CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Experts defensen l'OMS: «¿S'ha de jugar al 'campi qui pugui'?»

L'organisme va advertir des del primer moment que el coronavirus tenia «rellevància internacional»

No té capacitat executiva, sinó de «recomanació»: correspon als països seguir les seves directrius o no

zentauroepp52814398 president donald trump speaks during a press briefing with t200316223109

zentauroepp52814398 president donald trump speaks during a press briefing with t200316223109 / Evan Vucci

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

A «misses dites», tothom sol saber com s’havia d’haver actuat. És una de les frases que més repeteixen els experts a l’hora de valorar la gestió de la pandèmia de Covid-19 per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), organisme al qual els EUA retiraran el finançament per decisió del president Donald Trump. «Aquesta és una qüestió política: no hi ha cap prova científica que faci pensar que l’OMS no ha fet el que tocava», recalca el Cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Benito Almirante.

«L’OMS des del primer moment va tenir una actitud activa a l’hora d’identificar el problema i posar sobre la taula la possible extensió a altres països. Sí que va tardar a decretar l’estat de pandèmia, i hi va haver discussió. Però en mesures de prevenció va ser molt proactiva», assenyala Almirante. El portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), Ildefonso Hernández, recorda a més que l’OMS no té capacitat executiva, sinó de recomanació. Seguir o no els seus consells depèn de cada país. Els EUA no sempre ho han fet. 

«L’OMS va alertar des del primer moment que el coronavirus era una cosa de rellevància internacional», incideix Hernández. El mateix Hernández posa la lupa en una altra realitat: l’«abandonament» des del punt de vista financer, en els últims anys, per part de diversos països, cosa que ha comportat que les capacitats de l’OMS («recursos tècnics i científics») hagin «disminuït».

Els països han finançat menys
l’OMS en els últims anys,
fet que ha «minvat» els seus recursos

La pandèmia de la grip A el 2009 va ser la que més es va assemblar a l’actual del Covid-19. «Les mesures d’ara són moltíssim més importants; les mesures, més intenses i rigoroses», recorda Almirante. En aquell moment, l’OMS va deixar que la grip es difongués pel planeta perquè hi hagués immunitat. «La va encertar, però podria no haver sigut així. És molt més qüestionable la gestió de llavors que la d’ara. Però l’opinió sempre és més fàcil després que passin les coses», afegeix.

I també hi va haver veus que van dir que es va exagerar amb la grip A. «No obstant, l’OMS va facilitar la coordinació fluida entre els diferents actors. No ens van faltar dades. Diuen que es va espantar molt la població amb la grip, segurament són els mateixos que ara diuen que es va actuar tard», opina Hernández.

La crisi de l’Ebola

Els experts també recorden l’epidèmia d’Ebola el 2014 a Guinea (Àfrica), que va produir un sol contagi a territori espanyol, el d’una auxiliar d’infermeria de l’Hospital Carles III de Madrid. «Va ser molt més fàcil prendre decisions llavors perquè eren països amb antecedents amb la malaltia. Els estats afectats van ser molt pocs. I a l’Àfrica és més fàcil mantenir confinats els territoris», diu Almirante. «També amb l’Ebola es va demostrar la dificultat d’una coordinació global», apunta Hernández.

Els especialistes 
creuen que és «prematur» jutjar la gestió de l’OMS al capdavant el coronavirus

Notícies relacionades

En el cas de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), virus nascut a la Xina i que va causar 800 morts al món entre el 2002 i el 2003, els especialistes defensen que la gestió de l’OMS també va ser bona. «Hi va haver un petit brot al Canadà, però va estar molt limitat a la Xina. Amb perspectiva, crec que l’organisme va ser eficaç perquè la malaltia ha desaparegut», opina Almirante.

També demanen prudència i consideren «prematur» criticar el paper de l’OMS davant el coronavirus. Si es fa, hauria de ser més endavant, quan es tinguin més dades. «I, si no, ¿quin és el substitut de l’OMS? ¿Cada país ha de jugar al ‘campi qui pugui’?, es pregunta Hernández.