25 maig 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA

Sanitaris jubilats tornen a la trinxera pel coronavirus

Cinc professionals retirats en l'últim bienni relaten en EL PERIÓDICO la seva tornada als hospitals

Envien un missatge: «Això s'endurà molta gent, però molta en sortirà i serem una mica millors»

Beatriz Pérez

Sanitaris jubilats tornen a la trinxera pel coronavirus

«No fem res heroic, simplement fem el que fa falta, i amb normalitat» «Només faig el que he de fer». «Tu faries el mateix en el meu cas». «Era al meu balcó, aplaudint les meves companyes, i vaig pensar: ‘Però, dona, puc fer més que això’». Ho diuen ells i elles: metges i infermeres jubilats durant els últims dos anys que s’acaben de reincorporar als seus antics llocs per ajudar en la batalla contra la pandèmia de coronavirus. La Conselleria de Salut va fer una crida a un total de 1.600, menors de 70 anys, la setmana passada. EL PERIÓDICO parla amb cinc d’ells, que acaben de tornar a la trinxera.

Toni Ayuso, internista: «És com si me n’hagués anat ahir»

L’internista de l’Hospital Plató Toni Ayuso. / ANNA MAS

Toni Ayuso, especialista en Medicina Interna de l’Hospital Plató (Barcelona), té 65 anys i es va retirar el desembre del 2018. Dissabte passat va ser el seu primer dia de feina després de la jubilació. «No em van voler enviar a les urgències convencionals, que són plenes de pacients amb coronavirus. Han convertit una zona de dia de l’hospital en zona d’urgències per a pacients sospitosos, així com d’altres amb patologies convencionals. I aquí estic jo», relata. 

La tornada a la feina ha sigut molt normal. «Sorprenentment, com si me n’hagués anat el dia abans. Conec gairebé tothom». Es va trobar unes «ucis saturades» i «molta feina», però Ayuso assegura no tenir por d’encomanar-se i, si fos el cas, diu, prefereix infectar-se «fent una cosa útil» que «anant a comprar paper higiènic al súper». «És clar que sortirem d’aquesta», assegura convençut aquest metge, a qui els seus fills van prohibir «anar a treballar amb tren». «Ells entenen que faig el que he de fer», matisa. 

El dia que es va jubilar, fa un any i mig, Ayuso va sortir de treballar a les deu de la nit, en comptes de fer-ho a les tres de la tarda com tocava. «Fins a l’últim moment vaig estar fent el que tocava». Avui el sentiment és el mateix. «¿Por? No. Només faig el que he de fer».

José María Garcés, internista: «Sens dubte, sortirem d’aquesta»

L’internista del Mar José María Garcés, a casa seva, des d’on fa teleassistència. / ROBERT RAMOS

José María Garcés era l’antic cap de secció de Medicina Interna de l’Hospital del Mar (Barcelona), on va treballar 39 anys. Coneix bé aquest centre, del qual es va jubilar fa dos anys, l’abril del 2018. En té 67. «Em vaig jubilar als 65, en comptes d’allargar la jubilació, perquè entressin els joves. Tot i que de metge no et jubiles mai».

Des de dijous passat, Garcés treballa des de casa fent teleassistència. Són moltes hores diàries que inclouen caps de setmana. «Controlo uns 80 sanitaris del Parc Salut Mar que estan encomanats. Faig seguiment telefònic, d’ells i dels seus contactes. Escric la seva història com si estiguessin ingressats en planta. Els meus pacients tenen el meu telèfon, poden trucar-me quan vulguin. Jo detecto si hi ha un agreujament per oferir-los una alternativa a les urgències. Això evita la improvisació», narra aquest metge.

La «gran majoria» de pacients, explica, no experimenten «signes d’alarma». Garcés organitza el «control» perquè puguin tornar, com més aviat millor, a l’«activitat normal». «Sens dubte, sortirem d’aquesta, és clar que sí», diu, si bé reconeix no haver viscut «mai» una cosa així. «Sí que et diré que vaig viure una epidèmia brutal al Mar, la de l’heroïna als anys 80. I la de la sida, als 90 i als 2000. Va ser un drama fins que vam aconseguir controlar-la», rememora. «No tinc por. Veig la gent aplaudint els sanitaris, però cal aplaudir les caixeres, netejadores...». I acaba: «És normal fer-ho [reincorporar-se a la feina després de la jubilació]. No és cap mèrit, ni heroïcitat. Tu faries el mateix en el meu cas».

Encarna Muñoz i Rosa Balaguer, infermeres: «Estem per al que ens manin»

Les infermeres Encarna Muñoz (esquerra) i Rosa Balaguer, davant l’Hospital del Mar. / FERRAN NADEU

«Estava a casa veient com s’estava complicant la situació i vaig pensar que potser l’experiència que tenim podria servir», expressa Encarna Muñoz, infermera de 65 anys que va deixar de treballar l’agost de l’any passat. Al costat d’ella hi ha Rosa Balaguer, infermera, també jubilada, de 62. Totes dues treballaven (i van tornar a fer-ho des de dilluns de la setmana passada) a l’Hospital del Mar: Muñoz era cap de la unitat medicoquirúrgica, i Balaguer, coordinadora de les ucis.

«Superviso les ucis, faig compres especials, manejo el material. Avui em trobes fent una revisió de tots els ventiladors de l’hospital», diu Balaguer. I Muñoz: «Jo estic per al que em manin. En aquests moments, ajudant a la unitat d’infecciosos perquè les infermeres tinguin la medicació preparada».

¿I com és tornar a la feina? «Dilluns em sentia rara –respon Balaguer–. Però ara entro i és com si no hagués passat ni un dia. Estic com a cal sogre. Ja conec la gent i el material». Muñoz diu sentir-se «francament bé». «Era al meu balcó, aplaudint les meves companyes, i vaig pensar: ‘Però, dona, puc fer més que això’», afegeix. Elles també tenen un missatge d’ànim: «Amb tot l’esforç que estem fent sanitaris, treballadors de serveis mínims, periodistes... ho aconseguirem, segur. Això s’endurà molta gent, però molta en sortirà i crec que serem una mica millors», afirma.

Jordi Almirall, intensivista: «No hem deixat de ser metges»

El metge intensivista Jordi Almirall, a l’Hospital de Mataró. / SERGI CONESA.

Jordi Almirall és metge intensivista a l’Hospital de Mataró, on es va jubilar el gener del 2019. Té 66 anys. «Avui és el meu primer dia de feina. Estic una mica descol·locat; la rutina és la mateixa, però hi ha canvis, sobretot en la part informàtica. Però la clínica dels malalts és la mateixa: no hem deixat de ser metges», diu.

A l’Hospital de Mataró, tota l’uci (14 llits) està ocupada per malalts de coronavirus, tot i que també s’ha habilitat l’àrea de reanimació del quiròfan per a ells. «La primera vegada que em vaig vestir, amb la mascareta, els guants, el pijama, vaig tenir una mica de por. Però un cop a la feina, ja no».

És conscient que el centre el necessita, perquè estan «desbordadíssims». «Hi ha el doble de malalts greus que habitualment», afirma aquest metge amb 41 anys d’experiència, que assegura no haver-se trobat mai amb una situació com aquesta. La seva dona és metge i també treballa amb malalts de coronavirus. Almirall no va tenir dubtes a l’hora de reincorporar-se. «Quan des de l’hospital em van preguntar si estava disposat a venir, de seguida vaig dir que sí», conclou.