UNA METGE DE FAMÍLIA

Coronavirus: «S'haurà de decidir a qui se salva i a qui no per falta de respiradors»

Sanitat admet que la «sobrecàrrega» de les UCIs obliga a ser «més restrictius» en l'admissió de pacients

Intesivistes avalen un «triatge» seguint el principi cost-oportunitat i valorar el benefici d'ingrés

zentauroepp52743065 soc igualda200311224551

zentauroepp52743065 soc igualda200311224551

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El 15% dels infectats per coronavirus necessitaran ingrés hospitalari, i el 5%, estar en una UCI. Tot i que la majoria (el 80%) superarà el virus amb símptomes lleus, el nombre d’encomanats és tan elevat, que augmenta la taxa de pacients que necessitaran una cura més intensiva. Fa temps que els experts adverteixen que no hi ha recursos per a tothom. A Espanya hi ha ja prop de 20.000 persones infectades i s’ha superat la xifra de mil morts.

El Ministeri de Sanitat ha admès aquest divendres que la «sobrecarrega» i «pressió» a les UCIs de determinats hospitals els està obligant a ser «una mica més restrictius» a l’hora d’admetre pacients, en paraules del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón. També ha informat que Sanitat treballa en coordinació amb les societats científiques per establir uns algoritmes i criteris d’accés a les UCIs el més «homogenis possibles», tot i que ha insistit que la situació límit en què es troben algunes UCIs «no està generalitzada». 

La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc), amb el suport de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), avala establir «un triatge basat en la justícia distributiva» en l’ingrés dels pacients, partint de criteris com l’edat o l’esperança de vida, ja que es preveu que el coronavirus produeixi un desequilibri entre les necessitats clíniques i els mitjans disponibles. Així ho tenen recollit en les ‘Recomanacions generals relacionades amb les decisions ètiques difícils i l’adequació de la intensitat assistencial/ingressos en les unitats de cures intensives en situacions excepcionals de crisi’.

Per fer aquest «triatge», aquestes societats científiques recomanen seguir el principi cost-oportunitat perquè admetre un ingrés no impliqui denegar-lo a una altra persona que pot beneficiar-se’n més. Per això, demanen evitar el criteri de «primer a arribar, primer a ingressar» i «valorar acuradament» el benefici d’ingrés de pacients amb expectativa de vida inferior a un o dos anys. En el cas de persones grans, la valoració implica tenir en compte la seva situació global o «edat biològica».

Testimoni en primera persona

El relat comença així: «Res del que us explico és una falòrnia, perquè ho estem vivint a la trinxera amb companys i pacients. La situació és molt greu. Sé que, com que el missatge prové de les institucions, que ho fan malament i tard, la gent ho posa en dubte, però de veritat... És molt greu». És el testimoni per a EL PERIÓDICO d’una metge de família del centre d’atenció primària (CAP) Raval Nord de Barcelona, que demana mantenir l’anonimat. «Pot semblar alarmista, però és que ho ha de ser. Que se sàpiga i es difongui: quedar-se a casa salva vides».

Aquesta doctora adverteix que Espanya encara no ha arribat al «pic alt» d’infectats, que és precisament «el que més preocupa» els professionals sanitaris. «Si als CAP és brutal la feina, ja no us dic la situació terrorífica dels hospitals. I com de malament ho passaran els intensivistes quan hagin de decidir a qui salven i a qui no per falta de respiradors ben aviat», explica sense embuts. En això consistiria un probable col·lapse del sistema sanitari.

«Pot semblar alarmista, però ho ha de ser. Que se sàpiga i es difongui: quedar-se a casa salva vides»

Com tants professionals sanitaris, aquesta metge del Raval treballa 13 hores al dia gairebé ininterrompudament. «Al nostre CAP no deixem de veure pacients positius de coronavirus amb el material protector que podem, però ens quedarem sense si no parem la cadena de contagi». Aquesta metge considera «clau» que la gent «s’ho prengui seriosament» i «es quedi a casa»: «És l’única manera d’atenuar el pic de gent que es posa molt malalta, tot i que ja anem tard».

Pacients de 50 anys o menys

Esmenta alguns casos que l’estan tocant «de ben a prop» i li preocupen molt. Per exemple, el d’una dona de 50 anys, sense malalties de base i amb pneumònia ingressada al Clínic. «Està molt fastiguejada, ja amb oxigen i li han posat tota l’artilleria en vena per frenar la pneumònia», comenta. Un altre exemple: un jove de 18, sense patologies prèvies, amb pneumònia i que està molt a prop d’ingressar en una UCI. Un altre més: un pacient de 70 anys, amb un tumor «perfectament controlat». «Fa una setmana ballava. Fa quatre dies, febre. Fa dos, pneumònia bilateral fulminant. Ahir va morir», explica aquesta metge.

Notícies relacionades

Aquesta metge trasllada el relat d’una companya seva de Madrid que comenta: «La majoria de malalts de la meva UCI ci tenen entre 45 i 70 anys. Molts a prop dels 50 anys, sense grans antecedents patològics. En el cas de pacients amb més de 70 anys ni ens plantegem passar-los a la UCI donat el col·lapse», assenyala la metge madrilenya.

«Des de l’atenció primària instem les institucions a prendre mesures urgents davant de l’emergència habitacional de Ciutat Vella, que dificulta l’aïllament»

«Per tant, com que és molt contagiós, a casa tots. Insisteixo i insisteixo perquè ho digueu seriosament als vostres contactes. Això no va de broma», recalca a aquest diari la doctora de Barcelona. També remarca que el confinament és especialment difícil per als veïns del Raval. «Des de l’atenció primària instem les institucions a prendre mesures urgents i ràpides que resolguin la urgència habitacional de Ciutat Vella». Segons ella, les característiques d’aquest districte i, en especial, del Raval (amb molts pisos en què les habitacions estan compartides de vegades per diverses persones) «dificulten el compliment de les normes d’aïllament».