunya a una vida normal

5,6 milions de vacunats acosten Catalunya a una vida normal

Elisenda Pons

  • Metges i investigadors destaquen la inqüestionable eficàcia del fàrmac contra la Covid-19, la investigació del qual, a més, ha impulsat la tècnica de producció de vacunes

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Un total de 5.606.011 de catalans tenen ja la pauta completa de la vacuna contra la Covid-19. Això suposa un 79,3% dels més grans de 12 anys. Demà en seran més, perquè l’estratègia d’immunització, liderada pels sanitaris dels centres d’atenció primària (CAP), no descansa ni un sol dia a la setmana, tot i que ara va més lenta que al començament (el gruix dels qui es volien i podien vacunar ja ho han fet). Més enllà de totes les restriccions i mesures de prevenció, la vacuna i només la vacuna és la gran solució d’aquesta pandèmia. I aquesta idea l’avalen els números: els clamorosos descensos de morts, ingressos i fins i tot contagis entre persones vacunades. Aquest fàrmac és el que, a poc a poc, està permetent a la població recuperar la seva anhelada normalitat.

«La vacunació està sent absolutament decisiva. És un triomf de la ciència», defensa l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic (Barcelona). «Mai s’havia trobat una vacuna abans de dos o tres anys. És una cosa extraordinària posar vacunes contra la Covid-19 menys d’un any després [la pandèmia va començar el març del 2020 i al desembre es van posar les primeres vacunes]. Pensàvem que fins al 2022 o el 2023 no estaríem vacunant», afegeix Trilla, que a més assegura que Espanya té el «privilegi» que la seva població majoritàriament confia en el fàrmac.

Tot això, si no hi ha «imprevistos», matisa l’epidemiòleg, fa que Espanya sigui «molt a prop» de tenir el «control» de la pandèmia i de fer una vida «bastant normal». Trilla destaca, també, l’elevada efectivitat de les vacunes per prevenir una forma greu de la malaltia i les morts. «L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que consideraria la utilització d’una vacuna que mostrés una efectivitat del 50%. La de Pfizer o Moderna és de més del 90%», celebra. Tant Trilla com els experts consultats per aquest diari creuen que els científics que són darrere de les vacunes d’ARN missatger (Pfizer o Moderna) guanyaran el Premi Nobel.

Procés «complex», idea «brillant»

La tecnologia d’ARN missatger permet ensenyar a les cèl·lules a generar la proteïna que desencadena una resposta immunitària contra la Covid-19. Això en cap cas modifica l’ADN de les persones, com promouen les notícies falses antivacunes. «És un procés molt complex, però la idea és brillant perquè és senzilla», diu Trilla. També recorda que les vacunes de la grip es desenvolupen, des de fa 35 anys, a través de la «incubació d’ous de pollastre». «Si d’aquí a dos anys tenim una vacuna ARN missatger per a la grip, haurem fet un salt de 35 anys», avança.

«Les vacunes d’ARN missatger han sigut una revolució. La tècnica de producció de vacunes estava molt endarrerida i necessitava una empenta. Es tardava entre 12 i 15 anys a produir una vacuna. Tot això ha donat una empenta a les vacunes. I un dels avantatges de les ARN missatger és la rapidesa de producció», valora la immunòloga Matilde Cañelles, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Cañelles destaca que aquest tipus de vacunes, que feia anys que s’investigaven, són «molt eficaces» per combatre els virus. «S’acabaran utilitzant per al càncer, però llavors ja no es diran vacunes, sinó immunoteràpies contra el càncer», diu aquesta immunòloga, que considera que «no es pot discutir l’eficàcia de les vacunes».

Sobretot si es mira enrere en la història. A erradicar malalties com la verola, recorda Cañelles, es van tardar 50 anys. «El temps que s’està tardant a acabar amb la Covid-19 és impressionant», diu. I es mostra «optimista» de cara a la tardor i l’hivern, sempre que no n’aparegui una nova variant. «Anem a millor, però no ens podem confiar», opina.

Evitació de morts i ingressos

Segons estimacions del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), les vacunes contra la Covid-19 han evitat, a Catalunya, entre 6.900 i 9.500 morts, entre 100.000 i 150.000 contagis, entre 31.000 i 38.000 ingressos en planta convencional i entre 4.700 i 5.700 ingressos a les ucis. «Ens va sorprendre l’altíssima efectivitat de les vacunes i que es desenvolupessin en menys d’un any», diu per la seva banda Clara Prats, investigadora del Biocomsc. Tot i que advoca per mantenir les «mesures de control», creu que «l’única opció» perquè decreixi la circulació del virus és que les persones s’immunitzin. «Tenim la via de passar la malaltia o la de les vacunes, no té punt de comparació una via o l’altra», destaca.

Notícies relacionades

Els beneficis de la vacuna contra la Covid-19 es reflecteixen també en la pressió assistencial dels hospitals. «Abans de la vacuna, la gent que venia a l’hospital procedia de geriàtrics. Quan aquesta gent va començar a vacunar-se, pràcticament va desaparèixer dels hospitals. I ho vam veure des del minut u. Des del maig gairebé no veiem gent de més de 65 anys. Qüestionar l’impacte positiu que té la vacuna sobre la incidència de la Covid-19 no és plantejable», defensa Robert Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar (Barcelona). Güerri recorda que les persones que majoritàriament ingressen estan sense vacunar.

Aquest infectòleg també insisteix que, si la vacuna es va desenvolupar tan ràpid, és perquè ja hi havia un «coneixement previ» d’altres coronavirus i perquè la urgència mundial va fer que es posessin «tots els recursos en el seu desenvolupament. «La ciència avança molt mes ràpid quan hi ha diners», remarca Güerri.