Catalunya demanarà tornar el teletreball i a les classes universitàries virtuals durant 15 dies

Els números que reflecteixen la incidència de la Covid-19 a Catalunya no només mostren que el panorama actual és preocupant, sinó que el futur pròxim podria ser molt pitjor. Així que la Generalitat es disposa a aplicar noves mesures per (intentar) frenar els contagis, segons ha avançat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, aquest diumenge. Entre les propostes que són sobre la taula destaca la recomanació de teletreball per a empreses i classes virtuals per a universitats durant els pròxims 15 dies.

«L’objectiu d’aquestes mesures és reduir la mobilitat i la interacció social», ha argumentat Argimon, apel·lant a l’aplicació de restriccions «curtes i contundents» com a fórmula per frenar l’expansió del virus. Encara no està clar si aquestes propostes es traslladaran en recomanacions o en legislació. En el món empresarial, tot apunta que es concretarà en un suggeriment (ja que, com ha recordat el mateix Argimon, «cada empresa és un món»). En el cas acadèmic, l’epidemiòleg ha explicat que té una reunió pendent amb el secretari d’Universitats (tot i que, per ara, la intenció sembla ser la de traslladar a l’esfera virtual les classes teòriques i mantenir les classes pràctiques presencials). Els dubtes sobre el que s’ha anunciat, doncs, s’aclariran a partir de la setmana vinent.

La «tornada a la virtualitat» en empreses i universitats sembla que no serà l’única mesura que s’aplicarà en els pròxims 15 dies. Argimon ha avançat, en el curs de la seva entrevista d’aquest diumenge en el ‘Via Lliure’ de RAC1, que s’estan estudiant altres actuacions. El tancament dels gimnasos a l’aire lliure i dels espais esportius urbans (com les pistes de futbol i bàsquet) és sobre la taula. La regulació de l’activitat en bars i restaurants, així com en el món de la cultura, serà un altre dels temes que es debatrà en els pròxims dies. «Ara mateix s’estan estudiant diferents escenaris, però això no significa que es tancarà tot», ha destacat el secretari de Salut Pública.

Fre a la mobilitat davant l’augment de contagis

La idea, doncs, és que Catalunya abaixi el pols durant les pròximes dues setmanes. Perquè ara mateix el balanç de la pandèmia al territori no és bo. En aquests moments, el risc de rebrot en l’autonomia se situa a la franja de gravetat alta, amb 289,56 punts. Un 5% dels llits hospitalaris i un 18% dels llits d’uci estan ocupats per pacients infectats per coronavirus. Només aquest diumenge s’han sumat 2.360 casos positius. Aquestes xifres, dins de la seva gravetat, podrien ser «assumibles» en el moment actual. El motiu de preocupació és la seva evolució en els pròxims 15 dies, segons ha detallat Argimon. El pronòstic és que si no es prenen mesures ara «d'aquí a dues o tres setmanes es podria arribar a la situació actual de Madrid».

«L’aplicació d’aquestes mesures no és perquè els contagis siguin dins de les oficines i aules, sinó com a eina per reduir la mobilitat i les interaccions socials», recalca Clara Prats, biofísica dedicada a l’anàlisi de dades sobre Covid-19 des del grup d’investigació BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Així que tornant a la regla d’or d’aquests temps, com menor sigui la circulació de persones menor serà la capacitat del virus per expandir-se.

Actuar abans que sigui tard

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

L’epidemiòleg Antoni Trilla, per la seva part, valora positivament l’aplicació d’aquestes mesures per frenar contagis en el context actual. «No podem esperar a arribar al límit dels 500 positius per 100.000 habitants [sent aquest el barem de Sanitat per aplicar el confinament] per emprendre accions perquè llavors ja estaríem entre l’espasa i la paret», valora l’expert.

La fórmula per frenar els contagis, segons argumenta l’expert, comença per la conscienciació dels ciutadans i el compliment de les mesures ja implementades. Si això falla, tocaria endurir la normativa (com es planteja ara a Catalunya). I si ni així millora la situació, confinaments selectius (com el de Madrid). «Aquestes són les alternatives que, almenys en el pla teòric, s’haurien d’aplicar en aquests casos. Però recordem que no hi ha recepta miraculosa. Hi ha països que apliquen una mesura i els va bé, i altres que apliquen la mateixa i els va malament», matisa l’expert.