El fort augment dels contagis per Covid fa témer una tardor complicada als científics

El fort augment dels nous contagis de coronavirus que acaba de convertir Espanya en el país amb més casos a l’Europa Occidental preocupa la comunitat científica, que comença a témer una tardor complicada, amb la tornada a l’escola i als llocs de treball pel mig.

Vint prestigiosos especialistes en salut pública i epidèmies espanyols van publicar ahir una carta a la revista científica ‘The Lancet’ en què exigeixen que es faci una auditoria independent amb experts nacionals i internacionals per analitzar els factors que van convertir Espanya en un dels epicentres de la pandèmia, malgrat disposar d’un dels millors sistemes sanitaris del món.

Més preparats

El seu interès no és arqueològic, sinó aferrat a la realitat. Creuen que l’informe contribuiria «a estar més preparats per a futures pandèmies, prevenir morts prematures i construir un sistema de salut resilient, amb l’evidència científica com a base».

La carta ha rebut el recolzament de desenes de societats científiques i mèdiques i, de moment, el silenci del Govern com a resposta. L’informe que reclama la missiva podria contribuir a explicar, per exemple, perquè Espanya és el país del seu entorn que més problemes està experimentant després del confinament. No es tracta de buscar culpables ni polititzar els resultats, sinó de trobar els errors perquè no es repeteixin, segons els signants.    

En l’última setmana s’han diagnosticat una mitjana de 2.954 nous casos diaris, davant els 2.028 de la setmana anterior, un augment del 50%. El balanç d’ahir del Ministeri de Sanitat va marcar nous rècords respecte als últims mesos, amb 1.895 casos diagnosticats el dia previ i 4.507 contagis notificats (alguns de corresponents a dies anteriors). Dijous passat el nombre de brots actius arribava als 580, contra els 483 del mateix dia de la setmana anterior.

Desescalada ràpida

Els signants del document apunten algunes hipòtesis sobre el que pot estar passant en conversa aquest diari, tot i que la majoria reconeixen certa perplexitat. «Espanya va aplicar un dels confinaments més durs però també ha experimentat la desescalada més ràpida, sense que s’hagi acompanyat de les mesures de prevenció adequades», segons Helena Legido-Quigley, impulsora de la carta i experta en salut pública de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres. Diferents comunitats autònomes van passar de fase sense les condicions per fer-ho, afegeix.

A aquesta especialista li sorprèn, per exemple, que a Espanya se segueixi una mitjana d’entre tres i cinc contactes per cada infectat contra el mínim de 14 que fixen els estudis. «La meva sensació és que no s’ha contractat el nombre suficient de rastrejadors. Només tenim dues comunitats que s’acosten al número idoni, la valenciana i Andalusia», afegeix.

Institucions congelades

Miquel Porta, epidemiòleg investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, sospita que el que està passant ara té la mateixa arrel de fons que la primera gran onada. «Les infraestructures de salut pública i vigilància epidemiològica, les que menys es veuen, van sortir molt debilitades de la crisi a causa de  les retallades», assenyala, i posa com a exemple l’agència catalana de salut pública i la llei espanyola de salut pública, que van quedar congelades des d’aquell període.

No és difícil, segons el seu parer, distingir on les coses s’estan fent bé, com a Astúries o les Balears, d’on s’han fet malament, com a Aragó o Catalunya. Aquí el necessari reforç dels serveis de salut pública està arribant ara. «En els pròxims dies es podrà comprovar si n’hi ha prou. D’això depèn que les escoles puguin obrir amb normalitat», adverteix.

Evitar el confinament

Notícies relacionades

Una vintena de científics reclamen una auditoria sobre la gestió del coronavirus a Espanya

Espanya ja és el país d'Europa occidental amb més casos de coronavirus

En la mateixa línia, una de les signants, Carme Borrell, directora de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, afirma que «cal continuar reforçant els serveis, que van sortir molt febles de la crisi». L’aparició de contagis sense origen conegut i el fet que aquests contagis afectin cada vegada més els joves, dificulta molt el seguiment tant dels contactes com de les quarantenes, apunta.

Si la transmissió comunitària es descontrola ja no tindrà sentit seguir els casos i caldrà tornar al confinament. «Espero que estiguem a temps d’evitar-ho amb les mesures que s’estan prenent», espera Carme Borrell.